Virginia Woolf, pol¨¨mica

Virginia Woolf va comen?ar a escriure uns diaris als vint-i-tres anys i en va escriure les ¨²ltimes ratlles abans de tirar-se al riu Ouse, a Sussex, prop del lloc on solia estiuejar amb Leonard, el seu marit. Aquest, un cop traspassada l¡¯escriptora, va seleccionar unes quatre-centes p¨¤gines d¡¯uns quaderns que en sumaven prop de tres mil, i les va donar a la impremta. Va mirar de deixar molt b¨¦ la seva dona, i, doncs, va eliminar no solament moltes p¨¤gines, sin¨® tamb¨¦ els passatges que remetien a persones encara vives que ella havia rebentat, i, en especial, els que mostraven una Virginia Woolf confitada. Molt m¨¦s tard, l¡¯any 1977, Anne Olivier Bell els va publicar ¨ªntegres.

Com a acte d¡¯amor, l¡¯empresa de Leonard va ser molt lloable; com a homenatge a la veritable hist¨°ria i pensament de Virginia, va ser un acte massa piet¨®s i massa allunyat de la completa i turbulenta vida de l¡¯escriptora. Aix¨ª, per exemple, cap de les citacions que ara transcriurem tradu?des no es troben en el llibre que comentem avui: Virginia Woolf, Diari d¡¯una escriptora, selecci¨® de Leonard Woolf, traducci¨® i ep¨ªleg de Dolors Udina (Barcelona, Viena Edicions, 2022).

Vet aqu¨ª uns quants d¡¯aquests passatges invisibles: ¡°Els imb¨¨cils haurien de ser eliminats¡±, ¡°Els jueus brutegen¡± ¡ªn¡¯hi ha de tota mena, com de cristians¡ª, ¡°Una multitud ¨¦s una massa ontol¨°gica i, a m¨¦s, detestable¡± ¡ªaqu¨ª aflorava l¡¯elitisme de Bloomsbury, inevitable¡ª, ¡°Els alemanys s¨®n una xusma¡± ¡ªla Woolf va morir l¡¯any 1941, en plena guerra mundial¡ª, ¡°Kensington High Street us regira l¡¯est¨®mac, amb la seva quantitat innumerable de dones d¡¯incre??ble mediocritat, brutes com l¡¯aigua de rentar els plats¡±, i Leonard Woolf, el seu marit, ¡°¨¦s un jueu de Putney, sense un ral¡± ¡ªper¨° Virginia estava contenta d¡¯haver-s¡¯hi casat. De viatge en un creuer cap a Portugal, va trobar que a bord hi havia ¡°massa jueus portuguesos i altres objectes ¡ªno diu ¡°subjectes¡±¡ª repulsius, per¨° ens en mantenim apartats¡±. Tot aix¨° no va estalviar a la parella Woolf-Spencer manifestar-se contra el feixisme i l¡¯antisemitisme m¨¦s endavant: contradiccions i relliscades que es troben en tots els grans personatges de la hist¨°ria.

Naturalment, els diaris que va editar parcialment Leonard Woolf tampoc no exposen la seva repugn¨¤ncia envers el membre mascul¨ª, i la seva tirada ¡ªmolt bella, certament¡ª a les relacions s¨¤fiques amb Vita Sackville-West i altres dones que va estimar. Havia de fer, l¡¯editorial catalana, una altra tria de les tantes p¨¤gines dels diaris de Virginia Woolf? Potser s¨ª, i potser no calia.

No calia, sobretot, perqu¨¨, com molt b¨¦ diu el t¨ªtol d¡¯aquesta antologia, el que Leonard Woolf va oferir al p¨²blic l¡¯any 1953 va ser, com tamb¨¦ diu la traducci¨® catalana ¡ªtan bona, Udina, que ets l¡¯¨²nica escriptora catalana que escriu ¡°extremament¡± i no ¡°extremadament¡±, que m¨¦s aviat ¨¦s la manera com vestia les dones Pertegaz¡ª, Diari d¡¯una escriptora.

Quedem-nos, doncs, amb la descripci¨® dels seus fatics a l¡¯hora d¡¯escriure ¡ªla Woolf havia de lluitar contra una malaltia bipolar, i aix¨ª va ser diagnosticada¡ª, amb la seva idea que el Quijote era un llibre de vegades avorrit ¡ª¨¦s mitja veritat, perqu¨¨ en castell¨¤ s¡¯aguanta sempre gr¨¤cies a la qualitat de l¡¯estil¡ª, amb la idea que l¡¯Ulysses de Joyce era un ¡°llibre fallit¡± ¡ªtenia tot el dret a opinar aix¨°¡ª, amb la cr¨ªtica de les novel¡¤les de Henry James per massa inspirades en la classe benestant d¡¯Anglaterra i dels Estats Units, amb les seves sovintejades refer¨¨ncies als diners ?

¡ªella que va escriure un llibre en qu¨¨ considerava que una noia en tenia prou amb tenir una habitaci¨® pr¨°pia i 500 liures a l¡¯any, cap fortuna, per escriure una novel¡¤la¡ª, i amb la sana enveja que li procuraven tant Shakespeare ¡ªa qui no?¡ª com Tolstoi, sempre carregat de vida.

Aquest element, ¡°la vida¡±, ¨¦s el que va fer-se m¨¦s esc¨¤pol a la novel¡¤l¨ªstica de Virginia Woolf, possiblement per resist¨¨ncia (sana) al sentimentalisme. N¡¯hi va posar, i prou abundosa, a Al far, m¨¦s que a La senyora Dalloway; per¨° aix¨° va ser pel fet de voler escriure una novel¡¤l¨ªstica ¡°exploradora¡± ¡ªaix¨ª ho escriu repetides vegades¡ª, ¨¦s a dir, experimental. I val a dir que, dins el magma de la dita literatura del Modernism angl¨¨s, ella va ser la m¨¦s bona, sobretot gr¨¤cies al domini d¡¯all¨° que en ret¨°rica llatina se¡¯n deia la inventio, la dispositio i l¡¯elocutio ¡ªla m¨²sica de les frases en angl¨¨s.

I va escriure una novel¡¤la que Borges preferia entre totes les seves, Orlando, narrant un cas de transsexualitat, que no solament est¨¤ dedicada a la seva amiga Sackville-West, sin¨® a tota persona que defensi o practiqui, avui, el no binarisme en el camp de batalla de les discussions de ¡°g¨¨nere¡± ¡ªl¡¯estrat¨¨gia gr¨¤cies a la qual el feminisme resultar¨¤ un dia triomfant.

Sigui com sigui, tamb¨¦ ens consta ¡ªquanta ideologia en tot plegat!¡ª que els scholars que es dediquen al ¡°feminisme postcolonial¡± ¡ªque ja ¨¦s especialitzar-se¡ª la critiquen a ella i a tots els membres del grup de Bloomsbury per privilegiats, classistes, racistes i antisemites. Quanta guerra! (en grec, p¨®lemos).