La novel¡¤la d¡¯Irene Sol¨¤

Barcelona, malgrat ¨¦sser una pedrera inexhaurible de temes novel¡¤lescos, malgrat donar-nos a cada passa, en les planes dels diaris i en les converses de cada escala, arguments divertits, tr¨¤gics o grotescos que serien un est¨ªmul irresistible ¨¤dhuc per a una imaginaci¨® mitjana, no t¨¦ una novel¡¤la pr¨°pia. [...] El ruralisme, f¨¤cil generador de poesia, que envah¨ª la nostra literatura d¡¯en?¨¤ de la Renaixen?a, ha influ?t igualment, d¡¯una manera abassegadora i perjudicial, la novel¡¤l¨ªstica catalana.¡± ?s una citaci¨® del llibre de Rafael Tasis, Una visi¨® de conjunt de la novel¡¤la catalana, publicat el 1935, deu anys despr¨¦s de la famosa confer¨¨ncia de Carles Riba a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, ¡°Una generaci¨® sense novel¡¤la¡±. Tanmateix, cap dels dos, i gaireb¨¦ ning¨² posteriorment, no ha arribat a diagnosticar per quin mal, o per quina morbosa tradici¨®, la novel¡¤la no va arribar a prosperar a Catalunya fins molt m¨¦s tard, i menys encara la novel¡¤la de Barcelona, tanmateix sense aconseguir fites que ens situ?n en un lloc d¡¯honor a l¡¯horitz¨® europeu. Que les nostres institucions paguin traduccions a lleng¨¹es estrangeres no assegura que la qualitat de les nostres novel¡¤les sigui excelsa. (Tot catal¨¤ assenyat dir¨¤ ara: ¡°No cal que ho siguin¡±, expressi¨® que s¡¯adiria amb la nostra inveterada tirada a la mediocritat, malgrat tots els esfor?os dels poetes del noucentisme.)

L¡¯¨¨xit fenomenal de la novel¡¤la d¡¯Irene Sol¨¤ ¡ªla qualitat est¨¨tica de la qual no discutirem, perqu¨¨ ja hem insinuat que Catalunya prefereix els ¨¨xtasis, les frases, m¨ªstiques, melmelades i m¨¤gies rodoredianes¡ª s¡¯explica per les mateixes raons que es pot entendre que no tingu¨¦ssim una gran producci¨® novel¡¤l¨ªstica de patent, i, com ja s¡¯ha dit, encara menys centrada en la metr¨°polis.

La Renaixen?a, com no podia ser d¡¯altra manera si tenim present la influ¨¨ncia, llavors, de la literatura alemanya i el wagnerisme, va donar una novel¡¤la rural molt entusiasta, per¨° que no va sobreviure m¨¦s enll¨¤ de dues o tres generacions: qui llegeix avui L¡¯orfeneta de Menargues, Els sots fer¨¦stecs o Vigatans i botiflers? La muntanya, en especial, es va convertir en l¡¯escenari de les ess¨¨ncies catalanes per la senzilla ra¨® que era antiga (¨¦s de tota la vida), era tradicional (com el cristianisme i el carlisme), posse?a estructures i mites encara medievals (fonament dels nacionalismes rom¨¤ntics), i oferia tipus humans d¡¯una naturalitat ecol¨°gica, ¡°no espatllada¡± per cap tecnocr¨¤cia ni modernitat. Tamb¨¦ s¡¯hauria pogut fer, i n¡¯hi ha una mica (Narc¨ªs Oller) una novel¡¤la sobre la burgesia industrial catalana, per¨° aix¨° tampoc no va prosperar: la t¨¨cnica i l¡¯industrialisme, com els diners, s¨®n massa universals. Necessitem coses nostres.

Es tractava de trobar la primera i la quinta ess¨¨ncia de la tradici¨® catalana, i aix¨° nom¨¦s podia sortir de paisatges ¡°de sempre¡± i dels costums ferrenys i nostrats de l¡¯alta orografia. En suma: la muntanya, i el camp en general, oferia una mitologia tancada, herm¨¨tica, i semblava necessari presentar als lectors un m¨®n d¡¯idees i de maneres de fer que no presentessin cap escletxa.

Per contra, la ciutat, d¡¯en?¨¤ que es va convertir en un amuntegament indestriable de costums, fortuna, professions, ideologies, lleng¨¹es, arquitectures i tot el que es vulgui, va semblar als nostres novel¡¤listes de la Renaixen?a i del modernisme un desgavell, una veritable Sodoma ¡ªaix¨° ho va reproduir molt b¨¦ la novel¡¤la francesa amb Barcelona com a escenari: Morand, Mac Orlan, Bataille, Genet, Mandiargues et al.¡ª, una suma de contradiccions massa violentes com per arribar a ser mat¨¨ria d¡¯una novel¡¤l¨ªstica optimista i exemplar. Hi ha l¡¯excepci¨® de Vida privada, de Sagarra, i, per descomptat, motes novel¡¤les escrites a Barcelona en castell¨¤, com les de Mars¨¦ i Mendoza.

Encara no s¡¯ha vist la traducci¨® novel¡¤l¨ªstica del moviment independentista, per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que s¡¯hi rebenti la ciutat de Barcelona, i s¡¯hi exalci una altra vegada qualsevol muntanya del Pallars, el Bergued¨¤ o el Ripoll¨¨s: nom¨¦s va faltar que el president Pujol preu¨¦s les comarques catalanes molt per damunt de la capital perqu¨¨ els novel¡¤listes tornessin als escenaris i la mitologia closa i efica? que ofereix l¡¯ambient rural i la muntanya. Afegim-hi la prosopopeia ¡ªhumanitzaci¨® dels n¨²vols, els arbres i les flors¡ª, molt exagerada a la novel¡¤la de Sol¨¤.

No ¨¦s estrany que ara, quan les ciutats s¡¯han tornat tan poc idiosincr¨¤tiques, on s¡¯hi parlen tantes lleng¨¹es i hi conviuen tantes religions; quan els turistes han acabat de desdibuixar l¡¯¨²nica poblaci¨® que posse?a una mitologia notable, la burgesia, i quan no tenen m¨¦s m¨¤gia que la dels aparadors de les avingudes, hagi sortit aquest fenomen literari perfectament explicable, no reaccionari per¨° s¨ª xopat dels t¨°pics de la novel¡¤la de la Renaixen?a i del modernisme (Solitud, de Victor Catal¨¤; m¨¦s encara Canig¨®, de Verdaguer.) Que l¡¯obra d¡¯Irene Sol¨¤ s¡¯hagi tradu?t a m¨¦s de vint lleng¨¹es potser vol dir que a tots els pa?sos desenvolupats les poblacions estan tipes de les metr¨°polis i anhelen les virtuts ancestrals de la vida al camp i la muntanya. Llegir la seva novel¡¤la (en catal¨¤ gramatical, Jo canto i la muntanya balla), ¨¦s el mateix que voler passar uns dies en un establiment de turisme rural, lluny de la mal¨¨fica ciutat, en harmonia petitburgesa, natura naturans i conversacions absolutament prescindibles.