¡®Rellotge sense agulles¡¯, de Carson McCullers: Tots som a la mateixa Terra

La primera frase ¨¦s una invocaci¨® a Tolstoi i tamb¨¦ una s¨ªntesi del que vindr¨¤: ¡°La mort ¨¦s sempre la mateixa per¨° cada home mor a la seva manera¡±. La mort plana amb for?a dins i fora de les p¨¤gines de Rellotge sense agulles. Dins i fora perqu¨¨ va ser la darrera novel¡¤la de Carson McCullers, publicada l¡¯any 1961, sis anys abans que un atac de cor se l¡¯emport¨¦s amb nom¨¦s 50 anys, i la seva delicada salut i la premonici¨® d¡¯un adeu precipitat es reflecteixen en els personatges, el to i les inquietuds tem¨¤tiques. Dins i fora perqu¨¨ la malaltia, la cerca d¡¯alguna mena de sentit existencial i de pau espiritual davant la p¨¨rdua d¡¯¨¦ssers estimats i la finitud pr¨°pia, connecten la realitat de l¡¯autora amb la construcci¨® ficcional. La fragilitat f¨ªsica i psicol¨°gica de McCullers va impregnar de tendresa, compassi¨®, neguit, melangia i fatalitat la seva obra, per¨° mai abans amb la contund¨¨ncia amb qu¨¨ ho fa en aquestes p¨¤gines.

Des del mateix t¨ªtol, una inspirada met¨¤fora sobre el desnortament vital, sobre sentir-se perdut i a les fosques, se¡¯ns anuncia que l¡¯assumpte troncal ser¨¤ trobar qui ¨¦s un a la vida, de quina pasta est¨¤ fet, i com aquest descobriment portar¨¤ reparaci¨® o patiment a un mateix i als altres. Anys cinquanta del segle passat. Som a Milan, un poblet de Ge¨°rgia on la segregaci¨® racial segueix a l¡¯ordre del dia. All¨¤ hi trobem quatre personatges plens de conflictes interiors i amb fortes tensions entre ells: un exjutge i congressista vell, decadent i racista a qui horroritza qualsevol aven? en la igualtat de drets civils (individu moralment execrable, per¨° que la magistral creadora de personatges que fou l¡¯autora ens aconsegueix humanitzar en la seva pat¨¨tica soledat despr¨¦s d¡¯haver perdut la dona i un fill); el seu net Jester, un jove que comen?a a desafiar els principis conservadors de l¡¯avi i marcat pel su?cidi del pare, els motius del qual no ha acabat d¡¯entendre mai, i trasbalsat per l¡¯aflorament de la seva homosexualitat; Sherman Pew, un adolescent negre que fa de criat a la casa, despertant diferents formes de fascinaci¨® en avi i net, i que viu immers en una rabiosa cerca per esbrinar la identitat de la mare que el va abandonar quan era un nad¨®, i J.?T. Malone, un farmac¨¨utic i amic del jutge a qui l¡¯anunci que pateix leuc¨¨mia aboca a un proc¨¦s de reflexi¨® sobre el que ha fet amb la seva vida i com aprofitar el temps que li queda.

Preguntada per la novel¡¤la, McCullers va posar l¡¯¨¨mfasi en l¡¯estudi de la responsabilitat individual i la va resumir declarant que versava ¡°sobre persones que lluiten, es rebel¡¤len i estimen de diverses maneres, a la cerca d¡¯elles mateixes¡±. Presos de dubtes i incerteses, criatures enfadades amb el m¨®n i v¨ªctimes dels buits d¡¯informaci¨® en la configuraci¨® de les seves hist¨°ries ¨ªntimes i en el sentit de tot plegat, els quatre protagonistes s¨®n ¨¦ssers trencats per dins que busquen consol all¨¤ on poden (i hi ha una frase meravellosa per definir aquells moments estranys en qu¨¨ la tristesa profunda desencadena un riure absurd i imparable que posa de manifest el nostre desemparament davant el dolor: ¡°La hist¨¨ria de la incongru¨¨ncia fant¨¤stica que es recrea en les penes del cor¡±) als quals la responsabilitat davant els altres pot oferir una possibilitat de redempci¨® (aix¨° s¡¯arriba a portar fins a l¡¯extrem, perqu¨¨ dos personatges s¡¯enfrontaran al dilema de si matar o no matar).

Tots som en el mateix vaixell, sembla dir-nos Carson McCullers: criatures ferides i alhora passionals, necessitats de sentir-nos plens i de lliurar-nos als altres. O millor, tots som a la mateixa Terra, ordenada, perfecta i entera vista des d¡¯una gran altura, ¡°per¨° aquest ¨¦s un ordre ali¨¨ al cor, per estimar la Terra cal acostar-s¡¯hi¡±.

La mort plana amb for?a dins i fora de les p¨¤gines de Rellotge sense agulles