Els referents s¨®n els pares

La darrera tend¨¨ncia en el diagn¨°stic de la situaci¨® del catal¨¤, especialment quant a l¡¯¨²s de la llengua entre nens i joves, ¨¦s aix¨° de dir que ara la canalla no t¨¦ referents. Referents en catal¨¤, s¡¯ent¨¦n, perqu¨¨ de referents en tenen. Se suposa doncs que si el jovent d¡¯avui interactuen en castell¨¤ ¨¦s perqu¨¨ en catal¨¤ no tenen de qu¨¨ parlar, tenint en compte que en les vies de consum habituals (plataformes digitals, v¨ªdeos a YouTube, videojocs, etc.) el catal¨¤ ¨¦s absent en uns nivells m¨¦s que notables. I d¡¯aqu¨ª ve que, per a molts opinaires habituals, ling¨¹istes i no, la soluci¨® a la preocupant salut de la llengua sigui la inversi¨® generosa en tots aquests ¨¤mbits, i l¨°gicament enfortir el sistema de referents propis. Per a molts, ¨¦s el paper que al seu dia va tenir Bola de drac i el que ara est¨¤ tenint Euf¨°ria.

Centrar-se en aquesta manca de referents, per¨°, facilita la reducci¨® del diagn¨°stic i, de retruc, de la cerca de solucions, perqu¨¨ s¨®n uns quants els que es pensen que aix¨° s¡¯arregla amb m¨¦s de Netflix o invertint en els creadors de continguts per a joves. I aix¨° sense tenir en compte que, en ¨¨poques passades, de referents n¡¯hi havia molts menys: servidor, de petit, podia accedir a la llengua a trav¨¦s del circuit catal¨¤ de TVE, de la revista Cavall Fort, d¡¯alguns c¨°mics tradu?ts, de companyies de teatre com U de Cuc, per¨° el cinema era impossible i la r¨¤dio es limitava a R¨¤dio 4. Els referents col¡¤lectius de la canalla, en aquell moment, eren la Rana Gustavo, el Mazinger Z i el coi de Chanquete.

La q¨¹esti¨®, doncs, no ¨¦s tant si hi ha prou referents o no (podem discutir si ens en falten, o si algun sector presenta buits, per¨° ¨¦s clar que no som un desert), sin¨® per qu¨¨ aquests referents no es comparteixen. O, inversament, qu¨¨ ha fet, en el passat, que l¡¯escassedat de referents no hagi perjudicat el progr¨¦s de la llengua al llarg sobretot de dues d¨¨cades, la dels vuitanta i la dels noranta del segle XX, en qu¨¨ nombrosos nens i joves castellanoparlants es van incorporar al catal¨¤ malgrat sentir-lo nom¨¦s a l¡¯escola o l¡¯institut. No cal dir que TV3 va exercir un paper fonamental en aquest proc¨¦s, paper que ara molts troben a faltar, per¨° seria ingenu creure que amb Dallas i Bola de drac n¡¯hi va haver prou.

El gran canvi operat en la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica dels darrers anys ha estat la infantilitzaci¨® del foment del catal¨¤, entesa com l¡¯aposta gaireb¨¦ ¨²nica en el poder de l¡¯escola com a element motor de la llengua i la consagraci¨® dels nens i nenes com a agents de normalitzaci¨®. Hem donat per fet que la immersi¨® s¡¯encarregaria d¡¯estendre el coneixement de la llengua per¨° no ens hem preocupat pel seu ¨²s, sobretot quan els nens arribaven a casa. La inversi¨® de papers ha resultat cr¨ªtica: si als anys vuitanta i noranta eren els adults els que percebien la necessitat d¡¯aprendre catal¨¤, tant per a ells (molts es van apuntar a cursos de llengua) com per als seus fills (molts van lluitar per la immersi¨®), ara s¨®n els fills els que porten per primer cop el catal¨¤ a casa davant la p¨¨rdua de percepci¨® que per als adults la llengua sigui res de necessari.

Ja podem fomentar els referents en l¡¯audiovisual, les xarxes socials o els videojocs, per¨° tal com ens hem equivocat en posar tots els ous en el cistell de l¡¯escola, tamb¨¦ ens equivocarem si els posem tots en la creaci¨® de continguts. Per fomentar el catal¨¤ entre els joves no podem prescindir dels adults i de la percepci¨® que aquests transmetin sobre la llengua als fills. Potser un pare que s¡¯apunta a classes de catal¨¤ t¨¦ m¨¦s for?a que un youtuber. En aquest sentit, ¨¦s essencial difondre el catal¨¤ en el m¨®n del treball, estendre la idea que ¨¦s ¨²til i necessari per trobar i millorar la feina, i fer-hi participar els agents socials: els empresaris, perqu¨¨ en la llengua hi tenen un element de responsabilitat social corporativa de primer ordre; els sindicats, perqu¨¨ els drets ling¨¹¨ªstics dels treballadors han de ser tamb¨¦ mat¨¨ria de reivindicaci¨® laboral. I mentrestant, esclar, promoure la creaci¨® de continguts en catal¨¤, perqu¨¨ el talent exhibit no ¨¦s esc¨¤s i hi ha qui t¨¦ ganes d¡¯accedir-hi.