Irene Sol¨¤: ¡°L¡¯art m¡¯ha donat irrever¨¨ncia, un punt de bogeria liter¨¤ria¡±

Irene Sol¨¤ (Malla, 1990) ¨¦s de la tesi ¡ªque explica despresa, com la seva carrera liter¨¤ria, per ara a guard¨® per llibre (el poemari B¨¨stia, 2012, premi Amadeu Oller; la novel¡¤la Els dics, 2017, Documenta)¡ª que l¡¯art ¨¦s m¨¦s iconoclasta que la literatura. Ho diu amb coneixement: ¨¦s llicenciada en Belles Arts. Potser per aix¨°, al seu tercer i darrer t¨ªtol, Canto jo i la muntanya balla(guardonat, ¨¦s clar: Llibres Anagrama de Novel¡¤la), n¨²vols, cabirols, bolets i dones d¡¯aigua parlen, en el que la cr¨ªtica ha coincidit que ¨¦s dels millors t¨ªtols del curs que s¡¯acaba.

Pregunta. Canto jo i la muntanya balla sembla oport¨² per als aires dels temps, que respiren cert animisme i menys antropocentrisme.

Resposta. No s¨¦ si som en un moment aix¨ª, per¨° l¡¯art contemporani ja s¡¯est¨¤ interessant des de fa un temps a descentrar la mirada humana. Vivim molt centrats en el discurs del jo, a les xarxes, a la literatura amb l¡¯autoficci¨®... Vivim encaterinats amb un mateix, i jo me n¡¯aparto. Tenia ganes de centrar-me en un territori que freq¨¹ento, el Prepirineu, i entendre¡¯l des de les m¨¤ximes perspectives que em fos possible; el m¨®n no ¨¦s d¡¯una sola manera: hi ha diferents formes de percebre¡¯l, entendre¡¯l i explicar-lo; hi ha subjectivitats narratives que fugen de l¡¯estrictament humana. Per aix¨° volia contar el primer cap¨ªtol des de la perspectiva dels n¨²vols: una mort per llamp vista des de dalt, com un contrapicat. Igual que un accident de ca?a ¨¦s explicat pel cabirol no ca?at.

P. Al llibre, natura i animals semblen m¨¦s complets que els humans.

R. Passa que cadasc¨² t¨¦ una veu i parla amb un catal¨¤ i amb construccions d¡¯imatges diferents. Per exemple, com que els cabirols no hi veuen en color, vaig treure tota refer¨¨ncia al color. Hi ha molts jocs d¡¯aquests. S¨ª, hi ha un enamorament envers la muntanya, ganes d¡¯entendre-la, per¨° no la poso en un pedestal. I com que cada cap¨ªtol el lector el veu des dels ulls d¡¯alg¨², aix¨° et fica dins de cada personatge, sigui cosa, animal o persona. Soc de Malla, el pare ¨¦s pag¨¨s... Tot i aix¨ª, vivim a prop de la natura i no la coneixem.

P. El llibre tamb¨¦ destil¡¤la un p¨°sit vital an¨°mal per a alg¨² de 28 anys. Ha escoltat molt la gent gran?

R. M¡¯agrada que m¡¯expliquin hist¨°ries, sempre he escoltat els pares recordant-ne i m¡¯agrada saber les can?ons tradicionals dels llocs i la m¨¤gia que es col¡¤loca damunt dels espais... La intenci¨® del llibre ¨¦s imaginar-se el territori recobert de capes, com si tot el que hi ha passat deix¨¦s un rastre, transparent si es vol, com el d¡¯un cargol, i anar rascant, buscant aquests estrats geol¨°gics d¡¯hist¨°ries. Tamb¨¦ vaig viure a Isl¨¤ndia, on vaig acabar Belles Arts: em va marcar perqu¨¨ ¨¦s un territori petit per¨° farcit d¡¯hist¨°ries, i demanava que me n¡¯expliquessin. S¨®n pedretes que ajuden.

P. Tamb¨¦ hi sura molta saviesa quotidiana perduda: que quan llampega no s¡¯ha de c¨®rrer, una cafetera s¡¯ha de pr¨¦mer perqu¨¨ no vessi...

R. ?s que perdem massa coses... Anem oblidant coses que formen part dels p¨°sits, de les capes; sota la pla?a de Catalunya o sota casa teva hi ha hagut una muntanya i no ens en recordem. Estem fets de capes.

P. La mort, al llibre, no fa soroll, no ¨¦s tremebunda: el llamp que fulmina ¨¦s una llum intensa; dos personatges moren dormint¡­

R. No entenc la mort com una cosa exageradament traum¨¤tica com perqu¨¨ res pugui tornar a ser despr¨¦s. A la natura, la mort hi ¨¦s constantment i ¨¦s m¨¦s relativa del que els humans l¡¯hem acabat fent. No ¨¦s la vida millor que la mort, ni menys cruel; ni la mort un final. La vida pot ser tan cruel com la mort, per¨° cal tirar endavant: la muntanya continua; ¨¦s aquella crueltat cega o optimisme cruel que tot tira endavant.

P. Utilitza un l¨¨xic ric i poc usual: encaterinar, sadolls, carrisquejar... No tem que el lector no la segueixi?

R. M¡¯agraden les paraules, tot i que de manera poc acad¨¨mica. Al llibre hi ha un treball d¡¯investigaci¨® tamb¨¦ en aix¨°, amb el parlar concret de la vall de Camprodon o el catal¨¤ del Vallespir. Per¨° no, no em fa partir que el lector no em segueixi: el llibre ¨¦s un projecte art¨ªstic, un tot, i qui s¡¯hi vulgui apropar s¡¯hi apropar¨¤. No deixar¨¦ de fer una cosa per por.

P. Llibre com a projecte art¨ªstic?

R. Vinc de Belles Arts i sempre treballo en projectes i amb metodologies properes al m¨®n de l¡¯art; aquesta novel¡¤la ¨¦s fruit d¡¯una investigaci¨® molt extensa, d¡¯interessos diversos i d¡¯espurnes d¡¯idees i d¡¯anar obrint portes i portes... Tot plegat veu molt de l¡¯acad¨¨mia, per¨° tamb¨¦ de l¡¯instint. Per aix¨° em funciona el format novel¡¤la, perqu¨¨ em permet recerca, investigaci¨®, i explicar una hist¨°ria.

P. Quina era la investigaci¨®?

R. Volia investigar sobre els judicis per bruixeria al Pirineu, i les llegendes de les dones d¡¯aigua, la retirada republicana sobre el territori... Tamb¨¦ em vaig trobar que no ¨¦s tan anormal la mort per un llamp, ni els accidents de ca?a, que em colpegen perqu¨¨ qui mata i qui mor solen estimar-se molt: s¨®n amics, familiars... Tot aix¨° passa damunt un territori, i ¨¦s quan dic: vull treballar totes aquestes capes en aquest territori.

P. La literatura ¨¦s la disciplina art¨ªstica m¨¦s completa?

R. No diria aix¨°, per¨° amb el text tot ¨¦s possible: no necessito pressupost, ni equip, ni res m¨¦s. Text i literatura tenen aquesta m¨¤gia que tot es pot fer; altres disciplines requereixen molt pressupost. A Anglaterra, on vaig estar uns anys a la Whitechapel Gallery, vaig con¨¨ixer una directora xinesa, Xiaolu Guo, de les que em va fer clic. Per dissident, el govern xin¨¨s li tall¨¤ les ales financeres i no podia fer cine; llavors es va posar a fer novel¡¤la. Va dir: ¡°Un paper i un llapis no m¡¯ho podran treure¡±. Tot ¨¦s possible, amb paraules.

P. Vost¨¨ forma part d¡¯una nova fornada d¡¯autors que ha fet estudis creatius a l¡¯estranger. Donaran un timbre nou a la narrativa catalana?

R. L¡¯apropament a l¡¯art m¡¯ha donat irrever¨¨ncia, un punt de bogeria que es veu en coses com ara la veu dels bolets, i si crec que calen uns dibuixos, doncs m¡¯hi atreveixo. Que escriptors catalans d¡¯avui vinguem de disciplines art¨ªstiques diferents donar¨¤ productes literaris diferents als de fins ara, per¨° tamb¨¦ diferents entre ells, amb propostes de jocs, recerca i pensament diferents. I relacionar-te amb gent de fora, saber qu¨¨ pensen i escriuen en tradicions liter¨¤ries diferents, ¨¦s molt bo. A la Whitechapel Gallery la meva feina no era gaire creativa, per¨° amb els inputs que rebia cada dia, i amb el desvergonyiment i la sana irrever¨¨ncia amb qu¨¨ venien, et venien ganes de fer coses i fer-les sense pors ni caixes.</CS>

P. La literatura catalana ha estat fins ara massa tancada?

R. No ho s¨¦, per¨° tenim escriptors fant¨¤stics; quan vaig pel m¨®n i em pregunten a qui admiro, jo dic sempre: V¨ªctor Catal¨¤ i Merc¨¨ Rodoreda; i gent de fora del cercle de les lletres catalanes et respon: ¡°De tot el panorama literari mundial em cites dues catalanes que no s¨¦ ni qui son?¡±. Doncs s¨ª, i haurien de saber qui son.

P. O sigui: Catal¨¤ i Rodoreda, dues contempor¨¤nies...

R. La contemporane?tat s¡¯ha ent¨¨s nom¨¦s com que s¡¯ha de parlar de ciutat, de m¨°bils, de lligar per xarxes, i en canvi jo soc contempor¨¤nia des de la ruralitat m¨¦s absoluta. Estar molts anys a Londres m¡¯ha fet veure que escriure de i des d¡¯una muntanya del Prepirineu pot permetre fer una literatura tan contempor¨¤nia com de i des d¡¯un terrat de Londres.</CS>

P. I aix¨° explica la revifalla d¡¯autors com V¨ªctor Catal¨¤ i Rodoreda?

R. A V¨ªctor Catal¨¤ la pots llegir ara mateix: ¨¦s punki, era una daga. I la Rodoreda, molt semblant...

P. Dels coetanis, de qui se sent m¨¦s propera?

R. Fem projectes molt diferents; amb Alicia Kopf poden ajuntar-nos en alguna cosa, som properes, i, en canvi, fem tot el contrari. M¡¯ha agradat llegir en Jordi Lara de Sis nits d¡¯agost, per¨° des de la consci¨¨ncia que jo far¨¦ coses molt diferents. Llegir coses potents et fa intentar abordar coses molt potents...

P. Hi ha un caldo cultural aqu¨ª com el de Whitechapel?

R. S¨ª, hi ha est¨ªmuls. Qui? Maria Cabrera, per exemple.

P. Qu¨¨ llegeix o segueix de fora?

R. De tot: Toni Morrison, Mariana Henr¨ªquez, Dave Eggers, la cineasta argentina Lucrecia Martel, l¡¯artista francesa Camille Henrot... Llegeixo, i treballo, amb total llibertat.