Llu¨ªs Gavald¨¤: ¡°M¡¯encanta que em reconeguin padrines i nens petits¡±

Llu¨ªs Gavald¨¤ s¡¯apropa amb la resta d¡¯Els Pets als seixanta i sembla travessar el millor moment de la seva vida art¨ªstica i personal. El seu darrer treball, 1963, ¨¦s dels millors del trio, i viure a Anglaterra li ha donat un equilibri personal, familiar i art¨ªstic que no evita els seus neguits, dubtes i fragilitats. Per¨° es coneix i t¨¦ les seves medicines.

PREGUNTA. Vost¨¨ ¨¦s un triomfador, per¨° continua patint.

RESPOSTA. Objectivament les coses em van b¨¦, per¨° compta com t¡¯ho prens, el fet subjectiu. Soc neur¨°tic i patidor de mena, em ve de la meva mare, que ho ¨¦s encara m¨¦s. Tinc tend¨¨ncia natural a creure que dem¨¤ pot acabar tot, per¨° no soc Antonio Vega.

P. I en la dist¨¤ncia curta, familiar, qu¨¨ guanya, el patir o el riure?

R. Soc f¨¤cil sempre que tinguis clar que soc una persona despistada, molt sovint al seu m¨®n. Familiarment tinc sentit de l¡¯humor, m¡¯agrada el catxondeo, tinc un punt infantil, sempre xinxant. La meva dona, gironina, no est¨¤ per la broma i ens equilibrem. El meu fill i jo som molt semblants en aquest sentit.

P. I dins del grup, sembla que Falin tamb¨¦ equilibra.

R. ?s la clau de la longevitat del grup. La gent pensa que Els Pets som Joan i jo i un paio al costat. Falin lliga els car¨¤cters de tots dos, es preocupa nom¨¦s quan cal. ?s un puntal. Em diu que soc un ¡°ansiol¨ªtico¡±.

P. Com escolta m¨²sica a casa?

R. Soc pragm¨¤tic. Tinc un tocadiscos per als vinils, ordinador port¨¤til amb Spotify i uns bons altaveus. Per casa vaig a tot arreu amb l¡¯ordinador, es riuen de mi, porto la m¨²sica a sobre, crec que ¨¦s una p¨¨rdua de temps no sentir m¨²sica quan pots. S¨¦ que Spotify no mola per¨° per a alg¨² que estava sis hores per descarregar-se una can?¨® del Napster, Spotify ¨¦s una meravella, tot i que de vegades empatxa.

P. I a casa demana consell sobre la seva m¨²sica?

R. La meva dona, la N¨²ria, amb qui porto m¨¦s de trenta anys de relaci¨®, ¨¦s la meva consellera art¨ªstica i personal, em fio totalment del seu criteri, ¨¦s un prodigi de sentit com¨² i clarivid¨¨ncia. Sempre li mostro les noves can?ons. Em fa tocar de peus a terra.

No vaig acceptar fer de jutge a ¡®Euf¨°ria¡¯, no em sento amb criteri per jutjar i no m¡¯agrada aquest tipus de programes

P. I com modula la seva activitat extra musical. No corre el risc de convertir-se en una celebritat banal?

R. Anem amb molta cura. Les ofertes de vegades s¨®n llamineres, per¨° fa temps que declino la majoria. Nom¨¦s vull fer coses on estigui c¨°mode. Per exemple, no vaig acceptar ser jutge a Euf¨°ria, no em sento amb criteri per jutjar qui comen?a i, amb tots els respectes, no m¡¯agraden aquest tipus de programes. Ara nom¨¦s faig un article setmanal a premsa (Ara) i un programa a la r¨¤dio (El Cel Obert, iCAt).

P. A les seves lletres no mostra la t¨ªpica personalitat masculina, dominadora i crescuda. Accepta la seva part femenina?

R. Ara mateix ¨¦s dif¨ªcil determinar masculinitat i feminitat, no s¨¦ ben b¨¦ qu¨¨ vol dir, tot i que m¡¯agrada aquesta percepci¨® sobre mi. Dir¨¦ que no soc gens rockero, soc popero. El rock ¨¦s actitud, pres¨¨ncia, testosterona, ¨¦s viure al l¨ªmit. El pop ¨¦s m¨¦s androgin, el que expliques ¨¦s important. El pop ¨¦s eclecticisme, no monolitisme.

P. S¡¯ha drogat gaire?

R. No he tingut massa contacte amb la droga, tinc un xass¨ªs de l¡¯Opus Dei que m¡¯ha salvat; sempre poca cosa, qualsevol extra em deixava en un estat lamentable. A m¨¦s, m¡¯agrada controlar la situaci¨®, per aix¨° no m¡¯agraden ni el mar, ni els avions ni les drogues: vull tocar de peus a terra.

P. Qu¨¨ li sembla la irrupci¨® d¡¯artistes com Rosal¨ªa, C. Tangana o Sen Senra.

R. Sen Senra em t¨¦ enamorat, ¡®Ya no te hago falta¡¯, ¨¦s de les millors can?ons pop dels darrers 10-20 anys. Tamb¨¦ veig pop al darrer disc de C. Tangana, tot i que la f¨®rmula per vestir-lo ¨¦s urbana. El primer disc de Rosal¨ªa em va fascinar, el darrer no tant, no toco trap ni regaeton. Com a artista la trobo admirable, trenca estereotips i arrisca, fa m¨²sica popular que sona actual. La vam anar a veure a Londres i era incre?ble veure els anglesos cantar ¡®Malamente¡¯. Ol¨¦ els seus nassos.

P. Fa anys que viu a Saint Albans, a prop de Londres. Es veu all¨¤ molt m¨¦s temps?

R. El nostre fill (gaireb¨¦ 17 anys) va ser l¡¯espurna d¡¯anar a viure all¨ª. I com m¨¦s temps passa, m¨¦s creiem que li va b¨¦ viure a Anglaterra. Mant¨¦ molt contacte amb Catalunya i nosaltres tamb¨¦ mantenim les seves arrels. Llavors, ara mateix el moment de tornar dep¨¨n d¡¯ell. Crec que encara ens queda temps.

P. Com es veu Catalunya des d¡¯all¨¤?

R. Des de lluny es veu millor el component teatral de la pol¨ªtica: el neoirredemptisme postconvergent com una fugida endavant, la nul¡¤la voluntat de l¡¯Estat espanyol d¡¯encaixar Catalunya al seu projecte sense garrotades i una esquerra que mira cap a un altre cant¨® i xiula. A mi m¡¯importa sobretot la superviv¨¨ncia de la llengua catalana, i aquest malalt terminal nom¨¦s podr¨¤ sobreviure amb un pa¨ªs independent que prioritzi l¡¯¨²s d¡¯una llengua a punt de ser folkroritzada. Si volem canviar la situaci¨® pol¨ªtica ho hem de fer amb una majoria clara al darrere, i mentre no sigui aix¨ª estem condemnats a entendre¡¯ns. Veig com¨¨dia i una classe pol¨ªtica ¡ªcatalana i espanyola¡ª amb poc nivell, sense l¨ªders amb talla.

P. I com es veu el Brexit des d¡¯Anglaterra?

R. L¡¯angl¨¨s ¨¦s pr¨¤ctic: va guanyar el Brexit per poc, potser molts no ho volen, per¨° ja miren cap endavant i volen un govern que governi el dia a dia.

P. I qu¨¨ se sent tenint la Creu de Sant Jordi?

R. Vol dir que som com a part del paisatge. M¡¯encanta que em coneguin les padrines i els nens petits. Em sento com un cos¨ª o tiet lluny¨¤.