James, novel¡¤lista i cr¨ªtic

Henry James va dedicar una s¨¨rie d¡¯assaigs breus a una altra s¨¨rie d¡¯escriptors, quasi tots contemporanis seus, amb les garanties que escauen a un home que ¨¦s considerat un dels millors novel¡¤listes de la seva ¨¨poca, de transici¨® entre el realisme burg¨¨s i el modernisme literaris. A Notes on Novelists (traducci¨® en castell¨¤ a P¨¢ginas de Espuma, 2012), l¡¯angloameric¨¤ comenta l¡¯obra, entre d¡¯altres, de Stevenson, Flaubert, Balzac i Dumas, fill.

Resulta sorprenent, per¨° s¡¯explica, que James parl¨¦s amb tantes reserves de l¡¯obra de Flaubert: no li va agradar que el de Normandia hagu¨¦s desitjat ¡°fer una novel¡¤la sobre no res¡±, un llibre que s¡¯hauria aguantat solament per la qualitat de l¡¯estil: noble prop¨°sit quan el periodisme i l¡¯¡°opini¨® p¨²blica¡± havien comen?at a minar la docta autoritat de la gram¨¤tica, la ret¨°rica i la po¨¨tica cl¨¤ssiques. Va arribar a escriure que Madame Bovary era una novel¡¤la amb un argument insignificant, ¡°too small an affair¡±. El lector avesat pot imaginar qu¨¨ va dir de L¡¯educaci¨® sentimental ¡ªnovel¡¤la en qu¨¨ no passa gaireb¨¦ res¡ª i de les estramb¨°tiques Salamb¨® i Les temptacions de sant Antoni. I encara pot suposar amb m¨¦s just¨ªcia que afirm¨¦s de Bouvard i P¨¦cuchet, un dels llibres m¨¦s paradigm¨¤tics de la civilitzaci¨® del progr¨¦s i de la ci¨¨ncia, era ¡°seca com la sorra i pesada com el plom¡±.

Basten aquests judicis per entendre que Henry James va ser un novel¡¤lista que no creia que s¡¯hagu¨¦s d¡¯escriure cap llibre si no era per millorar la categoria espiritual, intel¡¤lectual i moral dels seus lectors, que no ¨¦s demanar poc. La moral victoriana, que es troba a la base de la seva concepci¨® de la literatura, va fer que James no escriv¨ªs mai cap llibre sense creure que aconseguiria una part, o el tot, d¡¯aquells prop¨°sits. A fe que ho va aconseguir en moltes de les seves obres, en especial a les ¨²ltimes novel¡¤les, Les ales del colom (1902) o La copa daurada (1904). Per aix¨° Lionel Trilling (que admirava James), un dels grans cr¨ªtics del per¨ªode liberal de la cr¨ªtica nord-americana, va escriure que tota l¡¯obra de James es podia resumir amb l¡¯ep¨ªgraf de ¡°realisme moral¡±.

Si ¨¦s aix¨ª, ho hem d¡¯atribuir a dues coses: la tradici¨® novel¡¤l¨ªstica anglesa (no l¡¯americana, llevat potser de Haw?thorne i Melville) i el pes de l¡¯¡°escenografia moral¡± victoria?na, que en certa manera confon entre si i unifica, amb tots els matisos que es vulgui, l¡¯obra de Dickens i la de Henry James: el primer tira massa al sentimentalisme i el segon roman dins els marges de la psicologia ¡ªinflu¨¨ncia del seu germ¨¤, William James?¡ª; el primer ¨¦s un escriptor tan distret i poc ordenat com Cervantes, el segon va fer les seves novel¡¤les seguint un c¨¤lcul quasi matem¨¤tic de les funcions narratives.

Hi ha uns altres elements caracter¨ªstics en la novel¡¤l¨ªstica de James: l¡¯ambig¨¹itat, la complexitat, i, sobretot, la indeterminaci¨®. Llegint els seus llibres un no sap exactament on ha de situar-se des del punt de vista de la perspectiva moral, per¨° ent¨¦n perfectament que aquells llibres configuren un panorama de pensaments, actituds i costums que no s¨®n mai aliens a una presa de posici¨® en el camp de la moralitat i la coher¨¨ncia d¡¯una personalitat diguem-ne s¨¤via.

Aix¨ª ho veur¨¤ el nostre lector d¡¯avui quan entri en les p¨¤gines d¡¯una de les grans novel¡¤les de James, el m¨¦s angl¨¨s dels escriptors nascuts a Nord-am¨¨rica, Els ambaixadors, ara publicada en nova i bona traducci¨® a l¡¯editorial Alba (Barcelona), que, juntament amb C¨¢tedra (Madrid), est¨¤ oferint el bo i millor de la literatura universal per a qui no en tingui prou amb L¡¯orfeneta de Menargues, d¡¯Antoni de Bofarull, un dels llibres m¨¦s portentosos de la Weltliteratur universal i mundial. Vegeu i llegiu, doncs, Henry James, Los embajadores [1903], traducci¨® excel¡¤lent de Miguel Temprano (Barcelona, Alba, 2022).

Els ambaixadors resulta indispensable per entendre el conjunt de l¡¯obra de James; Lambert Strether, quinquagenari, ¨¦s enviat a Par¨ªs per recollir-hi Chad Newsome, un hereu bostoni¨¤, ja molt sedu?t per les del¨ªcies parisenques. El refinat Strether es trobar¨¤, llavors, escindit entre la seva formaci¨® puritana, la de New England, USA, i la descoberta dels goigs de la vida que li oferir¨¤ Par¨ªs. Aix¨° far¨¤ sa¨® en la personalitat de Strether, que tornar¨¤ a Am¨¨rica, per¨° amb unes maneres (mores) for?a diferents d¡¯aquelles en qu¨¨ s¡¯havia educat. Aquesta ser¨¤ una de les constants en l¡¯obra de James: no exactament la lluita entre la civilitzaci¨® europea i la ¡°barb¨¤rie¡± nord-americana ¡ªno n¡¯hi ha per tant, per¨° aix¨ª ho comentava Herbert Read¡ª, o entre la ¡°ingenu?tat¡± i la ¡°complexitat¡±, sin¨® m¨¦s aviat el contrast entre una civilitzaci¨® que va pouar-ho quasi tot en els cl¨¤ssics, via Humanisme i Renaixement, i una societat nova adelerada, enfebrada i m¨¦s moralitzant (mala cosa) que moralista a la francesa (cosa bona; vegeu Montaigne o La Bruy¨¨re, tan estimats per Josep Pla).