La refundaci¨® de Barcelona. Versi¨® 2.0

El moment no suma ni vint segons i la clau ¨¦s el suspens dels ¨²ltims deu. El relleu definitiu l¡¯ha protagonitzat un mite del b¨¤squet espanyol -el blaugrana Epi-. Amb la torxa enc¨¦n la fletxa que llan?ar¨¤ l¡¯arquer -Antonio Rebollo- i, quan la flama incendia el peveter, esclata una ovaci¨® en l¡¯Estadi Ol¨ªmpic que ressona a televisions de tot el planeta. Sis anys despr¨¦s de la nominaci¨® (¡°? la ville de... Barcelona, Espanya¡±) i d¡¯obres fara¨°niques per sincronitzar la capital catalana amb les grans urbs del seu temps, els barcelonins van experimentar l¡¯orgull de ser-ho en aquell instant cat¨¤rtic (un eco del gol de Koeman a la final de Wembley de feia pocs mesos). L¡¯autoria intel¡¤lectual i pol¨ªtica d¡¯aquell orgull i el seu sentit l¡¯ha definit b¨¦ l¡¯enginyer Aitor Romero: ¡°la refundaci¨® va estar comandada per una visi¨® general socialdem¨°crata a l¡¯estil del despotisme il¡¤lustrat (Oriol Bohigas, Pasqual Maragall) i per un m¨¤rqueting optimista que va acabar creant una mena de patriotisme metropolit¨¤¡±.

A la intensitat del suspens de la fletxa se li sumava l¡¯estilitzaci¨® de l¡¯escena. La m¨²sica, la il¡¤luminaci¨®, la bellesa de la par¨¤bola que va tra?ar la fletxa en la nit. Per¨° en aquella imatge hi havia alguna cosa m¨¦s que tamb¨¦ era ic¨°nica, un detall m¨¦s de la suma de detalls culturals de la cerim¨°nia d¡¯inauguraci¨®.Era la projecci¨® global d¡¯una tradici¨® industrial: la del disseny. La torxa era obra d¡¯Andr¨¦ Ricard i el peveter de l¡¯empresa AD (Associate Designers) de Bigas i Sant. Era una manera de dir nosaltres som aix¨° i ho mostrarem amb orgull.

Els Jocs Ol¨ªmpics van escenificar la plena normalitzaci¨® de la democr¨¤cia espanyola en sincronia amb els dies de vi i roses del Final de la Hist¨°ria. Aquest ¨¦s el context internacional. Aquell esperit, que no deixava de mirar la guerra a Iugosl¨¤via pel retrovisor, el sintetitzava el sil¡¤logisme pol¨ªtic que l¡¯alcalde Maragall va pronunciar per primera vegada quan la flama ol¨ªmpica va passar per Tenerife. El que era bo per a uns, proclamava, era bo per als altres. ¡°Y lo que es bueno para Espa?a es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza¡±. La fe en aquell esperit ¨¦s constitutiva del Mite del 92: una ¨¨tica c¨ªvica sense la qual probablement no haurien conflu?t tots els actors implicats, sobretot p¨²blics i tamb¨¦ privats, en la gran transformaci¨® de Barcelona que va posar els fonaments d¡¯una ciutat nova i en va enterrar una altra.

El s¨ªmbol de la ciutat enterrada van ser els xiringuitos demolits al barri de la Barceloneta, testimonis d¡¯un tipisme ja anacr¨°nic com ja ¨¦s tot costumisme. Alguns van intentar resistir presentant recursos contra l¡¯aplicaci¨® de la Llei de Costes, per¨° les excavadores no paraven d¡¯executar les ordres del Ministeri. Des d¡¯un extrem del futur passeig, encara entre la runa, podien veure¡¯s ja les dues noves torres emblem¨¤tiques del Port Ol¨ªmpic. Per poc temps una seria l¡¯edifici m¨¦s alt d¡¯Espanya. Era un hotel de luxe i arquitectura de disseny -l¡¯Arts-, una ru?na com a negoci a mitjans dels 90, per¨° recomprada per un grup d¡¯inversors quan Barcelona comen?ava a ser un imant tur¨ªstic global en bona mesura gr¨¤cies a la imatge que havia comen?at a projectar a trav¨¦s dels Jocs. Perqu¨¨ emerg¨ªs aquella nova ciutat, el principal atractiu de la qual era la viv¨¨ncia d¡¯un hedonisme cool (a baix cost, hi ha Cobi per a tots), va canviar la seva estructura perif¨¨rica i va canviar el seu model de desenvolupament.

Llums i ombres del canvi

Fins a la nominaci¨® agonitzava a la ciutat un model econ¨°mic decadent, encallat en el temps. Barris industrials desnonats, avingudes buidades al Poblenou que feia un segle havia estat conegut com el Manchester catal¨¤. Pocs llibres ho mostren tan b¨¦ com El barri de la plata de Juli¨¤ Guillamon. L¡¯esdeveniment esportiu va ser el catalitzador per impulsar una s¨¨rie d¡¯obres p¨²bliques planificades temps enrere i que eren condici¨® necess¨¤ria perqu¨¨ fos possible el canvi de model. El model urban¨ªstic, econ¨°mic, social. El ge¨°graf Oriol Nel¡¤lo -un dels alfils de l¡¯urbanisme maragalli¨¤- ho sintetitza amb la seva rigorosa eleg¨¤ncia. ¡°La clau del balan? ¨¦s veure, precisament, fins a quin punt les actuacions d'aquell per¨ªode es situaren contra tend¨¨ncia. ?s a dir fins quin punt recollien encara l'impuls de les reivindicacions de millora de les condicions de vida a la ciutat de 1965-1979, i, per tant, contradeien o temperaven les tend¨¨ncies de transformaci¨® urbana dominants ja llavors arreu d'Europa occidental¡±.

Es calcula que es van invertir 900.292 milions de pessetes en obra p¨²blica. Les constructores que se¡¯n van endur la millor part del past¨ªs van ser les de les germanes Koplowitz (un 28%) i Entrecanales (un 15%). Es van construir les rondes per oxigenar de vehicles un centre col¡¤lapsat, per¨° la inversi¨® en transport p¨²blic va ser poc rellevant. Es va obrir el front mar¨ªtim per suturar el centre amb la platja. D¡¯alguna manera l¡¯espai p¨²blic es va pensar en termes d¡¯urbanisme socialdem¨°crata, com argumenta Andr¨¦s Rubio a Espanya fea, per¨° no va succeir el mateix amb l¡¯habitatge. M¡¯ho va fa veure l¡¯historiador Marc Andreu. Sobre s¨°l p¨²blic i amb diner p¨²blic es va fer habitatge 100% privat. I Andreu recorda la reclamaci¨® que van fer l¡¯AV Poblenou, la FAVB i CCOO: un m¨ªnim del 40% dels pisos de lloguer p¨²blic. ¡°La modesta reivindicaci¨® va ser ignorada¡±.

Vist amb perspectiva, Nel¡¤lo tamb¨¦ considera que aquella va ser una oportunitat perduda. I reflexiona sobre la decisi¨® de Maragall. L¡¯alcalde havia viscut al Baltimore que es degrada com a conseq¨¹¨¨ncies de la deserci¨® dels ve?ns del centre de la ciutat. Podia passar a Barcelona? Les dades s¨®n clarificadores: entre 1975 i 1996 la ciutat va perdre 250.000 habitants, un sector considerable de les capes mitjanes va marxar cap a l¡¯entorn metropolit¨¤. Per intentar que aquesta tend¨¨ncia no s¡¯acceler¨¦s, es va optar per no promoure habitatge protegit a la Vila Ol¨ªmpica. L¡¯¨¨poca no era l¡¯actual, la de despr¨¦s del 2008, em fa veure la soci¨°loga Marina Subirats: fins a l¡¯any 2000, a casa nostra, les desigualtats seguien decreixent i, a difer¨¨ncia del gir liberal neoliberal europeu, a Espanya encara seguien predominant socialment les idees progressistes.

?Entre el Mite del 92 i la Marca Barcelona

Les rondes, les platges, la reconsideraci¨® de l¡¯espai p¨²blic s¨®n her¨¨ncia del 92. Tamb¨¦ va ser determinant la reforma de la terminal de l¡¯Aeroport d¡¯El Prat. Era absolutament necess¨¤ria: en un any anava es va doblar la xifra de passatgers que rebia (de 6 a 12 milions), La reforma la va liderar el despatx de l¡¯arquitecte Ricardo Bofill. L¡¯edifici era un innovador contenidor de vidre al vest¨ªbul central del qual destacaven quatre palmeres, s¨ªmbol d¡¯una nova modernitat de laboratori amb sabor urb¨¤ i mediterrani alhora. Passejar per les ¡°Rambles¡± de la terminal era un altre motiu d¡¯orgull local, banal, gr¨¤cies a la bellesa del seu disseny industrial i al sentiment conseq¨¹ent de saber-se admirats una altra vegada pel bon gust, pel disseny, per la modernitat.

Aquest era el nou model de ciutat. Sobre el Mite del 92, que s¡¯emmirallava en el modernisme (els anys del Quadrat d¡¯Or), es va construir la Marca Barcelona. Era un reclam que a comen?aments de segle va possibilitar l¡¯impuls en el seu si d¡¯una metr¨°polis del coneixement, aquella que Jordi Pueyo va cartografiar aqu¨ª mateix. Aquella de la qual parla Miquel Molina a Proyecto Barcelona. ?s el reclam que continua situant Barcelona entre les millors ciutats per viure-hi. (vegeu l¡¯¨²ltim r¨¤nquing de The Economist), el que promociona amb encert l¡¯associaci¨® Barcelona Global. Sobre la regeneraci¨® del Mite i la Marca el balan? encara est¨¤ pendent i caldria integrar-hi des de la visi¨® de l¡¯alcaldia Clos fins a l¡¯agenda verda Colau. Encara no tenim perspectiva. Per¨° si podem tornar al moment d¡¯aterratge al Prat de Bofill, la sensaci¨® plaent de viure relaxadament dins d¡¯una marca optimista.

Per¨° a poc a poc m¨¦s barcelonins van comen?ar a sentir que la Marca Barcelona profanava el Mite del 92. Podrien viure a la seva ciutat o molts serien expulsats d¡¯ella despr¨¦s de la seva colonitzaci¨® per part d¡¯un neoliberalisme que, entre el sector tur¨ªstic i l¡¯immobiliari, no deixaria durant d¨¨cades d¡¯explotar la marca? Per dir-ho ara amb el catedr¨¤tic de ci¨¨ncia pol¨ªtica Joan Botella: ¡°encara est¨¤ pendent esbrinar la connexi¨® entre aquell moment magn¨ªfic i la trivialitzaci¨® a gran escala a partir, diguem, del 2000¡±. Aterra-m¡¯ho: fins a quin punt anirien sentint-se estranys els barcelonins a la ciutat que va redescobrir el mar? Reformulem-ho: qui van ser els assassins de Cobi, qui vol matar les seves despulles?

Alguns projectes d¡¯urbanisme al litoral aviat es van esllanguir. Massa aparador. Massa kitsch, fins i tot. Per exemple l¡¯oci nocturn a la Vila Ol¨ªmpica. Per exemple el centre comercial Marem¨¤gnum al Port Vell. La seva propietat canviaria de mans, de bancs a fons, per¨° no va funcionar mai com a espai de lleure. Tampoc va reeixir el cinema Imax, tancat per falta de p¨²blic i tant de bo rehabilitat pel Liceu. No menys significatiu ¨¦s all¨° que va passar en un altre espai: la Marina del Port Vell. ?s significatiu perqu¨¨ ha estat un ¨¨xit. Durant els primers anys la concessi¨® la va guanyar una empresa constitu?da per Caja Madrid i Fomento de Construcciones y Contratas, per¨° la crisi financera va obligar a deixar la concessi¨®. La va adquirir un grup d¡¯inversi¨® amb seu a Londres. Marcos Lamelas ho va descobrir: capital rus invisibilitzat en paradisos fiscals. Es va transformar la Marina perqu¨¨ poguessin amarrar els iots m¨¦s grans del m¨®n, va apar¨¨ixer una nova frontera entre el mar i la ciutat. De qui era la ciutat refundada? ¡°Captaci¨® de fluxos, privatitzaci¨®, extracci¨®, acumulaci¨®¡±, m¡¯assenyala Jorge Dioni. La ciutat socialdem¨°crata imaginada pel neoliberalisme pur i dur. L¡¯hotel Vela, la ¨²ltima icona, ¨¦s propietat d¡¯uns fons de Qatar.

Aquella bifurcaci¨® entre el Mite i la Marca ara pot intuir-se en un altre instant m¨ªtic dels Jocs Ol¨ªmpics de 1922. Va ser a la cerim¨°nia de cloenda. Despr¨¦s de dues hores arriba el final de la festa. Per megafonia s¡¯escolta la veuassa de Constantino Romero. ?s l¡¯hora d¡¯homenatjar els atletes. Peret, Los Amaya i Los Manolos encadenen rumbes a l¡¯escenari principal. Al final estrenaran un dels ¨¨xits de l¡¯Olimp¨ªades. No ¨¦s la glucosa d¡¯¡°Amigos per sempre¡± sin¨® l¡¯alegria portu¨¤ria de ¡°Gitana hechicera¡±. Quan la canten tots alhora, per sort, s¡¯ha evitat la cat¨¤strofe que es podia haver produ?t. L¡¯homenatge ¨¦s festa, la festa ¨¦s alegria, l¡¯alegria ¨¦s disbauxa. Centenars de membres de les delegacions assalten un escenari que no estava dissenyat per resistir tant pes. Els cantants no saben qu¨¨ fer, les c¨¤meres de televisi¨® tampoc. Constantino Romero pronuncia la frase que m¨ªtica que immortalitzaran Manel al t¨ªtol del seu tercer disc: ¡°atletes, baixin de l¡¯escenari¡±. Quan Los Amaya canten ¡°Caramelos¡± es veu a un tipus alt i prim, elegant i desmadrat, ballant i feli? d¡¯estar al cor de la festa. Un instant de descontrol feli?. Talment com el preludi de la impossibilitat de controlar l¡¯¨¨xit de la ciutat global que es va gestar durant aquells dies. El primer av¨ªs de la ressaca.