¡®Contes urbans¡¯, de Merc¨¨ Ibarz: La ¡®fl?neuse¡¯ recorre la ciutat

En un excel¡¤lent estudi sobre les possibilitats de construir una mirada femenina sobre la ciutat, Montserrat Lunati afirmava que Merc¨¨ Ibarz creava, en els seus contes urbans, una narradora-fl?neuse. Al seu parer, les protagonistes d¡¯Ibarz es podien interpretar com a contrafigures al fl?neur de Baudelaire (segons la lectura que en va fer Walter Benjamin), en la mesura que resignificaven, tot passejant, l¡¯imaginari visual barcelon¨ª. A trav¨¦s dels seus ulls, la ciutat ja no era un espectacle de consum privat i a disposici¨® del passejant, sin¨® un espai de relaci¨®, fragmentari i parcial, que calia llegir hist¨°ricament.

La reedici¨®, amb el t¨ªtol Contes urbans, dels llibres A la ciutat en obres i Febre de carrer, publicats el 2002 i el 2005, ens permet recuperar aquesta observaci¨®. Tamb¨¦ s¡¯ha de relacionar amb un altre llibre de l¡¯autora, Tr¨ªptic de la terra, aparegut el 2021, que recuperava les novel¡¤les La terra retirada (1994) i La palmera de blat (1995) i hi afegia un text nou, Labor inacabada. Tots dos llibres combinen elements autobiogr¨¤fics, narraci¨® i escriptura documental. L¡¯objectiu, per¨°, canvia. A Tr¨ªptic de la terra el centre ¨¦s el territori natal de l¡¯autora, Said¨ª, que ¨¦s explicat a partir de la cr¨°nica familiar que n¡¯ofereixen les narradores, que la utilitzen per denunciar les transformacions profundes i irreversibles a qu¨¨ est¨¤ sotmesa l¡¯agricultura. A Contes urbans, en canvi, el centre s¨®n els carrers, barris i carreteres que fan possible establir trobades fortu?tes i travessar ¡°les pantalles del passat¡±, recuperant, sobretot, mem¨°ries personals que remeten a l¡¯exili i la transici¨®.

La mirada que Ibarz construeix sobre l¡¯entorn ¨¦s una mirada molt cinematogr¨¤fica, que combina tr¨¤velings, grans panor¨¤miques i focalitzacions en detalls del mobiliari urb¨¤. A trav¨¦s del contacte visual, les narradores dinamitzen l¡¯espai. Ho fan gr¨¤cies a la seva agudesa perceptiva i imaginativa, quan veuen ¡°sanefes¡± a les parets, un ¡°mar vegetal¡± a l¡¯umbracle, una ¡°randa¡± humana en bancs gaudinians o una ¡°diadema de platja a la sorra¡±. Fins i tot el desert dels Monegres, tradicionalment associat al buit, ¨¦s reconvertit, als seus ulls, en ¡°una esp¨¨cie de catedral dedicada al record d¡¯una vida arcaica o medieval¡±. Aquesta visi¨® din¨¤mica i viva ajuda els personatges a enfrontar-se a experi¨¨ncies de malaltia o de precarietat laboral i a acceptar tot all¨° inesperat i sobrevingut (fantasmes inclosos) com a part de la realitat.

Rellegir els contes implica actualitzar inquietuds que encara s¨®n vives, i la m¨¦s recurrent ¨¦s la mem¨°ria popular i artesanal

El moviment ¨¦s clau en les traject¨°ries de les protagonistes dels tres contes d¡¯A la ciutat en obres. La primera deambula per carrers que ¡°celebraven la pasqua buidant-se¡±, en un itinerari que la porta, primer, a una taverna a Santa Caterina i, despr¨¦s, a l¡¯umbracle del parc de la Ciutadella. La segona ascendeix al pis d¡¯una ve?na cega i, despr¨¦s, al terrat, impel¡¤lida per la necessitat de localitzar l¡¯origen d¡¯una taca d¡¯humitat. La tercera accepta una feina nova al barri de Sant Antoni, motivada, en part, per la possibilitat d¡¯anar a peu al mercat. La topografia urbana s¡¯amplia en els contes (m¨¦s breus) de Febre de carrer, que tenen lloc a la Boqueria, el Park G¨¹ell, Bloomsbury, Montju?c, Said¨ª, els Monegres i la Zona Franca. En les refer¨¨ncies a locals o dissenys concrets (el bar Trole, Happy Books o un anunci de lleixiu Conejo), podem veure-hi traces de la Barcelona dels noranta, una ¨¨poca que Ibarz va tractar com a articulista i que lliga amb la seva reflexi¨® cr¨ªtica sobre el paper que tenen l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme en la vida dels ciutadans.

Rellegir els contes d¡¯Ibarz implica actualitzar moltes inquietuds que encara s¨®n vives. La m¨¦s recurrent, sens dubte, ¨¦s la defensa que fa l¡¯autora de la mem¨°ria popular (i artesanal), una mem¨°ria que, tal com vindica Marta Mar¨ªn-D¨°mine a Fugir era el m¨¦s bell que ten¨ªem (2019), ¨¦s indestriable de l¡¯err¨¤ncia i no busca posseir, sin¨® habitar, en moviment perpetu. Aquesta mem¨°ria es construeix a partir de dos elements. D¡¯una banda, el sentiment de frustraci¨® provocat pel frac¨¤s de moltes de les expectatives creades durant la transici¨® i, de l¡¯altra, l¡¯assumpci¨® d¡¯una ¡°her¨¨ncia baldera, estimada per¨° in¨²til¡±, que sovint es concreta en objectes de valor (obres d¡¯art o joies). D¡¯aquest di¨¤leg (amb la tradici¨® cultural, amb la mem¨°ria i amb l¡¯espai) surt la for?a del llibre. Una for?a que s¡¯expressa en la capacitat de convertir en relat, imatge i moviment les runes i els residus de la hist¨°ria.