Llegir amb atmosfera zero

Els models te¨°rics nom¨¦s s¨®n aix¨°: teories. I com sabem les teories parteixen de pressuposar unes condicions ideals i inexistents. T¨ªpic ¨¦s, per exemple, el cas de la velocitat de caiguda d¡¯un cos: la f¨ªsica ens diu que en una situaci¨® te¨°rica (sense atmosfera), dos objectes caurien a la mateixa velocitat independentment del seu pes, perqu¨¨ l¡¯acceleraci¨® ¨¦s constant (aquells c¨¨lebres 9,8 m/s). El problema ¨¦s que vivim en un m¨®n amb atmosfera i aix¨° fa que aparegui un factor extragravitatori que afecta la velocitat de caiguda: el fregament. ?s per culpa d¡¯aix¨°, i no pas de la massa de l¡¯objecte, que un full cau m¨¦s a poc a poc que una bala de plom.

En el cas de la literatura sovint es pret¨¦n fer una operaci¨® semblant. Volem fer veure que els llibres no existeixen dins d¡¯un sistema, sin¨® que es publiquen en el buit, de manera que insistim a invocar aquestes condicions d¡¯atmosfera zero, que en el cas de la literatura equivalen a la possibilitat de llegir l¡¯obra sense cap condicionant. ?s l¡¯odiat factor extraliterari. Una obra hauria de tenir valor nom¨¦s pels seus m¨¨rits literaris.

Entre els factors extraliteraris, n¡¯hi ha dos que marquen molt com llegim: l¡¯autor i l¡¯editorial.

Si pogu¨¦ssim fer l¡¯experiment de donar un mateix text a diversos lectors i enganyar-los amb el nom de l¡¯autor, crec que podr¨ªem demostrar que costa molt ser objectiu amb la qualitat liter¨¤ria quan sabem qui l¡¯ha escrit. No el llegir¨ªem igual si ens diguessin que ¨¦s un autor aclamat o un debutant, de dretes o d¡¯esquerres, un heterosexual o una persona queer, un autor medi¨¤tic o una desconeguda, una adolescent o un s¨¨nior, una borratxa o un sant. Hi ha els prejudicis, i tamb¨¦ hi ha el cr¨¨dit i la confian?a que un autor s¡¯ha sabut guanyar amb el temps. Separar l¡¯autor de l¡¯obra ¨¦s complicat; implica llegir els llibres com si no els hagu¨¦s escrit ning¨². El que us deia: condicions te¨°riques inexistents.

De la mateixa manera, un text id¨¨ntic publicat en dues editorials diferents tampoc no ¨¦s llegeix igual. Cada editorial t¨¦ la seva imatge, que s¡¯ha guanyat a pols amb cada llibre que ha publicat i com l¡¯ha comunicat, amb la seva hist¨°ria i la seva manera de treballar. I tamb¨¦ hi ha prejudicis en aix¨°, ¨¦s clar. Aix¨ª es produeixen fen¨°mens com els fan¨¤tics de Periscopi o els detractors empedre?ts dels grans grups. ?Llegim amb la mateixa actitud un llibre de Club Editor i un de Penguin Random House? Jo diria que no. Resulta que tampoc no podem llegir llibres com si no els hagu¨¦s publicat ning¨².

Donaria per a un altre article veure qu¨¨ passa amb els premis (nets) a obra in¨¨dita, que ¨¦s el que m¨¦s s¡¯acosta al tast a cegues en literatura.

Les teories s¨®n un ideal ¡ªi est¨¤ molt b¨¦ tenir ideals¡ª, per¨° els llibres existeixen dins un m¨®n. Per poder llegir amb virginitat caldria publicar els textos muts: sense autoria, sense editorial. Nom¨¦s aix¨ª podr¨ªem llegir en condicions d¡¯atmosfera zero. I tots sabem que en el buit els humans no podem respirar.