Richard Strauss i Stefan Zweig

Arturo Toscanini, un dels grans directors del segle XX, va dir en una ocasi¨®: ¡°Em trec el barret davant l¡¯obra de Richard Strauss, per¨° me¡¯l torno a posar davant l¡¯home Richard Strauss¡±. L¡¯an¨¨cdota, que podria ser ap¨°crifa, t¨¦ a veure amb l¡¯actitud d¡¯aquest davant l¡¯ascens imparable del r¨¨gim de Hitler.

Edicions Acantilado acaba de publicar un llibre que interessar¨¤ molt¨ªssim als amics de la m¨²sica de Strauss, als lectors fidels de l¡¯obra de Stefan Zweig i, en especial, a les persones que volen entendre les crisis espirituals, culturals i intel¡¤lectuals al continent derivades de l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica: Richard Strauss-Stefan Zweig, Correspondencia (1931-1935), edici¨® de Willi ?Schuh, traducci¨® de Carlos Fortea (Barcelona, Acantilado, 2022).

En efecte, Strauss, que era considerat un dels m¨²sics de m¨¦s prestigi a l¡¯Europa del primer ter? del segle XX, va viure amb expectaci¨® l¡¯ascens del nacionalsocialisme en terres alemanyes, i quan Hitler va arribar al poder l¡¯any 1933 i Goebbels es va convertir en l¡¯home que tallava el bacall¨¤ a l¡¯Alemanya nazi en mat¨¨ria de cultura i propaganda, es va deixar estimar pel r¨¨gim, va acceptar la presid¨¨ncia de la Cambra de M¨²sica del Tercer Reich i va continuar dirigint a Alemanya, i molts altres llocs del continent, sense ser destorbat. Va compondre l¡¯himne de les Olimp¨ªades de 1936 sense cap ang¨²nia, i va dir que tot ho feia per salvar el llegat musical dels alemanys. Al r¨¨gim li anava b¨¦ que actu¨¦s pertot com a ambaixador de la gran Kultur alemanya, i a Strauss, que havia estat molt cr¨ªtic amb la Rep¨²blica de Weimar, li anava b¨¦ la nova situaci¨® pol¨ªtica perqu¨¨ no volia perdre ni fama ni diners.

Quan Hofmannsthal, que havia estat el llibretista (extraordinari) d¡¯una colla d¡¯¨°peres de Strauss, va morir l¡¯any 1929, aquest es va trobar orfe de bones produccions teatrals per al g¨¨nere oper¨ªstic i es va fixar en Stefan Zweig ¡ªllavors tamb¨¦ molt popular a les terres de parla alemanya¡ª i li va proposar que fessin comunament una ¨°pera que va acabar denominant-se Die schweigsame Frau (la dona callada, o silenciosa).

Zweig, que era jueu, no va posar-hi cap objecci¨®, perqu¨¨ Strauss tenia molts amics que tamb¨¦ ho eren i mai s¡¯havia manifestat com a antisemita. No va fer cabal del fet que Strauss no es pronunci¨¦s contra el nazisme, sobretot perqu¨¨ a Zweig, malgrat algunes de les seves biografies, com la de Fouch¨¦ o la de Maria Antonieta, la pol¨ªtica no li interessava gaire. De manera que va iniciar una llarga correspond¨¨ncia amb Strauss, entre 1931 i 1935, fins que va acabar el llibret per a l¡¯¨°pera que hem dit. Strauss la va compondre, i va resultar una obra a la mateixa altura que les que havia escrit amb el suport dels llibrets de Hofmannstahl. Va estrenar-la al teatre de Dresden, un dels grans escenaris de la m¨²sica oper¨ªstica d¡¯Alemanya.

El problema es va presentar quan els regidors de l¡¯¨°pera de Dresden van pretendre ometre el nom del jueu Stefan Zweig en el programa i el cartell que anunciaven l¡¯estrena de l¡¯obra. Strauss, certament, va estar una colla d¡¯anys fent la viu-viu i mirant cap a un altre costat per les raons que ja hem esmentat. Per¨° tenia un gran sentit de l¡¯amistat i va fer saber que no dirigiria l¡¯obra si no s¡¯anunciava que el llibret era de Stefan Zweig. El nostre llibre d¡¯avui aclareix que ho va aconseguir despr¨¦s de parlar amb Goebbels, fins i tot despr¨¦s de sotmetre l¡¯argument de l¡¯obra a la consideraci¨® de Hitler mateix: cosa inaudita. Tanmateix, Goebbels va donar l¡¯ordre que se¡¯n fessin solament tres o quatre representacions, a Dresden, i cap m¨¦s en territori alemany. Aix¨ª va passar perqu¨¨, poc abans, el m¨²sic havia escrit una carta a Zweig, que va ser interceptada per la Gestapo, en qu¨¨ li mostrava la seva solidaritat, li demanava que malgrat tot continu¨¦s col¡¤laborant amb ell, i declarava est¨²pida la pol¨ªtica cultural dels nazis. Volia que Zweig escrigu¨¦s per a ell llibrets basats en obres que tots dos tenien al cap, com ara una ¨°pera sobre La celestina, una sobre el final de la guerra dels Trenta Anys, i una altra sobre l¡¯Amfitri¨®, de Kleist. Tanmateix, Zweig va dir al compositor que no volia comprometre la seva carrera pel fet d¡¯ell ser jueu; i, com ¨¦s sabut, al cap d¡¯uns anys va emigrar al Brasil i va acabar su?cidant-se en veure l¡¯enorme ensulsiada de la cultura alemanya i europea a causa de la puixan?a del nazisme.

Strauss encara va escriure quatre ¨°peres m¨¦s, amb llibrets dels m¨¦s grisos Joseph Gregor i Clemens Krauss. Per¨° tots dos, ell i Zweig, van deixar sengles documents sobre la crisi cultural, moral i intel¡¤lectual de l¡¯¨¨poca nazi: Zweig va deixar escrit El m¨®n d¡¯ahir (Acantilado i Quaderns Crema), i Strauss va escriure, al final de la seva vida, les colossals Quatre ¨²ltimes can?ons. Tot plegat nom¨¦s ¨¦s un exemple del drama que van patir els grans homes de cultura i de lletres d¡¯aquell segle convuls.