La penyora que no tornen

Tot aix¨° abans eren camps, deien pares i avis. Pol¨ªgons i urbanitzacions havien pres el lloc dels camps. Per¨°, i si la frase es trabuca de manera impensada? Abans aix¨° era un abocador. I abans de l¡¯abocador, era un volc¨¤. I ara el volc¨¤ que teniu al davant ¨¦s una versi¨® trossejada del d¡¯abans. Les decisions d¡¯explotaci¨® ¡ªdel paisatge, del turisme, de l¡¯economia, de la pol¨ªtica¡ª sempre es cobren una penyora. I no la tornen.

L¡¯Espai Cr¨¤ter d¡¯Olot recull una d¡¯aquestes penyores. Amb esperit de refer¨¨ncia del m¨®n dels volcans i la ci¨¨ncia, el centre ensenya que el paisatge, all¨° que trepitgem, no ha estat sempre el mateix. A vegades, per la disbauxa de les plaques tect¨°niques. A vegades, per la m¨¤ humana, d¡¯efectes tant depredadors com redemptors. Abans d¡¯anar-hi, desconeixia que el volc¨¤ Croscat, que hav¨ªem visitat amb l¡¯escola sense acabar d¡¯entendre que all¨° ¨¦s un volc¨¤, va patir als anys setanta una mutilaci¨® per l¡¯extracci¨® minera de greda, una mena d¡¯argila. Desconeixia que es va convertir en un gran abocador i que la campanya ecologista ¡°Salvem els volcans¡±, pionera a Catalunya, va fer per preservar-lo. El gran acord per l¡¯explotaci¨® minera del volc¨¤ ¨¦s del 1975, l¡¯any que mor el dictador Franco. La dada refuta dues fal¡¤l¨¤cies: a partir de Franco el m¨®n no va passar a ser en tecnicolor; i les lluites ve?nals no s¨®n nom¨¦s les dels barris de Barcelona. Les malvestats urban¨ªstiques tenen ressons arreu, siguin dels setanta o d¡¯una d¨¨cada m¨¦s tard, amb el salconduit de la Barcelona ol¨ªmpica.

Obert al mes de mar?, l¡¯Espai Cr¨¤ter ocupa l¡¯interior del volc¨¤ Puig del Roser, cosa que a ull nu sembla impossible. Si, a m¨¦s, el dia que el visites trobes al vest¨ªbul una trobada del Gremi de Perruquers de Catalunya, potser et despistes una mica. Per¨° quan hi entres s¡¯acaba qualsevol dubte. Un v¨ªdeo espectacular aconsegueix l¡¯efecte volgut de suggesti¨®: de seguida et trobes disposat a jugar amb tot el parament multim¨¨dia volc¨¤nic que s¡¯obre. Pantalles t¨¤ctils i botons fan de crida per a les fam¨ªlies. Per¨° rutllen. I un audiovisual sobre els milions d¡¯anys de canvis en un mapa de la Garrotxa arrodoneix l¡¯impacte. Potser perqu¨¨ soc de lletres agraeixo que em donin conceptes de ci¨¨ncies mastegats ¡ªara, valdria la pena recalcar que la paret de greda on es projecten les imatges ¨¦s, de veritat, l¡¯original?¡ª, per¨° la vistositat de la instal¡¤laci¨® ¨¦s innegable. La majoria de visitants no crec que recordin la part dedicada a ¡°Salvem els volcans¡±, si no es compren una de les samarretes guapes que venen a la botiga. Per¨° ara s¨ª que els infants sortiran imaginant-se que abans tot all¨° eren volcans i que, dep¨¨n de qu¨¨ hi fem, potser ni els reconeixerem. I, per tant, tampoc ens reconeixerem a nosaltres mateixos.