Amb sense castell¨¤

A la fi no ha estat un canvi a la Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, sin¨® una lleieta de dos articles que posen el punt final a l¡¯etapa de vehicularitat ¨²nica (te¨°rica, perqu¨¨ a la pr¨¤ctica no es complia) del catal¨¤ a l¡¯escola, esquitxada de pol¨¨miques, sent¨¨ncies i recursos que han desembocat en la soluci¨® judicial del 25%. La resposta acordada per la majoria parlament¨¤ria, per¨°, no ha estat fer pinya al voltant del model que ells mateixos han defensat durant quaranta anys, ni tampoc pactar un model alternatiu i reconeixible, sin¨® atomitzar els usos ling¨¹¨ªstics de les escoles a partir dels projectes dels centres, que podran incloure el castell¨¤ (o no) en la seva pr¨¤ctica a l¡¯aula d¡¯acord amb l¡¯entorn socioling¨¹¨ªstic. A partir d¡¯ara, sense percentatges a la llei, tant podrem trobar una escola que mant¨¦ la immersi¨® tal com la coneixem com una altra en qu¨¨ senyoregi el castell¨¤, i no ser¨¤ estrany que, a l¡¯hora de vendre el peix a les jornades de portes obertes als nous pares, la llengua a l¡¯aula esdevingui mat¨¨ria de subhasta i segregaci¨®. Qui en dona m¨¦s?

Falta que aix¨° la just¨ªcia s¡¯ho empassi. Que ser¨¤ que no. Creure que la no inclusi¨® de percentatges servir¨¤ per complir una sent¨¨ncia amb un percentatge expl¨ªcit ¨¦s tan ingenu com inefica?, tenint en compte els dos fonaments jur¨ªdics en qu¨¨ es basa la sent¨¨ncia del 25%, que no hi entenen de criteris pedag¨°gics ni socioling¨¹¨ªstics: 1) les fam¨ªlies tenen dret d¡¯escolaritzar els fills en castell¨¤; 2) si ¨¦s el 25% i no el 50% ¨¦s en atenci¨® als greuges hist¨°rics i a la situaci¨® d¡¯inferioritat de la llengua, emparada per l¡¯article 3.3 de la Constituci¨®. Si fins ara hi ha hagut immersi¨® sense que l¡¯Estat s¡¯hi hagi regirat en contra ha estat pels pactes territorials post-Transici¨®, amb qu¨¨ les comunitats amb llengua pr¨°pia han pogut privilegiar la seva llengua en ¨¤mbits com l¡¯administraci¨®, l¡¯ensenyament i els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics.

?s el final d¡¯aquest paradigma, per¨°, el que estem presenciant. L¡¯enginyeria de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica penja del fil del concepte de llengua pr¨°pia i de les necessitats de normalitat que hi atribu?m, i no sembla que l¡¯Estat estigui disposat a allargar el per¨ªode de gr¨¤cia en qu¨¨ ha mirat a una altra banda mentre practic¨¤vem la discriminaci¨® positiva pel catal¨¤. I tampoc des d¡¯aqu¨ª s¡¯albira una ambici¨® que vagi m¨¦s enll¨¤ de peda?os equ¨ªvocs que, possiblement, amb prou feines superaran el cap de setmana.