Montse Ayats: ¡°La garantia del bon acc¨¦s a la lectura l¡¯ha de cobrir l¡¯escola¡±

Montse Ayats (Vidr¨¤, Ciuret, 1968) ha fet pr¨¤cticament tots els papers de l¡¯auca al m¨®n del llibre. Fil¨°loga de formaci¨®, va entrar a treballar a l¡¯editorial Eumo el 1991 com a bec¨¤ria. N¡¯ha estat la directora fins aquest 2022, quan la Generalitat l¡¯ha nomenada responsable del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Pr¨¨viament havia estat presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana. Abans del Sant Jordi del 2023 s¡¯ha de presentar el contingut del pla, elaborat a partir de la feina de grups de treball. Aquests es constituiran el pr¨°xim 14 de juliol amb la primera reuni¨® del Consell Nacional de la Lectura, format per 45 representants del sector p¨²blic i el privat. Ayats deixa temporalment Eumo despr¨¦s d¡¯assolir un dels grans ¨¨xits editorials del 2021 amb un llibre sobre llengua: Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou. L¡¯obra, editada per Carme Junyent, va generar un gran debat sobre els canvis ling¨¹¨ªstics vinculats a la igualtat de g¨¨nere.

Pregunta. Com s¡¯explica un fenomen editorial com Som dones...?

Resposta. ?s molt dif¨ªcil preveure si un llibre ser¨¤ un ¨¨xit, hi ha tants factors que ho determinen. En aquest cas, es tracta de la Carme i del tema, la pol¨¨mica. I ella no ha parat de fer bolos.

P. Un programa p¨²blic de foment de la lectura ha d¡¯ajudar en l¡¯organitzaci¨® d¡¯aquestes trobades amb autors? Podrien subvencionar-se els llibres que es volen llegir en un club de lectura?

R. La proposta que comenta ¨¦s una de les mil que podrien sortir en el termini d¡¯elaboraci¨® del pla. Ara b¨¦, aix¨° ho ha de pagar sempre l¡¯administraci¨®? No ho tinc clar. La idea del pla ¨¦s sumar els agents p¨²blics i privats. El que volem plantejar ¨¦s qu¨¨ estem fent l¡¯administraci¨® i el sector privat, i qu¨¨ hem de fer, amb calendaris, indicadors i pressupostos. El gran problema del pla ¨¦s com fer el seguiment del que s¡¯acorda.

P. Quins s¨®n els terminis? La Generalitat parla d¡¯objectius per al 2025, sense concretar qu¨¨ ha de passar aquell 2025.

R. No pots pretendre millorar els ¨ªndexs i els h¨¤bits de lectura d¡¯avui per dem¨¤. La pol¨ªtica necessita temps, l¡¯educaci¨® i la lectura encara en necessiten m¨¦s. L¡¯horitz¨® ¨¦s a mitj¨¤ termini, el 2030, per¨° abans hem de mostrar alguns resultats, per demostrar que el pla va avan?ant.

P. La presentaci¨® del pla tamb¨¦ esmenta que els grups de treball ¡°reflexionaran sobre les principals problem¨¤tiques del foment de la lectura¡±. Quines s¨®n? El director de la Fundaci¨® Josep Pla apuntava l¡¯any passat a Quadern que els temps presents ¡°porten a una immediatesa¡±, i llegir requereix paci¨¨ncia.

R. Hi juga en contra una tecnologia determinada, una societat de la immediatesa en qu¨¨ han de passar coses, i la lectura ¨¦s una cosa reposada que demana calma. Per¨° amb la lectura hi ha un plaer, i la prova ¨¦s que el nombre de lectors va pujant. I aix¨° passa per haver educat en el gust de la lectura des de la base.

P. La prioritat del pla, doncs, seran els nens en edat escolar?

R. A l¡¯escola hi anem tots, la garantia del bon acc¨¦s a la lectura l¡¯ha de cobrir l¡¯escola, per aprendre a llegir, entendre i ser cr¨ªtic.

P. L¡¯entorn del nen a casa, que hi hagi un entorn lector, no ¨¦s igual d¡¯important?

R. El punt central s¨®n les escoles. Amb el pla hi haur¨¤ un debat sobre com hi han de participar les fam¨ªlies o la societat. Per qu¨¨ no hi pot haver llibres a les consultes pedi¨¤triques? Les eines per llegir haurien de ser m¨¦s quotidianes i a l¡¯abast de tothom.

P. Sovint, al m¨®n de la cultura, hi ha sectors d¡¯intel¡¤lectuals que creuen que hi ha obres que no tenen el nivell per ser tingudes en compte, que Albert Espinosa, Pilar Rahola o Empar Moliner no ¨¦s la literatura que hem de promoure. Aquests autors ajuden a incentivar la lectura que vol el pla?

R. Jo crec que s¨ª, s¨®n maneres d¡¯entrar en la lectura. A l¡¯escola dels nostres temps hi havia les mateixes lectures, fixades per a tots. A les escoles avui tenen llistes de llibres perqu¨¨ entris a la lectura segons el que et motiva i et ve de gust llegir. Despr¨¦s ja llegir¨¤s cl¨¤ssics o el que consideris. Benvinguts els best-sellers i les obres m¨¦s especialitzades. A vegades aix¨° t¨¦ un punt d¡¯elitisme, d¡¯uns privilegis per a uns quants, i un pa¨ªs ha de voler que tothom llegeixi.

P. El pla m¨¦s ambici¨®s econ¨°micament de foment de la lectura el va aprovar el conseller Santi Vila el 2017, amb un pressupost de 105 milions d¡¯euros fins al 2020. La intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern central despr¨¦s de la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia ho va aturar. ?s factible un pla aix¨ª?

R. El que passa ¨¦s que aquests plans no es poden complir. El que ¨¦s factible ¨¦s que el que diguis que far¨¤s, ho puguis fer perqu¨¨ tens pressupost, t¨¦ un calendari i ¨¦s via?ble. Fa temps que es parla del 2% del pressupost per a cultura, i es va avan?ant cap aqu¨ª, per¨° cal fer plans ambiciosos i realistes. Quan va dir aix¨°, Vila potser no tenia al cap la situa?ci¨® pol¨ªtica i les dificultats econ¨°miques, per¨° D¨¦u-n¡¯hi-do les coses que es van fer amb aquell pla.

P. ?s partid¨¤ria de l¡¯acci¨® de Vila que enviava vals per un llibre gratis per a nens de 6 anys, o les subscripcions per a premsa per a menors d¡¯edat que va aprovar el 2008 l¡¯exconseller Tresserras?

R. El programa Tria un llibre era un suport a les llibreries. Hi havia un 30% de fam¨ªlies que mai havia entrat en una llibreria. La q¨¹esti¨® ¨¦s com continuen, perqu¨¨ una flor no fa estiu. La fam¨ªlia i el nen han de passar a formar part d¡¯una comunitat lectora. Falta l¡¯acompanyament perqu¨¨ aix¨° no sigui excepcional. La campanya de fa sis anys fun?ci?o?nava millor si les escoles s¡¯hi implicaven, si preguntaven a les fam¨ªlies si havien utilitzat el val, per exemple. L¡¯escola en pot fer algun treball, que l¡¯any seg¨¹ent es puguin compartir els llibres. La clau ¨¦s la continu?tat.