Qu¨¨ s¨¦ jo

Bona not¨ªcia: l¡¯Escola Bloom ha creat la Biblioteca Dedalus, una col¡¤lecci¨® d¡¯assaig amb l¡¯editorial Periscopi. Quatre t¨ªtols l¡¯any. Inspirats en els seminaris de l¡¯escola, els firmaran els professors i tindran en compte les converses mantingudes a classe. La literatura sobretot, per¨° tamb¨¦ la filosofia, la psicoan¨¤lisi i la cr¨ªtica cultural es posen a disposici¨® del pensament transformador generat a la Bloom.

Si reculem uns anys, no gaires, trobarem un munt d¡¯articles que es planyen de la poca envergadura de l¡¯assaig en catal¨¤, panor¨¤miques que titllen de valents els autors i les editorials que s¡¯hi dediquen. Radiografiar qu¨¨ hi ha de nou i qu¨¨ fa temps que s¡¯aguanta, aqu¨ª no ens hi cap, per¨° la tend¨¨ncia ha canviat i Dedalus ens ho confirma feli?ment: tindrem assaigs de Marina Garc¨¦s, V¨ªctor Garc¨ªa Tur, Ramon Mas, Emily McBride, Iris Llop i Sebasti¨¤ Jovani.

Per costum ¡ªperqu¨¨ l¡¯ha segrestat l¡¯Acad¨¨mia¡ª el g¨¨nere de l¡¯assaig se sol titular enunciant l¡¯objecte d¡¯estudi i, de vegades, amb una humilitat impostada, se sol acompanyar dels habituals ?aproximaci¨® a?, ?reflexions al voltant de? i ?especulacions sobre?. Curiosament, els dos primers volums de la Dedalus tenen un t¨ªtol imperatiu, m¨¦s propi del pamflet. S¨®n Plagia millor!, de Manel Oll¨¦, i Calla i paga (Encontres entre pol¨ªtica i psicoan¨¤lisi), d¡¯In¨¦s Garc¨ªa L¨®pez. Ja veiem, ja podem dir, que la hibridaci¨®, el di¨¤leg entre g¨¨neres i la voluntat d¡¯estil seran una marca de la casa, cosa que celebrem.

Enll¨¤ del t¨ªtol escopetejador, i enll¨¤ de tractar objectes diferents, tots dos textos aborden la fragilitat del que es vol fer passar per original, sigui la identitat, siguin les idees i discursos propis, l¡¯autoritat o l¡¯obra liter¨¤ria. Manel Oll¨¦ se serveix d¡¯una arqueologia espl¨¨ndida per esbandir perjudicis sobre la idea de plagi i ens demostra fins a quin punt batega al cor de la millor literatura. Amb una escriptura i una progressi¨® clares i documentades, In¨¦s Garc¨ªa desmunta les m¨¤scares del jo en el context present del malestar del subjecte, cada vegada menys vinculat i, paradoxalment, m¨¦s connectat; cada cop m¨¦s ben servit i m¨¦s infeli?.

Assaig que dialoga amb l¡¯entorn i que no s¡¯entotsola en les cadenes infinites de la demostraci¨® o en l¡¯apoteosi de l¡¯autor; assaig que incorpora i fusiona el gest acad¨¨mic amb altres gestos, com el po¨¨tic o el pol¨ªtic; assaig que rescata el g¨¨nere per dalt, fent-lo baixar del p¨²lpit magistral, per¨° que tamb¨¦ el rehabilita per baix, salvant-lo dels divulgadors de baixa estofa.