El temps perdut

Us imagineu dues productores audiovisuals preparant, rodant, estrenant simult¨¤niament dues s¨¨ries sobre Txern¨°bil? O dos museus d¡¯una mateixa ciutat organitzant en paral¡¤lel dues retrospectives d¡¯Egon Schiele? Dos teatres programant la mateixa setmana dues posades en escena de La Gavina?

La intel¡¤lectualitat del pa¨ªs potser xalaria, perqu¨¨ sens dubte seria interessant poder comparar de manera immediata dues mirades diferents sobre una mateixa cosa: en el fons, ¨¦s nom¨¦s a trav¨¦s d¡¯acumular perspectives diferents que som capa?os de fer-nos una composici¨® mental prou completa de qualsevol tema. Per¨° el mercat ¨¦s el mercat. No fotem. I tots sabem molt b¨¦ que no hi ha gaire p¨²blic (clients?) disposat a pagar dues vegades pel mateix. Que s¨ª, que ja ho s¨¦, que no ¨¦s ben b¨¦ el mateix, per¨° si t¡¯ho mires de lluny mig aclucant els ulls i sense ulleres (que ¨¦s com molts anem per la vida), s¡¯hi assembla molt. De fet, s¡¯hi assembla massa perqu¨¨ la majoria decideixi invertir-hi el doble de temps i el doble de diners, perqu¨¨ de totes dues coses n¡¯anem catastr¨°ficament curts.

Doncs tot aix¨° que sembla tan obvi no ho ¨¦s tant quan parlem de literatura a Catalunya. Fa poc, el cas m¨¦s sonat ha sigut la doble traducci¨® de l¡¯obra monumental de Proust a Viena i a Proa, que van engegar fa m¨¦s de deu anys. Aturem-nos-hi un moment.

Si internet no menteix, tots els volums d¡¯A la recerca del temps perdut s¨®n uns 9.600.000 car¨¤cters. Comptant (sent optimistes per al traductor) que la p¨¤gina tradu?da (2.100 car¨¤cters) l¡¯hi paguin a quinze euros, voldria dir que el cost total de la traducci¨® fregaria els 70.000 euros, als quals caldria afegir altres costos derivats de la producci¨® del llibre: correctors, maquetadors, material, impressi¨®, etc.

Us adoneu de la barbaritat d¡¯exemplars que caldria vendre per no perdre-hi? Quanta gent hi ha en aquest pa¨ªs interessada a llegir Proust? Doncs ara dividiu la xifra entre dos perqu¨¨ el lector haur¨¤ d¡¯escollir una de les dues traduccions (en aquest cas, la inversi¨® de temps i diners per llegir les dues versions seria demencial). A m¨¦s, mireu el tuit fixat de Fl?neur i ploreu: obres de primer nivell, algunes tradu?des per primer cop al catal¨¤, que en molts casos no arriben als cinc-cents exemplars venuts. El mercat no t¨¦ prou gana per menjar-s¡¯ho tot; l¡¯anor¨¨xia cultural ¨¦s la norma. I traduir ¨¦s car.

Tot aix¨° ve a tomb perqu¨¨ en les properes setmanes sortiran dues traduccions i seleccions diferents dels diaris (sensacionals) de Virginia ?Woolf, en una de les quals, no me n¡¯amago pas, soc part interessada. Com deia m¨¦s amunt, ¨¦s bo i desitjable poder acumular mirades diverses, per¨° em pregunto fins a quin punt el nostre mercat es pot permetre aquestes extravag¨¤ncies i si aquesta manera de procedir amb les obres en domini p¨²blic no ¨¦s una oportunitat perduda de traduir altres cl¨¤ssics que encara no tenim en catal¨¤. Diria que falta comunicaci¨®, claredat, pactes.