¡°La bondat ¨¦s una forma de dissimular la manca de talent¡±

Javier Cercas va destacar de la c¨¨lebre Tamb¨¦ aix¨° passar¨¤, la primera novel¡¤la de Milena Busquets (Barcelona, 50 anys), que ¡°res sona a literatura, tot sona a veritat¡±. La veritat ¨¦s una de les virtuts m¨¦s escasses, conclou Busquets al seu darrer llibre, Les paraules justes (Amsterdam), un dietari de reflexions, aforismes i experi¨¨ncies quotidianes on hi destaca una llibertat de pensament poc habitual.

¡°Pots explicar la teva vida amb tots els p¨¨ls i senyals, fins als m¨¦s m¨ªnims detalls, i que sigui mentida, per¨° que una sola frase, un par¨¤graf, un conte, un poema siguin veritat!¡±, demana Busquets a Les paraules justes, i hi afegeix: ¡°Llavors ¨¦s com, a les pel¡¤l¨ªcules, en una m¨¤quina escurabutxaques s¡¯alineen les tres fruites del premi, s¡¯encenen tots els llums, sona una m¨²sica triomfal i cau un doll de monedes d¡¯or¡±.

Pregunta. En diversos moments del dietari reconeix ser feli?, fins i tot tan feli? que no pot escriure. La seva obra destaca per ser tot el contrari a la literatura del lament: no hi ha victimisme, ni opressi¨® ni agafa la bandera de cap col¡¤lectiu. ?s inusual aix¨°?

Resposta. Hi ha una idea equivocada, que escrius per canviar el m¨®n. El m¨®n ¨¦s un desastre per¨° no es canvia amb la literatura. El m¨®n no es canvia escrivint llibres, i els que ho aconsegueixen s¨®n casos que es compten amb els dits d¡¯una m¨¤: Zola i l¡¯afer Dreyfuss, Voltaire, Soljenitsin i els gulags...

P. Diu que vivim en ¡°una ¨¨poca en qu¨¨ est¨¤ prohibit dir ximpleries, passar-se de la ratlla i anar massa lluny¡±. Est¨¤ prohibit o est¨¤ penalitzat?

R. ?s veritat, prohibit, no. Per¨° hi ha una cosa que est¨¤ instaurada, no d¡¯ara ni de fa deu anys, de fa m¨¦s, que ¨¦s l¡¯autocensura. Quan t¡¯autocensures per la por del que pensin els altres, o que t¡¯autocancel¡¤lin, ¨¦s greu. Les coses realment creatives se t¡¯acudeixen quan surts de la ratlla. Estar tan encotillats potser ens fa bons ciutadans, per¨° no s¨¦ si ens fa bons escriptors o bons creadors. Si et quedes en el teu quadradet ¨¦s molt dif¨ªcil que se t¡¯acudeixi convertir un home en un insecte. Amb l¡¯autocensura es paga un preu creatiu alt perqu¨¨ potser ens fa bons ciutadans conscienciats, molt feministes, molt ecologistes, per¨° l¡¯art ¨¦s una altra cosa, l¡¯art no va de fer ciutadans exemplars. El m¨¤xim que li pots demanar a un creador ¨¦s que pagui els seus impostos i que no assassini ning¨².

P. Hi ha una c¨¤rrega de fons contra el feminisme militant als seus escrits. Li ha generat animadversions aquesta manera de pensar? Al llibre posa l¡¯exemple d¡¯una periodista que la menysprea.

R. No m¡¯assabento molt perqu¨¨ no em vull assabentar, per¨° segur que estic pagant un preu. Per¨° estic molt disposada a pagar-lo. No nom¨¦s ens hem de mantenir a ratlla, tamb¨¦ has d¡¯estar inscrit en un grup. Has de ser clarament d¡¯un grup. Si ets d¡¯esquerres, has d¡¯estar amb els d¡¯esquerres, si ets feminista, has de beneir totes les coses que se¡¯ls acudeixi. Em considero feminista com considero que ho ¨¦s qualsevol persona assenyada. Fa deu anys que va morir la meva mare [l¡¯escriptora i editora Esther Tusquets], de les primeres feministes. Estaven conven?udes que havien fet la seva feina aconseguint el divorci, la p¨ªndola anticonceptiva o l¡¯avortament. De sobte van venir unes noies m¨¦s joves i em diuen que la batalla no s¡¯ha acabat. La meva primera reacci¨® va ser pensar que no saben res. Per¨° despr¨¦s comences a pensar, et fiquen la idea dins, i et vas fixant en coses, i s¨ª que potser hi ha menys respecte per part dels homes, a vegades una mica de paternalisme.

?P. Jordi Llovet va dir que la cultura catalana ¨¦s prol¨ªfica en ¡°sacerdots sense sotana¡±, i ho va qualificar de ¡°formes modernes de fariseisme¡±. I hi va afegir que prefereix ¡°els dimonis a aquesta santedat hip¨°crita¡±. M¡¯ha fet pensar en una l¨ªnia de Les paraules justes: ¡°No hi ha res m¨¦s pornogr¨¤fic que l¡¯exhibicionisme de la bondat i de les bones intencions¡±. Hi veu el paral¡¤lelisme?

R. S¨ª, es el que deia abans, aix¨° d¡¯haver de comportar-se de forma impecable, haver de tenir bons sentiments i intentar conv¨¨ncer els altres que realment ets aix¨ª. Sense els dimonis, sense els monstres, la vida no m¡¯interessa. Jo no em desperto pensant qu¨¨ far¨¦ per ser bona persona, em desperto per saber qu¨¨ far¨¦ avui per divertir-me, emocionar-me. Crec que la bondat ¨¦s una forma de dissimular la manca de talent. Som en una ¨¨poca tan mediocre. Els mediocres triomfen tant, i qu¨¨ han d¡¯oferir els mediocres? La bondat.

P. A Les paraules justes hi apareixen grans elogis a Madrid contra una Barcelona que veu bruta i en retroc¨¦s. Hi ha una madriditis generalitzada? O en el seu cas, com s¡¯interpreta del llibre, ¨¦s perqu¨¨ s¡¯ha enamorat d¡¯un madrileny?

R. Ara ha agafat molt fort a tothom amb Madrid, ¨¦s una obsessi¨®. Tot en la meva vida est¨¤ condicionat per l¡¯amor. Barcelona de sobte em sembla horrible perqu¨¨ l¡¯home del que estava enamorada ¨¦s a Madrid, per¨° si hagu¨¦s estat de C¨¤ceres, t¡¯hauria dit que C¨¤ceres ¨¦s com Nova York.

P. Per¨° les dues ciutats han seguit evolucions diferents?

R. S¨ª, a Madrid hi hagut un floriment. L¡¯experi¨¨ncia de les dues ciutats no ¨¦s molt diferent: totes dues son al mateix pa¨ªs, les dues han passat per una pand¨¨mia i abans per una crisi econ¨°mica, per¨° hi ha gent que surt de les crisis m¨¦s rejovenida i hi ha gent que surt fotuda. La sensaci¨® ¨¦s que Barcelona s¡¯ha quedat adormida, la sensaci¨® ¨¦s que ¨¦s una ciutat m¨¦s tancada que quan jo era jove, i molt bruta. Per¨° quan soc a Madrid tinc amics que diuen que Madrid tamb¨¦ ¨¦s bruta. Per¨° Barcelona, entre els independentistes i els de l¡¯Ada Colau... No s¨®n exactament el cosmopolitisme i el glamur.

P. Hi ha sectors de la progressia de Madrid que admiren i veuen en Barcelona un model a seguir, per la limitaci¨® del tr¨¤nsit de cotxes o les superilles. Tenim tend¨¨ncia a desitjar all¨° que no ¨¦s nostre?

R. Aix¨° tamb¨¦, per¨° ¨¦s que Barcelona ¨¦s molt Barcelona per moltes ximpleries que facin, com les superilles i altres imbecil¡¤litats.

P. No li agraden les superilles?

R. ?s lletg¨ªssim, no t¨¦ passi. M¡¯¨¦s igual que ho hagin exportat a Su¨¨cia o que ho hagi fet l¡¯arquitecte m¨¦s genial del planeta. ?s lletg¨ªssim, ¨¦s una ximpleria, ¨¦s una porqueria i no t¨¦ perd¨® de D¨¦u. No ho he estudiat a fons per¨° quan soc a una superilla, no s¨¦ ni per on passar. Per¨° ¨¦s molt dif¨ªcil carregar-se Barcelona, malgrat els independentistes i els de Podem.

P. Escriu que el pitjor defecte del seu enamorat ¨¦s que no sap qui ¨¦s Gary Cooper. ?s greu no saber qui ¨¦s?

R. Jo crec que ¨¦s important saber qui ¨¦s Gary Cooper, vol dir que segurament no saps qui ¨¦s Greta Garbo o John Wayne, es manca de cultura general. A mi la incultura no m¡¯ha semblat mai tendre o atractiva. Per¨° si t¡¯has enamorat, passes per damunt d¡¯aquestes coses.

P. I ell, quan ho ha llegit, qu¨¨ li ha dit?

R. Res, es va quedar tan panxo.