Estadis de dansa

Aprincipis d¡¯abril es va fer el Dansa Ara, un gran esdeveniment que serveix d¡¯alegre culminaci¨® d¡¯un treball de r¨ªtmica i art per als alumnes de segon de prim¨¤ria d¡¯un grapat d¡¯escoles de Barcelona. En concret, enguany hi participaven unes 8.500 criatures que, despr¨¦s d¡¯aprendre un repertori de danses al llarg del curs, van ballar tots junts a l¡¯Estadi Ol¨ªmpic sota la batuta de la Factoria Mascar¨® amb gr¨¤cia i encert. El cas ¨¦s interessant, sobretot, perqu¨¨ no pret¨¦n ser un exercici gimn¨¤stic de precisi¨®, com passa en les grans coreografies dels governs autoritaris, mera exhibici¨® de poder i disciplina, sin¨® que precisament destaca per la seva forma festiva i unes pautes relativament lliures; ¨¦s un moure¡¯s que no es fa dif¨ªcil ni ¨¦s intransigent sin¨® que cerca l¡¯est¨ªmul del plaer de ballar i el goig de la capacitat de fer-ho m¨ªnimament b¨¦, de manera que la canalla es poden fondre en una harmonia dol?a i boja, fugint del rigor dels gestos quotidians per fusionar-se, m¨¦s personals que mai i m¨¦s impersonals que mai, en una gran comuni¨® de ballarugues.

El cas de la dansa i els estadis t¨¦ una bell¨ªssima refer¨¨ncia po¨¨tica en l¡¯obra de Nellie Campobello (1900-1986), testimoni directe de la revoluci¨® mexicana (1910-1917), que va plasmar-ne els records en un llibre delici¨®s, Cartucho, on narra els enfrontaments des del punt de vista femen¨ª. Despr¨¦s d¡¯aquestes viv¨¨n?cies b¨¨l¡¤liques adolescents, va sentir la vocaci¨® de la dansa i va comen?ar a organitzar el m¨®n del ball al seu ?pa¨ªs, ja fos recuperant i anotant danses ind¨ªgenes i passos del folklore m¨¦s rudimentari, ja fos creant un ballet de qualitat que pogu¨¦s anar als teatres m¨¦s distingits. Va guanyar fama de tal manera que, pels volts de 1930, el president L¨¢zaro C¨¢rdenas va encarregar-li unes coreografies per representar les gestes armades revolucion¨¤ries i Nellie Campobello va inventar-se un ballet de masses que van ballar mexicans d¡¯arreu.

El t¨ªtol del ballet en q¨¹esti¨® era ¡°30-30¡±, que ¨¦s el nom del rifle Win?chester que corria en aquella ¨¨poca en mans d¡¯un b¨¤ndol i l¡¯altre, tal com canta un fam¨®s corrido: ¡°con mi 30-30 me voy a marchar / a engrosar las filas de la rebeli¨®n¡±. Aquesta marca de la viol¨¨ncia que sempre sobrevola el gemec tr¨¤gic mexic¨¤, la fatalitat terrible per¨° quotidiana d¡¯una mort propera i sol¡¤l¨ªcita, Nellie Campobello la va portar als estadis de Durango, Guanajuato, Tamaulipas, Piedras Negras, Veracruz, Chiapas, Campe?che o San Luis Potos¨ª, i, anys m¨¦s tard, per recordar aquesta feta, en va fer un poema, que ¨¦s alhora un cant a l¡¯¨¨pica de l¡¯empresa (quina quantitat de llocs i quina quantitat de dansaires!) i una oda patri¨°tica. El poema es diu Estadios i, en un moment donat, diu que, anant amunt i avall, trepitjant amb els peus descal?os cada rac¨®, nota que els cors de tots els balladors ¡°en flechas ligeras y mortales / cortan el impulso de mi danza / para volverme al centro de mi nada¡±: m¨¦s personal que mai i m¨¦s impersonal que mai.