Toti Baches: ¡°No ens enganyem, no sortim d¡¯una costella, sortim d¡¯un cony sagnant¡±

El 27 de maig, en ple rebombori per la nova llei per l¡¯avortament, es va estrenar als Cinemes Girona de Barcelona Red Cunt, un documental de Toti Baches (Lleida, 50 anys), ci?neasta catalana establerta a Alemanya des de fa 30 anys, que trenca els tab¨²s que envolten la menstruaci¨® i sobre els quals s¡¯apoltrona tota la societat. A trav¨¦s de testimonis d¡¯activistes i amb una hist¨°ria d¡¯animaci¨®, en paral¡¤lel, protagonitzada per una nena (la Isabel) i la seva regla (la Mensi), denuncia l¡¯evident injust¨ªcia d¡¯una societat masclista i patriarcal.

Pregunta. Despr¨¦s de m¨¦s de cinc anys treballant-hi, la pel¡¤l¨ªcula arriba en bon moment, no?

Resposta. Per a nosaltres ha estat un timing genial, perqu¨¨ a tothom li va molt b¨¦ posar imatge a tota aquesta controv¨¨rsia de la llei. Jo no soc activista de la menstruaci¨®, jo faig pel¡¤lis. Les coses que trobo injustes m¡¯agrada expressar-les d¡¯aquesta manera.

P. La idea ve d¡¯una visita al pediatra amb la teva filla...

R. Li havia d¡¯explicar a la meva filla qu¨¨ ¨¦s la menstruaci¨® i no em sortia res positiu per dir-li. Em sortia: sagnar¨¤s un cop al mes durant 40 anys. Era un horror, pobra nena! El detonant va ser la visita a la pediatra, que li va recomanar que amagu¨¦s les compreses. Quan la Marta em va preguntar per qu¨¨ havia de fer all¨°, em va caure la cara de vergonya, perqu¨¨ em vaig adonar que jo mateixa tenia normalitzat un fet com amagar les compreses; en canvi, la meva filla no estava contaminada. O sigui, que vaig pensar que si no q¨¹estiono tot el que penso, li passar¨¦ aquests tab¨²s com me¡¯ls van passar a mi.

Quan la meva filla em va preguntar per qu¨¨ havia d¡¯amagar les compreses, em va caure la cara de vergonya

P. Hem millorat molt, des que et va passar a tu?

R. Molt¨ªssim! Per¨° no crec que sigui gr¨¤cies a les mares o al que aprenen al col¡¤le. Nosaltres, com a nenes menstruals, te?n¨ªem inquietuds i cossos que no compar?t¨ªem amb ning¨². Ara, en canvi, la meva filla ho veu a TikTok 40.000 vegades. Molta gent comparteix aquestes realitats i per aix¨° no se senten tan soles. Aix¨° normalitza la regla. La meva filla en parla de manera natural. Les xarxes socials hi han jugat un paper molt important.

P. Tamb¨¦ ha canviat la publicitat?

R. Parlar d¡¯higiene femenina ¨¦s un eufemisme intolerable, una pocavergonyada! Implica que tenir la regla ¨¦s no estar neta, sin¨® estar bruta, tenir bacteris. I la menstruaci¨® taca la roba, res m¨¦s. La publicitat perpetua l¡¯estigma dient: ¡°Si utilitzes els nostres productes et sentir¨¤s neta, et sentir¨¤s c¨°moda, no far¨¤s pudor...¡±. Quan en realitat s¨®n aquests productes, que ara nom¨¦s tenen pl¨¤stics i subst¨¤n?cies qu¨ªmiques, els que quan es barregen amb la sang menstrual fan pudor. Quan et treus un tamp¨® t¡¯est¨¤s traient una deixalla del chocho, val? I ¨¦s fastig¨®s. Les compreses, igual. Per¨° si et treus la copa menstrual hi trobes un l¨ªquid digne, fins i tot pots regar les plantes amb ell, ¨¦s un bon fertilitzant.

Normalitzar la regla no ¨¦s romantitzar-la.

Esclar, la regla ¨¦s un pal, ¨¦s un rotllo, ¨¦s molt pesada, no et vols tacar, a moltes dones els fa mal... Jo la tindria un cop l¡¯any. No la podem amagar o estigmatitzar com s¡¯ha fet en centenars d¡¯anys, per¨° tampoc es tracta de romantitzar-la.

P. Tot ve del patriarcat neoliberal?

R. I tant. A la pel¡¤li es plantegen: i si Messi tingu¨¦s la regla? Doncs si els homes tinguessin la regla els productes, que s¨®n car¨ªssims, serien gratu?ts, o se¡¯ls hauria rebaixat l¡¯IVA: el Viagra t¨¦ un IVA del 4% i els productes menstruals, no. ?s escandal¨®s! A veure, tots els col¡¤lectius defensen els seus interessos. I tradicionalment en el poder hi ha hagut homes. Llavors el poder defensa els interessos dels homes i relega la dona a llocs on no t¨¦ poder. I, discriminant els genitals femenins i tot all¨° que t¨¦ relaci¨® amb el sexe, la masturbaci¨®, la menopausa, desempoderen la dona. Doncs jo defenso que la menstruaci¨® es pot considerar com un superpoder. No es parla del fet que la regla ¨¦s un senyal de bona salut, per exemple, ni que ¨¦s la primera premissa per tenir fills de manera natural. Tenir fills ¨¦s un superpoder. Recordem que no venim d¡¯una costella: tots, absolutament, venim d¡¯un cony sagnant. Dignifiquem els nostres conys sagnants!

P. Perqu¨¨ transmets valors positius.

R. I sense romantitzar res, eh?

P. Qu¨¨ esperes de Red Cunt?

R. Que les nenes no s¡¯hagin d¡¯amagar! Que es reconcili?n amb la seva regla molt abans que jo, per exemple, que tenia m¨¦s de 40 anys quan vaig pensar que podia ser una cosa bona. I que nig¨² no se¡¯n rigui. I que aquesta pel¡¤l¨ªcula s¡¯ha fet sense pressupost, que vaig estar un any i mig (normalment s¨®n set o vuit mesos) en fase de finan?ament. Que jo ja havia aparcat el projecte i molts em van dir: fem-ho perqu¨¨ val la pena. I que ara ha arribat al cinema amb la distribu?dora Toned Media, i que l¡¯hagi comprat TV3... Ha estat un miracle.

P. Treballes en dues pel¡¤l¨ªcules, sobre la masturbaci¨® i la menopausa. Com s¨®n?

R. Estic escrivint el gui¨® de la primera. Els personatges ja els tinc, del teatre Talia d¡¯Hamburg. Mantindr¨¦ l¡¯alternan?a entre escenes de veritat i de ficci¨®, per¨° amb actrius i actors fent ter¨¤pia de grup. Tots es guanyen la vida amb el tema de la masturbaci¨®. ?s al¡¤lucinant. I vull fer un grup d¡¯actors transsexuals. Tamb¨¦ hi haur¨¤ una versi¨® amb actors catalans.