El protocol de les monarquies

Despr¨¦s que haurem vist tot el protocol que han desplegat els brit¨¤nics arran de la mort d¡¯Elisabet II d¡¯Anglaterra ¡ªquan es publiqui aquest article encara quedaran dos dies de comiats, fastos, r¨¨quiems, processons, desfilades, trompeteria, himnes i enterraments¡ª, per for?a haurem arribat a la conclusi¨® que les monarquies se sostenen, entre altres coses, per la quantitat de ritus que comporten, exacerbats i cuidats fins al mil¡¤l¨ªmetre en una monarquia tan tradicional com la de la Gran Bretanya.

A Catalunya ¨¦s molt habitual desprestigiar la Corona espanyola, i si tot aquest protocol s¡¯hagu¨¦s vist aqu¨ª amb motiu de la mort del monarca, ¨¦s possible que molta gent hagu¨¦s apagat la televisi¨® proferint improperis. Per contra, TV3, havent detectat l¡¯inter¨¨s que han despertat entre els catalans, com a mig m¨®n, els actes relatius al trasp¨¤s d¡¯Elisabet II, no ha deixat de retransmetre tots i cada un dels cerimonials: sempre ¨¦s m¨¦s agradable veure desfilades amb gent v¨¤riament disfressada i ben arrenglerada que veure una massa d¡¯addictes ballant fren¨¨ticament una nit de S¨®nar.

Malgrat que a Catalunya hi ha un esc¨¤s sentiment mon¨¤rquic, molta gent haur¨¤ acabat considerant que una monarquia molt formalitzada, com la brit¨¤nica, fa b¨¦ de mantenir, o ¨¦s l¨°gic que ho faci, un protocol complex i estudiad¨ªssim. Fins i tot ¨¦s possible que molta gent, siguin o no mon¨¤rquics, senti enveja en comparar aquelles formalitats brit¨¤niques amb les formes i el protocol tirant a pobre de l¡¯actual monarquia espanyola. El que potser no sap la gent, tanmateix, ¨¦s que la cort espanyola dels ?ustria va significar, al seu moment, un dels punts culminants del protocol europeu, comptades totes les dinasties i totes les cases reials que hi havia.

La cosa venia del protocol del ducat de Borgonya, una branca menor de la casa de Fran?a fundada pel fill de Joan II, Felip. Com que la monarquia francesa era molt m¨¦s important que la dita ¡°casa borgonyona¡±, Felip i els seus descendents van establir un protocol i una pompa molt m¨¦s exagerats i prolixos que els de la casa dels Capet i dels Valois, no fos cas que els francesos menystinguessin el seu poder i la seva import¨¤ncia. Van procedir, en suma, a una ¡°sacralitzaci¨®¡± de la monarquia, cosa gens in¨¨dita si es t¨¦ present que totes les monarquies s¨®n hereves del monoteisme, ¨¦s a dir, les religions d¡¯un d¨¦u ¨²nic. (En tota rep¨²blica, menys en la francesa, una cosa aix¨ª ¨¦s inconcebible: una rep¨²blica ¨¦s una cosa seglar, i el president o la presidenta d¡¯aquesta forma d¡¯estat s¨®n gent tan humana com la resta dels ciutadans, els quals, endem¨¦s, no s¨®n s¨²bdits, sin¨® part integrant de la res publica.) Molta gent ja no va a missa, les misses ja es fan de qualsevol manera ¡ªlleng¨¹es modernes i guitarres en comptes de llat¨ª, orgue i encens (reaccionari!)¡ª, el Vatic¨¤ tampoc ¨¦s el que era al temps del barroc, i, per tant, a tothom li costa molt entendre que, tant si hi ha D¨¦u com si no n¡¯hi ha, alg¨² pugui atorgar-se una notabilitat quasi teol¨°gica com la que ostentava, sens dubte, Elisabet II: noli me tangere, ¡°no em toqueu¡±.

Com que Maria, ¨²ltima hereva del ducat de Borgonya, es va casar amb Maximili¨¤ d¡¯Habsburg i van ser pares de Felip el Bell, que es va casar amb Joana de Castella, tot el protocol borgony¨® va ser adoptat a la cort dels ?ustria a Espanya, m¨¦s i tot que a Viena. I aix¨ª va durar fins a Felip III, ja en plena decad¨¨ncia dels ?ustria espanyols, encara que mantenir tot el personal que demana tanta ufana costava (i costa encara, a Anglaterra) un dineral. Per aix¨° hi ha molts autors austr¨ªacs, com Hugo von Hofmannsthal, que esmenten als seus llibres ¡ªa la Carta de lord Chandos, per exemple¡ª la fastuositat del ¡°protocol espanyol¡±: era un mite. No n¡¯hi ha per menys, perqu¨¨ els de Borgonya, i despr¨¦s els reis de les cases austr¨ªaques, van arribar a tenir gaireb¨¦ tants empleats com els que t¨¦ la casa dels Windsor, incomptables, entre ells els beefeaters (¡®menjadors de vedella¡¯) i la gu¨¤rdia cofada amb un barret estramb¨°tic de pell d¡¯os que deu fer una calor que tomba, oficials, secretaris, camarlencs, copers, criats, entapissadors, cerers, cuiners, cambreres, feinejadores, i aix¨ª fins a l¡¯encarregat de donar corda als rellotges, un ofici molt ben pagat a Birmingham.

Qu¨¨ hauria passat a Espanya si els monarques haguessin conreat sense descans el protocol borgony¨® que els havia fet respectables, solemnes, quasi sagrats i temibles per a les pot¨¨ncies europees? No ens haur¨ªem embadocat, fins i tot nosaltres, oh amics de la independ¨¨ncia i de les rep¨²bliques, amb un desplegament de bones maneres, etiqueta, pompa i cerim¨°nies? Potser s¨ª.

Al cap i a la fi, la monarquia de la Gran Bretanya posseeix encara una notable popularitat gr¨¤cies a aquesta ritualitzaci¨® del rei, la reina i tota la colla. Diguem, per tant, a Carles III: no us feu el modern, Majestat, i no us deixeu petonejar a balquena, perqu¨¨ caureu V¨®s i la corona diamantina que porteu al cap com li va passar al vostre avantpassat, el primer Carles.