Als escriptors

Escric a cor obert i amb m¨¦s preguntes que certeses. Escric encara impressionat pel que vaig presenciar fa uns dies a Val¨¨ncia. S¡¯assembla molt a la Veritat. Parlava en una llibreria Rafa Lahuerta. Ja ho deuen saber: l¡¯autor de Noruega, el fenomen literari valenci¨¤ de la d¨¨cada. 16.000 exemplars venuts en la nostra llengua; 4.000 en castell¨¤. En un di¨¤leg amb Vicent Flor sobre la representaci¨® liter¨¤ria de Val¨¨ncia, Lahuerta es va obrir emocionalment i intel¡¤lectualment en canal. Van ser uns minuts. Els suficients. Lahuerta va confessar que s¡¯havia vist superat per l¡¯¨¨xit, de vendes i d¡¯atenci¨® medi¨¤tica. Que ell vivia molt b¨¦ abans, despatxant clients a la papereria i amb la vida de sempre. I que la dimensi¨® d¡¯aquest fenomen inesperat, per al qual no estava preparat, l¡¯havia trasbalsat. Que estava agra?t als lectors, per¨° que la fama i el prestigi literari assolits de sobte ¡ªen la seua primera novel¡¤la¡ª no l¡¯havien fet massa feli?. Jo s¨¦ on estic, afirmava mirant-se cap a dins. I meditava sobre l¡¯honestedat de l¡¯escriptor, la veritat de l¡¯escriptura, l¡¯¨¨tica de narrar vides alienes i altres paraules grosses allunyades de xifres i de likes (que, per cert, l¡¯han fartat: se n¡¯ha eixit de les xarxes socials).

Lahuerta va insinuar ¡ªi despr¨¦s va confirmar¡ª que potser ja no escriur¨¤ cap altra novel¡¤la. ?s una possibilitat. O almenys que no la signe amb el seu nom, com fantasiejant amb publicar amb heter¨°nim, el s¨²mmum de la literatura nua i la discreci¨®. O, potser, fer un Rulfo: arribar, triomfar, callar. A mi, particularment, em sembla molt m¨¦s interessant Lahuerta que Noruega. Ell va escriure un llibre anterior, al qual li t¨¦ m¨¦s afecte. Un gran llibre. ?s La balada del bar Torino, una entranyable can?¨® d¡¯amor on es creuen la seua passi¨® pel futbol, la fam¨ªlia i la mem¨°ria. Pur sentiment. En aquelles p¨¤gines, molt abans d¡¯una fama inesperada, va deixar un parell de frases potser premonit¨°ries. Escrivia: ¡°La lucidez empuja al silencio, no al exhibicionismo. Escribir para ser le¨ªdo siempre me ha parecido una manera de abdicar de mi verdadera ambici¨®n, que no es otra que desaparecer y ser invisible¡±. Un Bartleby amb solatge rom¨¤ntic.

Escriure aix¨° des de la irrellev¨¤ncia medi¨¤tica i editorial, sense la projecci¨® d¡¯una carrera liter¨¤ria ¡ªsic¡ª podria semblar un posat modernista. Per¨° vendre 20.000 exemplars, tindre una legi¨® de fans ansiosos per comprar-te un nou llibre i afirmar, quasi dos anys despr¨¦s de l¡¯¨¨xit, ¡°jo s¨¦ on estic, em preocupa l¡¯honestedat i potser no escriga cap altra novel¡¤la¡±, va m¨¦s enll¨¤ de la mod¨¨stia i la senzillesa. Nom¨¦s plantejar-ho ja ¨¦s un posicionament contracultural en l¡¯actual era d¡¯autopromoci¨® imp¨²dica i de producci¨® editorial en s¨¨rie. Em recorda un pensament de l¡¯assagista Mauricio Wiesenthal en El derecho a disentir. Diu que ser lliure consisteix en saber escapar de la pres¨® de les nostres circumst¨¤ncies. Potser all¨° que busca Lahuerta ¨¦s la llibertat. Una reflexi¨® important per a qualsevol escriptor.