¡®AIOUA¡¯, de Roser Cabr¨¦-Verdiell: Distorsions conson¨¤ntiques

Iniciat fa deu anys, el cat¨¤leg de Males Herbes respon a una clara declaraci¨® de principis: alterar el c¨¤non literari catal¨¤ apostant per ¡°la s¨¤tira, el realisme m¨¤gic, la prosa experimental, el neo?grotesc, la ci¨¨ncia-ficci¨®, el terror, el surrealisme o qualsevol altre tipus de prosa que assumeixi el risc de crear el seu propi m¨®n i el seu propi llenguatge¡±. La col¡¤lecci¨® embrio?n¨¤ria de l¡¯editorial (¡°Distorsions¡±) ha esdevingut, a m¨¦s, la pedrera d¡¯alguns dels autors que han destacat en l¡¯aparador literari del 2022, com Jordi Mas¨® Rahola, Joan Jordi Miralles o Ferran Garcia. A la llista hi haur¨ªem d¡¯afegir la novel¡¤la AIOUA, de Roser Cabr¨¦-Verdiell, que havia col¡¤laborat en algunes antologies de contes malesh¨¨rbiques. Aquestes obres poden relacionar-se amb distopies com Napalm al cor, de Pol Guasch, o amb Diatomea, de N¨²ria Perpiny¨¤, que alguns cr¨ªtics han vinculat amb l¡¯inter¨¨s emergent que suscita la ficci¨® fant¨¤stica i especulativa en catal¨¤.

AIOUA s¡¯ajusta plenament als pressup¨°sits de la col¡¤lecci¨® ¡°Distorsions¡±, que t¨¦ com a tret distintiu el fons verd herbaci de les cobertes. L¡¯argument de la novel¡¤la ¨¦s, en aparen?a, ben senzill: una jove barcelonina, la Rut, decideix abandonar la parella, l¡¯Hac, i viatjar a l¡¯estat d¡¯Iowa (pronunciat ¡°Aioua¡±) atreta pel fet que en el nom del lloc nom¨¦s hi ha vocals. Pel cam¨ª interpreta la realitat a partir de les paraules que s¡¯hi refereixen, acompanyada d¡¯un diccionari on busca definicions que relaciona amb el que viu. La narraci¨® d¡¯aquest periple, per¨°, no ¨¦s lineal. La novel¡¤la inclou cap¨ªtols en qu¨¨ el narrador explica el que Rut veu i fa, cartes que la protagonista escriu a Hac i episodis dedicats a narrar la vida d¡¯una altra dona, que tenen lloc en espais amb noms impronunciables. De mica en mica, el lector s¡¯adona que el relat s¡¯infiltra en la ment alterada de la protagonista, que ha emmudit i t¨¦ f¨°bia a les consonants. El mateix t¨ªtol del llibre obliga a adaptar-se al joc ling¨¹¨ªstic en qu¨¨ es basa la perip¨¨cia, creant un horitz¨® de lectura ben determinat, que ¨¦s tensat per la inc¨°gnita sobre la veritable ra¨® que motiva el viatge.

El relat s¡¯infiltra en la ment alterada de la protagonista, que ha emmudit i t¨¦ f¨°bia a les consonants

Si AIOUA no ¨¦s el relat d¡¯una fugida, qu¨¨ ¨¦s? Tenint en compte el pes que hi t¨¦ el joc ling¨¹¨ªstic, ¨¦s molt possible que l¡¯interpretem com una fabulaci¨® sobre la capacitat d¡¯evadir-se a trav¨¦s de la paraula. L¡¯escriptura, de fet, ¨¦s el motor d¡¯un relat centrat en la crisi de la protagonista, que s¡¯expressa mitjan?ant tota mena de trastorns corporals que inclouen v¨°mits, sang i saliva. La relaci¨® (conflictiva) amb el cos es trasllada, tamb¨¦, a la realitat del lloc on viu. Al centre d¡¯Iowa hi ha Frankville, una localitat descrita a partir de tota mena d¡¯estereotips. En aquest sentit, no poden faltar-hi un motel (buit i decadent), un bar (ple de mascles carregats de testosterona), una gasolinera (amb Owen, un ¡°gasoliner trempat¡±) i un venedor de gelats que ha fundat una secta xen¨°foba. Per¨° tamb¨¦ hi ha una m¨¤quina expenedora d¡¯alls i cebes (que ajuden a foragitar vampirs), un assassinat enmig del bosc, una vella (paralitzada en un balanc¨ª) que desapareix misteriosament i una persona que truca al tel¨¨fon del motel i no respon. S¨®n elements inquietants que, com l¡¯ou que du a la boca la Rut, fan trontollar qualsevol principi de versemblan?a. Tota la construcci¨® narrativa apunta al ¡°d¨¨ficit de veritat¡± que la protagonista assumeix com a part de la seva educaci¨® i que la narraci¨® justifica a partir de les relacions traum¨¤tiques que ha viscut.

La prosa de Cabr¨¦-Verdiell llisca a base d¡¯entrelligar frases curtes (com la inicial: ¡°Aterra per¨° no cau¡±) amb frases llargues, basades en els pensaments de Rut: ¡°Cauen les taques, cau la cara i cau el cos i m¡¯hi escamarlo a sobre per poder-les llepar, llengua damunt la pell, amunt i avall, taques calentes que no s¨®n dolces¡±. Al principi, aquestes frases suggestionen el lector i el fan continuar llegint. Al final, per¨°, l¡¯¨²s de rimes, al¡¤literacions i hom¨°nims (¡°juliol rima amb massa sol¡±, ¡°beuen i no em veuen¡±, ¡°bassal de petroli vessat¡±) i moltes de les elucubracions ling¨¹¨ªstiques (calia afegir-hi llistes de paraules?) afeixuguen la lectura i minven la for?a de l¡¯univers mental constru?t. ?s una ll¨¤stima, perqu¨¨ l¡¯artifici literari iniciat per Cabr¨¦-Verdiell crea, molt malesh¨¨rbicament, un m¨®n i un llenguatge ben propis.