Qui pensa a abandonar un fill?

Com ¨¦s que alg¨² pot pensar a abandonar el seu fill? Com ¨¦s que alg¨² pot escriure un llibre sobre mares que abandonen els fills? Pel que fa a aix¨° segon, alg¨² ho pot fer: Bego?a G¨®mez Urzaiz, periodista, de 41 anys. A les mares que abandonen els fills les anomena Las abandonadoras, aix¨ª titula l¡¯obra. ¡°Em vaig adonar que m¡¯obsessionava aquesta idea des de petita, m¡¯incomodava aquesta pregunta¡±. Una reflexi¨® abans de continuar amb la cr¨°nica: si el llibre ven molt o es converteix en una s¨¨rie de Netflix, la periodista es podria plantejar tenir el tercer fill. Perqu¨¨ la maternitat tamb¨¦ ¨¦s q¨¹esti¨® de diners, segons apunta G¨®mez. ¡°Jo escric des d¡¯una classe mitjana precaritzada. Cal parlar dels diners i del seu impacte en la maternitat¡±.

L¡¯autora de Las abandonadoras busca dibuixar aquesta realitat a trav¨¦s de relats biogr¨¤fics de dones que viuen la seva maternitat al l¨ªmit. Gent com Merc¨¨ Rodoreda, Doris Lessing i Gala Dal¨ª. Rodoreda, per exemple, es va casar amb el seu tiet carnal. Va tenir un fill. Es va separar. ¡°?s una hist¨°ria impactant. Ella es va exiliar i no es van endur el nen. Per a ella, la guerra va ser una oportunitat de deixar enrere el seu matrimoni trencat. Despr¨¦s ¨¦s una hist¨°ria fosqu¨ªssima. Segons Anna Muri¨¤, ella va dir del seu propi fill quan va n¨¦ixer: ¡®Tant de bo es mor¨ªs¡¯. ?s una hist¨°ria molt dura¡±, explica G¨®mez. Merc¨¨ Ibarz, autora de Retrat de Merc¨¨ Rodoreda, assegura que en el seu llibre no jutja l¡¯escriptora Rodoreda: ¡°Insisteixo que no sabem gran cosa de la generaci¨® de fills com el seu. Parlar de la maternitat en termes no convencionals, pel que veig, costa molt. Pere Calders va deixar un fill. Armand Obiols, una filla, per¨° d¡¯ells no se¡¯n parla ni s¡¯investiga¡±. I aqu¨ª hi ha tamb¨¦ la clau. Aquest text se centra nom¨¦s en les dones, perqu¨¨ no hi hauria car¨¤cters suficients si ens centr¨¦ssim en els pares. Famosos o no. ¡°La immensa majoria de dones que s¡¯han de separar dels seus fills ho fan senzillament per diners. Ens envolten, s¨®n a tot arreu i tenen hist¨°ries molt importants¡±.

No penso en escriptores ni en dones d¡¯altres temps quan llegeixo el llibre de G¨®mez. El primer cas que vaig con¨¨ixer, i reconec aqu¨ª que durant la infantesa (i despr¨¦s) vaig consumir revistes del cor, ¨¦s el de Carmen Mart¨ªnez-Bordi¨², la niet¨ªsima. Es va enamorar d¡¯un altre home, l¡¯antiquari franc¨¨s Jean-Marie Rossi, i se¡¯n va anar a Par¨ªs i va deixar els seus fills a Madrid. En les infinites aparicions

als mitjans, ella sempre va negar l¡¯abandonament: ¡°Vaig lluitar per la cust¨°dia compartida perqu¨¨ tenia dos fills. Abans no donaven la cust¨°dia a la mare si tenies dos fills, si haguessin estat noies me l¡¯haurien donat a mi¡±. Dones famoses jutjades alegrement per opinadors i tertulians casolans. I tamb¨¦, massa vegades, per altres dones. El cas de Kate McCann, la mare de Madeleine McCann: ¡°V¨ªctima durant molts anys m¨¦s tard del mateix prejudici: es van escriure articles sobre el fet que es canviava massa de roba i es posava gomes de colors als cabells mentre buscava la seva filla desapareguda¡±, subratlla G¨®mez.

Hi ha la mania creixent d¡¯etiquetar les mares: l¡¯helic¨°pter, la lleopard, la tigre; simplement s¨®n maneres d¡¯afrontar la maternitat. G¨®mez es fa altres preguntes: Per qu¨¨ fa tanta por la idea que una mare, durant una estona, vulgui fer com que no ho ¨¦s? El llibre est¨¤ marcat per la professi¨® de la narradora, el periodisme. ¡°?s una professi¨® igual de complicada que altres per ser mare, per¨° ¨¦s la meva i en parlo. ?s sorprenent que tot i ser una professi¨® tan feminitzada la maternitat estigui tan penalitzada i que, moltes vegades, no existeixi. La primera vegada que vaig arribar a una redacci¨® em vaig adonar que all¨¤ tots els homes tenien fills i les dones no i, ¨¦s m¨¦s, tampoc en tindrien m¨¦s endavant. Ning¨² havia demanat mai una baixa maternal. Perqu¨¨ per tenir fills, te n¡¯anaves. Els homes s¨ª que tenien fills, per¨° ning¨² sabia on eren, ning¨² els veia, fills que estaven criant en algun altre lloc. Quan jo tenia un nen malalt, no ho deia, buscava altres excuses abans de recon¨¨ixer que tenia el nad¨® a 40 de febre. No volia que em veiessin com una mare, una mare devalua¡±. Ho afirma rotundament. Ho reafirma. Tot i que l¡¯hi discuteixo. G¨®mez assegura que amb el segon fill s¡¯acabava la possibilitat de l¡¯engany. ¡°Amb dos fills tothom et percep com una mare, no hi ha remei¡±.

Li pregunto si ella creu que ¨¦s millor mare que la seva mare. ¡°Som m¨¦s neur¨°tiques, m¨¦s autointerrogadores, m¨¦s cansades, ho estem vivint amb m¨¦s angoixa, hi hem pensat m¨¦s, elles no pensaven tant i actuaven¡±. El debat s¡¯obre a la redacci¨®. Rebeca Carranco, periodista d¡¯EL PA?S i que acaba de tenir una nena, assegura: ¡°Som m¨¦s bones mares en la mesura que no som exclusivament mares, com almenys la meva mare es va veure obligada a ser, sense que aix¨° l¡¯ompl¨ªs. I aquest tipus de coses es noten i sense voler ho transmetem als nostres fills. Potser per egoisme penso que com m¨¦s felices siguem nosaltres, m¨¦s feli?os seran els nostres fills. I avui, per sort, la dona ¨¦s molt m¨¦s lliure d¡¯escollir la vida que vol¡±. I mentrestant, jo penso en silenci: ¡°Tant de bo jo sigui la meitat de bona mare que la meva¡±.