Immersi¨® ling¨¹¨ªstica: un mite pol¨ªtic i una escola desbordada

El model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica, com es va concebre a principis de la d¨¨cada dels vuitanta, no complir¨¤ els 40 anys. Per¨° la causa d¡¯aix¨° no es pot atribuir als tribunals, com els interessa fer veure als pol¨ªtics que governen la Generalitat. Les causes cal anar-les a buscar m¨¦s aviat en la gran diversitat social, amplificada durant les darreres d¨¨cades. A m¨¦s, un catal¨¤ que no ha sabut fer seu un espai en el fervent sector tecnol¨°gic i audio?visual i una escola que va prioritzar la practicitat a l¡¯hora de gestio?nar el gresol de les aules han ajudat a modular i modificar un model que, almenys sobre el paper, alguns consideren sagrat encara ara.

La realitat, per¨°, ¨¦s que la immersi¨® fa temps que ha deixat de ser intocable a moltes escoles. I les enquestes reflecteixen que el catal¨¤ ha retrocedit mentre les administra?cions catalanes s¡¯embarcaven en grans batalles ling¨¹¨ªstiques i pol¨ªtiques. I sense oblidar el creixent protagonisme dels sectors de la societat catalana que han denunciat ¡ªsense que la Generalitat volgu¨¦s escoltar-los¡ª que se sentien discriminats pel que consideren una injustificada imposici¨® del catal¨¤.

A principis d¡¯aquest segle canvia el consum cultural, amb una preemin¨¨ncia del castell¨¤

Qu¨¨ ha passat durant aquest temps perqu¨¨ la Generalitat no hagi entomat el repte d¡¯adaptar a la rea?litat un model d¡¯¨¨xit que requeria d¡¯actualitzacions? Per qu¨¨ no es van posar mesures abans? I les que es van posar en marxa, han estat suficients? El retroc¨¦s del catal¨¤ coincideix amb una s¨¨rie de sent¨¨ncies judicials ¡ªen un principi afectaven un sol alumne i ara tot el sistema¡ª que introdueixen el castell¨¤ com a llengua vehicular amb un percentatge m¨ªnim del 25%, sigui quina sigui l¡¯etapa escolar i sigui quin sigui el territori. Els governs han fet prou per evitar arribar a aquesta situaci¨®? Com s¡¯hi ha arribat? Quadern ha parlat amb els quatre consellers d¡¯Educaci¨® ¡ªJosep Bargall¨®, Ernest Maragall, Irene Rigau i Josep Gonz¨¤lez-Cambray¡ª per donar-hi resposta.

¡°La immersi¨® va n¨¦ixer en un proc¨¦s molt concret: a l¡¯inici dels anys vuitanta, amb una voluntat de reconstrucci¨® nacional en qu¨¨ participen la majoria de grups socials, fos quin fos el seu origen, i els de fora de Catalunya en van formar part i en s¨®n impulsors. Per¨° a finals dels noranta el pa¨ªs canvia, el consens pol¨ªtic i social comen?a a esquerdar-se i apareix nova immigraci¨®, molt potent, diversa i no cohesionada. I amb moltes lleng¨¹es¡±, recorda Josep Bargall¨®, que va carregar amb la cartera d¡¯Educaci¨® amb ERC durant un mes entre finals del 2003 i inicis del 2004 i, m¨¦s recentment, del 2018 al 2021.

A principis d¡¯aquest segle, les aules s¡¯omplen de mots i accents de tot el m¨®n, per¨° alhora, les xarxes socials estan en plena eclosi¨®, canvia el consum cultural... amb preemin¨¨ncia del castell¨¤. ¡°Ten¨ªem indicadors i hi havia dades del retroc¨¦s del catal¨¤. Tothom ho sabia: el sistema, la inspecci¨®... Per¨° hi havia una sensaci¨® d¡¯evoluci¨® de la realitat, i no es podia focalitzar en l¡¯escola un problema que venia de fora. El sistema educatiu va afluixar perqu¨¨ no va resistir la pressi¨® que li venia de l¡¯exterior¡±, admet Ernest Maragall (conseller del PSC entre 2006 i 2010, ara a ERC). En aquell moment, afegeix, la immersi¨® ja va quedar tocada. ¡°Tothom la donava per bona i pensava que es complia, per¨° no s¡¯avaluava i hi havia un grau d¡¯adaptaci¨® davant la situaci¨® social¡±, explica Maragall.

Davant els primers senyals de retroc¨¦s, es van posar en marxa iniciatives com els plans de lectura, les aules d¡¯acollida, els plans d¡¯entorn o campanyes m¨ªtiques com Dona corda al catal¨¤, amb mascota inclosa, la Queta. Per¨° potser van ser insuficients. ¡°Es va donar la dificultat de fer front a una evoluci¨® de la societat amb poca capacitat de reacci¨® del Govern per afrontar aquest retroc¨¦s del catal¨¤¡±, admet Maragall.

Davant dels primers senyals de retroc¨¦s, es posen en marxa iniciatives com les aules d¡¯acollida

En aquest context irrompen i s¡¯enforteixen moviments com Conviv¨¨ncia C¨ªvica Catalana o un nou partit, Ciutadans, enarborant la bandera de la llengua i portant als tribunals la lluita per augmentar la pres¨¨ncia del castell¨¤ a les escoles, despr¨¦s que el Departament fes cas om¨ªs de les peticions, en aquella ¨¨poca, d¡¯unes poques fam¨ªlies. I finalment, ara fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades, comen?a la pluja ¡ªprimer en forma de plugim i despr¨¦s, de pedregada¡ª de sent¨¨ncies. Com en el cas del retroc¨¦s del catal¨¤, aqu¨ª es va produir un nou error de c¨¤lcul del Govern. ¡°Pens¨¤vem que est¨¤vem guanyant la batalla perqu¨¨ va quedar circumscrita a una excepcio?nalitat que no tenia rellev¨¤ncia ni pol¨ªtica ni de sistema, els casos es comptaven per unitats. Per¨° en els darrers anys s¡¯ha convertit en una altra cosa. No crec que en aquella ¨¨poca ning¨² s¡¯imagin¨¦s que arribar¨ªem on hem arribat¡±, admet Maragall.

Llavors, els fets es precipiten: s¡¯aproven el nou Estatut (2006) i la Llei d¡¯Educaci¨® de Catalunya (2009), i arriba la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut (2010), que desencadena el proc¨¦s independentista. En plena ebullici¨® nacionalista, tant auton¨°mica (en aquells moments, amb govern de CiU) com central (amb el PP), la llengua es converteix en una arma llanc¨ªvola. I les sent¨¨ncies judicials apugen de to de forma paral¡¤lela a la pol¨ªtica. Aix¨ª, el 2014, els tribunals opten per fixar el 25% de castell¨¤ per a aquell alumne que ho demani. Fins a aquell moment, la Generalitat va acatar les sent¨¨ncies i ho va aplicar a les aules afectades. ¡°Quan hi ha hagut casos del 25% s¡¯han complert, i ho han fet tots els presidents¡±, recorda l¡¯exconsellera Irene Rigau (CiU, 2010-16).

Per¨° la clau de volta de la pol¨¨mica la posa l¡¯Estat el 2015 (PP), quan demanda la Generalitat per ¡°inacci¨®¡± en no garantir el dret a l¡¯ensenyament tamb¨¦ en castell¨¤. Cinc anys despr¨¦s va arribar la sent¨¨ncia clau: la que canvia el sistema educatiu i obliga a aplicar el 25% a tots els centres educatius. ¡°No vam calcular b¨¦ les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta demanda¡±, admet Rigau, que lamenta que, un cop el PSOE va arribar al Govern i es negociava la nova llei estatal d¡¯educaci¨®, la Lomloe, no s¡¯aconsegu¨ªs que l¡¯Estat retir¨¦s la demanda. ¡°ERC n¡¯havia d¡¯haver exigit la retirada. Crec que no es va usar prou b¨¦ la for?a que es t¨¦ a Madrid. I si et diuen que no, doncs no votis la llei¡±, etziba Rigau. Bargall¨® admet que ho va negociar, per¨° sense ¨¨xit: ¡°No es va voler, potser per por del Govern central a enfrontar-se amb el poder judicial¡±.

Sigui com sigui, la sent¨¨ncia ha revifat de nou el debat de les conseq¨¹¨¨ncies del 25% i si realment es notar¨¤ a les aules, tenint en compte que en molts centres ja es fan m¨¦s hores en castell¨¤ del que marca la immersi¨® pura. Segons els informes de la inspecci¨® educativa de la darrera d¨¨cada, als quals ha tingut acc¨¦s Quadern, durant el curs 2018-2019 es va arribar al punt ¨¤lgid amb un 19,7% de centres de prim¨¤ria que feien alguna mat¨¨ria addicional en castell¨¤; en el cas de l¡¯ESO, el curs 2014-2015 es va arribar al 16%. La resta de cursos, les mitjanes s¡¯han mantingut al voltant del 15% a prim¨¤ria i del 12% a secund¨¤ria. ¡°Fer una hora m¨¦s en castell¨¤ no ¨¦s una irregularitat, la normativa diu que el catal¨¤ ¨¦s la llengua normalment emprada, per¨° no exclusiva, i per garantir el coneixement de les dues ho has de modular¡±, defensa Rigau.

En plena ebullici¨® nacionalista, la llengua es converteix en una arma llanc¨ªvola

Per¨° ¨¦s possible que els informes d¡¯inspecci¨® es quedin curts davant la por d¡¯alguns centres a admetre que no apliquen la immersi¨®. Una gran enquesta a 52.000 alumnes impulsada recentment pel S¨ªndic de Greuges revela que actualment el castell¨¤ ja ocupa un 22% del temps a les aules de prim¨¤ria i un 28% a secund¨¤ria. Per¨° al pati ¨¦s d¡¯un 56% i un 67%, respectivament. Per con¨¨ixer la situaci¨® real, el Departament d¡¯Educaci¨® ha fet un estudi sobre l¡¯¨²s de les lleng¨¹es a les aules. ¡°Els primers resultats confirmen aquesta davallada del catal¨¤, que ¨¦s especialment preocupant en la interrelaci¨® entre l¡¯alumnat¡±, avan?a el conseller Josep Gonz¨¤lez-Cambray (ERC, des del 2021).

Segons Rigau, una de les claus que explica la situaci¨® actual ¨¦s que ¡°durant els darrers cinc anys s¡¯ha deixat de parlar de la llengua a l¡¯escola, per exemple, a trav¨¦s dels resultats dels ex¨¤mens de compet¨¨ncies. Sembla que amb all¨° d¡¯eixamplar la base independentista no calia parlar massa del catal¨¤ ni lluitar massa pel catal¨¤¡±, diu en una clara invectiva cap a ERC.

Els governs han fet tot el possible per fer front a la davallada del catal¨¤? ¡°Potser no. Segurament perqu¨¨ en aquell moment no estava en el primer pla del combat pol¨ªtic¡±, admet Maragall. ¡°Sempre penses que podies haver fet m¨¦s coses de les que has fet. El que s¨ª que pod¨ªem haver evitat ¨¦s que la tend¨¨ncia que es dona al carrer de canviar d¡¯idioma quan alg¨² parla en castell¨¤ entr¨¦s tamb¨¦ a l¡¯escola. Per¨° es va jubilar una generaci¨® de professors de l¡¯origen de la immersi¨®, m¨¦s combatius i militants de la llengua, i llavors la situa?ci¨® es va anar relaxant, perqu¨¨ les noves generacions es van pensar que el model ja funcionava per si sol. I es va permetre que el mestre s¡¯adrec¨¦s en castell¨¤ a l¡¯alumne, encara que fos amb bona intenci¨® com una forma d¡¯apropar-se amb els nouvinguts. Potser van faltar m¨¦s senyals d¡¯alerta i veure les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquest relaxament¡±, afegeix Rigau.

Segons Rigau, no es va alertar de les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯usar el castell¨¤ amb els nouvinguts

Cal modificar el model d¡¯immersi¨®? ¡°La immersi¨® ¨¦s intocable com a model, per¨° deteriorada com a pr¨¤ctica. No l¡¯apliquem tal qual perqu¨¨ la realitat l¡¯ha fet saltar pels aires, aix¨ª que hem d¡¯assumir el risc sobre qu¨¨ vol dir immersi¨® ling¨¹¨ªstica en el context actual¡±, incideix Maragall. Bargall¨® pensa que aix¨° potser s¡¯hauria d¡¯haver fet abans. ¡°Segurament hauria calgut un nou model d¡¯immersi¨® per a la nova immigraci¨®, per¨° qualsevol intent de modificar-la era un pecat greu¡±. Cambray aposta per ¡°adaptar-la a la situaci¨® actual, i sobretot aplicar-la, que el que estigui escrit als projectes ling¨¹¨ªstics sigui el que acabi passant a les aules¡±.

I qu¨¨ cal fer ara? Els consellers aposten per desplegar una s¨¨rie d¡¯accions tant d¡¯impuls del catal¨¤ a tots els ¨¤mbits com tamb¨¦ d¡¯un blindatge normatiu en l¨ªnia amb l¡¯acord assolit aquesta setmana al Parlament. ¡°Cal una normativa que potser no aturar¨¤ els impulsos dels jutges, per¨° s¨ª els frenar¨¤. Hi ha un intent d¡¯un grup de jutges molt concrets d¡¯intervenir en el sistema educatiu i en la llengua¡±, subratlla Bargall¨®. L¡¯exconseller admet que ja tenia preparada una nova norma, que s¡¯havia d¡¯adjuntar a la llei d¡¯acompanyament dels pressupostos, per donar resposta a la sent¨¨ncia, per¨° el canvi de govern ho va estroncar.

Tamb¨¦ just con¨¨ixer-se la sent¨¨ncia, Rigau es va erigir com a media?dora entre els partits que tradicionalment han defensat la immersi¨® per intentar reformar la Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, moviment que ha culminat amb l¡¯acord per una nova llei subscrit aquesta setmana entre el PSC, ERC, Junts i els comuns. ¡°Volia recuperar el consens, posar un mur de protecci¨® democr¨¤tic i fer els canvis legislatius m¨ªnims per donar resposta a la sent¨¨ncia, i que no hagu¨¦ssim de parlar del tema cada setmana. Ho hem de regular nosaltres si no volem que ho regulin els jutges i que despr¨¦s del 25% ens demanin el 50%. Per¨° tot aix¨° estava pensat per evitar que pass¨¦s el que ha passat¡±, lamenta l¡¯exconsellera.