I si tinc por, qu¨¨?

¡°Au, puja a l¡¯euga, no siguis un cagat¡±. Quan els cavalls formen part de la teva infantesa, fins i tot de la teva vida laboral, hi ha uns quants moments ¡ªper no dir molt¨ªssims¡ª que vas a terra. ?s irremeiable, de vegades fins i tot divertit. Aquest no ¨¦s el problema, forma part de l¡¯ofici. El dilema ¨¦s quan, despr¨¦s d¡¯una patacada que et deixa baldat fins a l¡¯¨²ltim os, mires aquell tros d¡¯animal que pesa 500 quilos i va a 60 quil¨°metres per hora, i saps que t¡¯est¨¤ esperant un altre cop. Segurament per tornar-te a tirar. I tu penses: ¡°Que hi pugi ta mare¡±. Llavors, apareix aquella veu pedag¨°gica que et convida a tornar a l¡¯arena amb tendresa, les mirades dels presents tamb¨¦ s¨®n tan cruels com inquisidores. La testosterona sempre ha estat present en l¡¯esport, tot i que ara els moderns diguin que cal posar-hi valentia en comptes de collons, eufemismes per disfressar la por. I jo em pregunto: Si tinc por, qu¨¨ passa?

¡°La por t¨¦ mala premsa, per¨° en realitat t¡¯ajuda a protegir-te¡±, apunta la psic¨°loga Inma Puig, experta en creaci¨®, formaci¨® i desenvolupament d¡¯equips d¡¯alt rendiment. Hi ha molta literatura sobre la por: que si et paralitza, que si s¡¯ha de fer servir com un impulsor, que si aix¨°, que si all¨°. Per¨° no ¨¦s res m¨¦s que una bona amiga, de vegades intransigent, d¡¯altres mani¨¤tica, sempre al meu costat vagi on vagi. No hi ha res m¨¦s est¨²pid que morir per valent.

¡°Tots tenim por i la por ¨¦s necess¨¤ria¡±, assumeix el torero aragon¨¨s Imanol S¨¢nchez. I Kilian Jornet, atleta, esquiador i alpinista, aventurer de l¡¯any per National Geographic el 2014 i el 2018, recorda: ¡°La meitat de les vegades que vaig a la muntanya giro cua per por. S¨¦ que t¨¨cnicament no estic preparat, que les condicions no estan b¨¦ i que hi ha ics risc. Hi ha moltes coses que a les muntanyes no podem controlar. Aquesta por ¨¦s el que ens mant¨¦ vius¡±.

Per ser precisos, Inma Puig aconsella diferenciar entre el temor i la por. Un ¨¦s real; l¡¯altre, no. ¡°La por¡±, detalla la psic¨°loga, ¡°es pot sentir davant de la pres¨¨ncia d¡¯un tigre. Hi ha un perill real. Augmenten les pulsacions i el cos s¡¯activa, es posa a la defensiva¡±. El temor, en canvi, ¨¦s m¨¦s punyeter. ¡°Apareix amb all¨° de ¡®i si¡­¡¯. I si torno a caure? I si torno a fallar? El problema ¨¦s quan aquests ¡®i si¡¯ generen un estr¨¨s tan gran que el cos comen?a a sentir sensacions similars a les de la por, per¨° s¨®n coses que no passen i que potser no arribaran a passar mai. Per¨° es perceben com si passessin¡±.

L¡¯art risc flirteja amb la inconsci¨¨ncia. ¡°T¡¯apropes a situacions en qu¨¨ la possibilitat de la mort hi ¨¦s, per¨° has d¡¯arribar a una zona de confort, prop del l¨ªmit. No has de passar mai aquest l¨ªmit perqu¨¨ si ho fas, est¨¤s mort¡±, subratlla Kilian Jornet. Quan em donava un cop ¡ªi si no tenia res trencat¡ª, hi havia uns minuts de dolor residual que necessitava treure¡¯m del cap. L¡¯oblit com a recepta. Una cosa que funciona tamb¨¦ fora del camp perqu¨¨ quan hi ha oblit no hi ha res.

El problema ¨¦s que la mem¨°ria pot ser tra?dora. Sabeu el fotimer de coses que he desitjat oblidar? I amb algunes no hi ha manera, segueixen all¨¤ assetjant el meu ego i els meus bons costums. Per a l¡¯expilot de f¨®rmula 1 Pedro de la Rosa, el secret ¨¦s no pensar ¡ªtamb¨¦ aplicable a la vida quotidiana: Quanta felicitat s¡¯amaga a no donar gaires voltes a les coses?¡ª. ¡°L¡¯accident perill¨®s per a un pilot ¨¦s el que no sap per qu¨¨ ha passat. ?s el que genera dubtes, et pot fer perdre la confian?a. En el moment que comences a pensar en el que pot passar, est¨¤s mort com a esportista. Amb l¡¯experi¨¨ncia, en canvi, aprens a arriscar quan toca¡±.

Molts toreros, per¨°, descansen en rituals. Ni oblit ni negaci¨®, protecci¨® divina. ¡°Quan et jugues la vida et pots cuidar amb supersticions. ?s un refugi on no et pot passar res de dolent¡±, reflexiona Inma Puig. ¡°?s una manera de canalitzar el que ens passa. Tinc companys que van a la capella, jo m¡¯encomano al dest¨ª. En l¡¯activitat de risc no hi ha res m¨¦s que el present¡±, conclou Imanol S¨¢nchez.

Per¨° hi ha vegades que el futur interv¨¦ en el present. ¡°La responsabilitat de tenir fills et pot fer disminuir el risc¡±, interv¨¦ la psic¨°loga. L¡¯any 2000, Pedro de la Rosa va anar a sopar amb el seu company d¡¯equip Jos Verstappen, pare de l¡¯actual campi¨® del m¨®n de f¨®rmula 1, Max. ¡°El meu company t¨¦ un fill¡¯, vaig pensar. Aquest paio est¨¤ acabat. Segur que afluixa. ?s un t¨°pic que fins i tot els pilots ens creiem. Jo tinc tres filles i no em va afectar gens¡±, diu De la Rosa. A Jornet tampoc li ha passat factura: ¡°Evidentment, penses en la fam¨ªlia, per¨° ser pare no ha canviat gaire la meva relaci¨® amb la muntanya¡±.

La por pot anar i venir. Amagar-se en una falsa valentia o, simplement, convertir-se en part del nostre paisatge mental. Per¨° els fills s¨®n una por que no s¡¯apaga. Ni tan sols per a una paios acostumats a desafiar el risc. Manuel Jabois diu que ¡°un fill ¨¦s com tenir alguna cosa sempre al foc¡±. Ramon Besa rememora les nits sense dormir quan el seu fill sortia amb el cotxe i el meu amic Ramiro Mart¨ªn em recorda la frase d¡¯un escriptor argent¨ª: ¡°Els fills s¨®n la ind¨²stria del terror¡±. La pega ¨¦s que a mi ja no em funciona l¡¯oblit i, encara pitjor, no hi ha cap analg¨¨sic per a la por de ser pare. Ni el diazepam ni l¡¯ibuprof¨¨ hi ajuden. Quina ll¨¤stima! Un cavall del qual ni tan sols puc caure ¡°Queda¡¯t dalt d¡¯aquesta euga, no siguis un cagat¡±.