Senglars

Acabo de veure passar la guineu per davant de casa meva a Perafita, tocada la una de la matinada, i espero expectant l¡¯arribada matinera dels ca?adors que esmorzen, sempre disposats a abatre senglars, que s¨®n animals depredadors, sobretot de cereals i hortalisses, i igual de temibles a la carretera que al bosc, especialment des que no queden llops, almenys al Llu?an¨¨s. No em va passar mai pel cap de donar menjar a un senglar en les meves passejades per Collserola de tornada a Barcelona, ni fujo de les rates de la pla?a Catalunya des que vaig saber com les tractava el t¨ªo Ratero en el llibre de Miguel Delibes.

Encara que de vegades fos per la pres¨¨ncia de l¡¯escopeta del nostre pare, els de poble vam aprendre a distingir entre animals dom¨¨stics i no dom¨¨stics, o entre els que facilitaven la vida i els que no, sense que se¡¯ns pos¨¦s en dubte la condici¨® animalista, en el meu cas familiarment reprovada perqu¨¨ m¡¯amagava la matinada que degollaven a la porta de casa el porc que havia ajudat a engreixar des que era un garr¨ª. Era la mateixa covardia de quan m¡¯escapolia per no haver d¡¯ajudar la mare a matar un pollastre o un ¨¤nec per a l¡¯¨¤pat dominical o, de vegades, la festa major, el 29 de juny, Sant Pere.

Encara recordo ¡ªi revisc¡ª la festa major per l¡¯envelat, al voltant del qual, durant quatre dies, giraven la vida i l¡¯expectativa de trobar una noia casadora al comp¨¤s d¡¯orquestres com la Rosaleda o la Maravella, Janio Mart¨ª o fins i tot Jorge Sep¨²lveda. S¡¯havia de saber ballar, i tamb¨¦ jugar molt b¨¦ a futbol per arribar a disputar el partit contra els veterans del Bar?a que s¡¯anunciava i no arribava. Per¨° el punt de trobada familiar era l¡¯¨¤pat del dia del patr¨®, en qu¨¨ l¡¯amfitri¨® oferia les seves millors viandes a la parentela que arribava de Vic i Barcelona.

Res millor que un parell de bones oques per alimentar aquella gentada que preferia l¡¯escum¨®s Delapierre al Rondel i que no perdonava els canelons ni la crema cremada, ni, en el cas dels homes, la f¨¤ria o el R?ssli. M¡¯entusiasmava m¨¦s amb la festa que amb el tall, fins al punt que la capacitat del plat em resultava un misteri. La mare recorda que de petit em costava menjar, i de gran la meva dona pispa de les meves racions a Perafita i a Barcelona. Sigui com sigui, no recordo haver gaudit mai a la ciutat d¡¯un tiberi de festa major que s¡¯assembli al del poble, i encara menys haver identificat la solemnitat amb un plat a la capital de Catalunya.

No sento afecte per la festa major de Barcelona. I no ¨¦s perqu¨¨ prefereixi santa Eul¨¤lia a la Merc¨¨ com a patrona, sin¨® perqu¨¨ associo el 24 de setembre a la lesi¨® de Maradona que va commocionar el m¨®n del futbol l¡¯any 1983. La mem¨°ria ret¨¦ aquella entrada d¡¯Andoni Goikoetxea, fora de temps i de lloc, que va partir el mal¡¤l¨¨ol del 10 amb la for?a d¡¯un esquiador com Alberto Tomba. Aix¨ª que aquest dia no tinc res a celebrar ni al camp ni a taula, i si aquella setmana no paro per casa prefereixo menjar en llocs que em resulten familiars, com ara el Kiosko Universal de la Boqueria o Can Vilar¨®.

All¨¤ em sento tan estimat i ben servit com en el Caf¨¨ del Mig o Cal Pensir¨®. No sento nost¨¤lgia de Perafita, sin¨® que abra?o amb gratitud els indrets amables de Barcelona. Sento el mateix recel dels que idealitzen la vida de poble com dels pagesos tan desagra?ts com aprofitats respecte a la ciutat i, per tant, em reconforta viure en ruta per Catalunya. No ¨¦s el mateix passar un cap de setmana, les vacances o viure en un poble sense ser pag¨¨s, que ser pag¨¨s i engreixar porcs, munyir vaques, pasturar ovelles i cabres, alimentar pollastres, conills, ¨¤necs i oques, o cuidar els cavalls dels xeics de Dubai i els Emirats ?rabs.

Laura Serra, periodista de l¡¯Ara que escriu a la contraportada d¡¯El 9 Nou de forma alterna amb Eloi Vila, ho va descriure molt b¨¦ a l¡¯article titulat La vida d¡¯¡®antes¡¯: ¡°?s divertit imaginar-te, per un moment, agafant els trastos i anant a viure en un paratge bonic com si fossis un vedell i la vida es tract¨¦s d¡¯arrancar brins d¡¯herba del marge. Per¨° ni tu ets una vaca, ni viure a pag¨¨s ¨¦s un retir de ioga kundalini. Aquesta romantitzaci¨® de la vida de poble, id¨ªl¡¤lica, se l¡¯han inventat els de ciutat. Els de poble mai a la vida ens hav¨ªem aturat a pensar en els arbres, els enciams, el quil¨°metre zero i l¡¯aire pur. Senzillament, hi eren¡±, va publicar Serra.

La pand¨¨mia va canviar molts h¨¤bits i la conviv¨¨ncia no sempre ¨¦s pl¨¤cida als pobles quan hi aterren, procedents de les ciutats, professionals addictes al teletreball o joves a la recerca d¡¯una vida millor, davant l¡¯astorament d¡¯aquells avis nostres que es van desviure perqu¨¨ els seus fills poguessin pagar els estudis als nets que avui exerceixen de veterinaris o enginyers agr¨°noms com a senyal de la prosperitat i del lligam amb la fam¨ªlia arrelada en localitats com Perafita.

S¡¯ha fantasiejat tant amb la vida de poble, que a la ciutat alguns han acabat alimentant els senglars com si formessin part d¡¯un paisatge somniat en qu¨¨ els animals s¨®n de dibuixos animats, tan divertits com els protagonistes dels v¨ªdeos amb qu¨¨ molts pares entretenen la canalla per menjar tranquils en un bon restaurant. Jo, que observo amb quins ulls es miren els uns als altres perqu¨¨ vaig i vinc, prefereixo menjar senglar que alimentar-lo, sempre que els ca?adors no facin vaga com ara, quan comen?a la temporada, per desacords amb la Generalitat i el Departament d¡¯Acci¨® Clim¨¤tica: hi ha un problema de seguretat i conviv¨¨ncia entre ca?adors i excursionistes. Que vingui Ob¨¨lix!