¡®Quartet de tardor¡¯, de Barbara Pym: Trag¨¨dia per desistiment

Cal advertir el lector que el llibre que t¨¦ entre les mans ¨¦s de fren¨¨tica (i enverinada) actualitat. I tot assenyala que ho continuar¨¤ sent d¡¯aqu¨ª a cinc anys, malgrat que el llibre es va publicar el 1977. ?s possible que poc despr¨¦s d¡¯endinsar-se en aquestes p¨¤gines el lector em retregui: ¡°Per¨°, qu¨¨ diu aquest home?¡±. Paci¨¨ncia. ?s cert que el suau to de Pym t¨¦ poc a veure amb la nostra demanda (i oferta) d¡¯intensitat i ritme; que el desenvolupament de la novel¡¤la ¨¦s puntualment lineal, sense salts en el temps ni desviaments; i que la narraci¨® progressa en una neutra tercera persona, a penes interrompuda perqu¨¨ entrin en joc di¨¤legs funcionals, sense la menor faramalla. Pym escriu com si no hagu¨¦s passat res de rellevant en la prosa anglesa des de Thomas Hardy, i, aix¨ª i tot, quina actualitat punyent! Quina manera de parlar de nosaltres! Com ens coneix!

Quartet de tardor era, ni m¨¦s ni menys, una de les novel¡¤les favorites de Philip Larkin, i la veritat ¨¦s que, just en entrar-hi, en el llibre reconeixem l¡¯atmosfera dels seus poemes, com si Larkin recoman¨¦s una novel¡¤la que ell podria haver escrit si hagu¨¦s continuat conreant el g¨¨nere. Pym ens situa en una oficina on treballen quatre personatges grisos i solitaris: l¡¯Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia. Dos d¡¯ells viuen en habitacions llogades, i naveguen prop de la jubilaci¨® una vida sense al¡¤licients excessius. L¡¯atmosfera ¨¦s m¨¦s estranya que s¨°rdida; Pym no mira amb sarcasme els seus personatges, sin¨® amb un cert respecte, confrontant la por a no ser un d¡¯ells. Una por que la majoria de lectors podem compartir.

El tret caracter¨ªstic d¡¯aquests personatges ¨¦s que tots quatre s¨®n temorosos de les emocions i dels sentiments profunds, i l¡¯assoliment m¨¦s gran de la novel¡¤la ¨¦s veure com, a mesura que passa el temps, abandonem la com¨¨dia de costums i els personatges femenins es jubilen, es tornen m¨¦s tridimensionals i ocupen els seus llocs per a la inesperada irrupci¨® de la trag¨¨dia.

El relat que amaga la com¨¨dia de costums amb qu¨¨ ens ha distret Pym ¨¦s el de l¡¯enfonsament d¡¯una persona (una dona recentment jubilada, despla?ada de l¡¯amor i del treball, per¨° de cap manera ¡°acabada¡±) a la vista de tots: ve?ns, companys de treball, amistats, serveis socials... Cap d¡¯ells ¨¦s culpable, per¨° tots s¨®n responsables de la davallada, incapa?os d¡¯una preocupaci¨® genu?na, de la qual es derivarien gestos efectius per retornar una persona (esquerpa per¨° humana) al cam¨ª de la salut i la sociabilitat.

La impot¨¨ncia dels personatges (que no est¨¤ acompanyada de remordiments) tampoc prov¨¦ de la maldat (tots es lamenten, tots tenen embrions de bons sentiments...), sin¨® d¡¯un despullament de la tendresa i de l¡¯amabilitat del m¨®n on viuen. ?s la conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica d¡¯aquest respecte estricte, gaireb¨¦ temor, als sentiments i els gestos emotius. Seguim de ple en el territori Larkin: l¡¯escrutini moral del deca?ment vital, vehiculat pel talent narratiu (que llueix en la disposici¨® del pas del temps i la descripci¨® dels canvis psicol¨°gics) de Barbara Pym, que amb aquests ingredients ens serveix una escruixidora trag¨¨dia d¡¯accions avortades. Segurament l¡¯¨²nica que ens podem permetre.

Caldr¨¤ veure si les ficcions que exposen la nostra atonia moral serveixen per despertar-nos o si, en canvi, satisfan la nostra curiositat i li donen una certa carta de legitimitat al nostre comportament apaivagat de cada dia.