Infumables

Tens el paladar dels pulmons acostumat a un tabac ros, lleuger, d¡¯aquell que xucles i diuen que ¨¦s paper. Per aix¨° tota la resta et sembla infumable, com ara el tabac de bossa que tens al fons d¡¯un calaix. Fa de mal fumar, per¨° te l¡¯empasses.

Amb els llibres et passa just a l¡¯inrev¨¦s, resols que s¨®n infumables si s¨®n massa de bon llegir. Si no oposen resist¨¨ncia, sobretot si te¡¯ls trobes per tot arreu. A les xarxes, als aparadors, a les prescripcions de la tele. Si, per regla general, la gent els t¨¦ per delicats i bonics a tu se t¡¯arrufa el nas. Si el tema que tracten ¨¦s culturalment acceptable, ja li sents el flair¨®s fluir dels pixats de col¨°nia. Posem un exemple d¡¯un tema d¡¯aquests: la situaci¨® d¡¯una dona en aquell pa¨ªs tan ex¨°tic serveix per retrobar l¡¯ess¨¨ncia perduda en la vor¨¤gine del capitalisme (La trena, de Laetitia Colombani). Tres hist¨°?ries aparentment inconnexes que van muntant un artefacte previsible amb tend¨¨ncies bals¨¤miques. L¡¯empoderament femen¨ª. La resili¨¨ncia. L¡¯empatia intercultural.

La teva xicota ¡ªque te l¡¯ha regalat perqu¨¨ encara et vol canviar¡ª et diu esnob llepafils, fil¨°sof de patacada, mascle de caverna (de torre de vori, li precises tu). Davant la continguda indignaci¨® d¡¯ella ¡ªque t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies que tard o d¡¯hora notar¨¤s¡ª, dones una segona oportunitat al llibre de la cineasta francesa. Procures que la teva estimada et vegi llegint-lo amb cara d¡¯inter¨¨s. Per¨° passes p¨¤gines i m¨¦s p¨¤gines i no hi trobes res de papil¡¤lable, paraula que segur que no trobar¨¤s en un llibre com aquest perqu¨¨ penses que te l¡¯has inventat tu, senyor dels mecanismes generadors de la llengua. Tamb¨¦ de tots els t¨°pics i contrat¨°pics de la nostra cultura, i ¨¦s per aix¨° que has abandonat aquesta lectura ins¨ªpida i t¡¯has abraonat damunt el teu exemplar d¡¯Els angles morts, un llibre que saps que no et passar¨¤ xuclant i que, precisament per aix¨°, ara mateix te¡¯l fumaries molt a poc a poc.

Cristopher Morley (1890-1957), autor de La llibreria ambulant, et donaria una petita lli?¨® d¡¯humilitat a tu, que saps b¨¦ que literatura i humilitat es porten a matar, tamb¨¦ rere la pretensi¨® dels llibres aparentment simples com el seu.

No ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯estil, trama o argument. Un llibre a considerar (bo o dolent) pot tenir virtuts en una banda o l¡¯altra, per¨° la virtut principal ¨¦s que la gent (s¨ª, aquella massa sense rostre que hi ha al capdavall de la cadena aliment¨¤ria del llibre) el llegeixi. Diu un personatge de Morley: ¡°Est¨¤ molt b¨¦ que els degans de les universitats omplin els seus prestatges de metre i mig de gran literatura, i que els editors anunci?n les seves col¡¤leccions de Cl¨¤ssics del Lin¨°leum, per¨° el que la gent necessita s¨®n llibres bons, senzills i sincers, alguna cosa que els arribi al cor, que els faci riure i tremolar, i que els permeti deixar de pensar en la petitesa d¡¯aquesta bola de blat de moro que va rodant per l¡¯espai sense cap objectiu!¡±. Potser La trena ¨¦s un llibre d¡¯aquests. Qu¨¨ hi farem.