Entendre i fer-se entendre

Deia Joan Fuster (Sueca, Val¨¨ncia, 1922-1992) que un poble renaixent no crea grans homes sin¨® grans ambicions entre els seus homes. I costa creure que la Val¨¨ncia de la immediata postguerra on ell va formar-se renasqu¨¦s, per¨° s¨ª que cal una ambici¨® colossal per parir una obra assag¨ªstica tan extensa, com cal molta resist¨¨ncia per parir-la en les condicions en qu¨¨ ho va fer.

Han passat nou anys d¡¯en?¨¤ que va apar¨¨ixer Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos, primer volum de la nova edici¨® de les seves Obres Completes. I ara Edicions 62 i la Universitat de Val¨¨ncia publiquen els volums segon i tercer, que inclouen els assaigs, les seves col¡¤laboracions disperses en premsa i els articles que va escriure de manera peri¨°dica per sis revistes dels Pa?sos Catalans. Les Notes a l¡¯assaig compten amb un estudi detallat de la relaci¨® que va mantenir amb les diverses publicacions, i a trav¨¦s de les emprenyades dels lectors, les s¨²pliques dels editors i les mil batusses que va tenir amb mitja intel¡¤lectualitat de la Pen¨ªnsula, hom pot fer-se una idea de la influ¨¨ncia i del car¨¤cter coratj¨®s per¨° for?a agre de l¡¯autor. I no ¨¦s estrany: als annexos hi ha, per exemple, l¡¯article que no gos¨¤ publicar quan van voler-lo matar col¡¤locant una bomba a casa seva al 1981.

Dirigida per Antoni Furi¨® i Josep Palacios, aquesta edici¨® aplega textos de to i densitat molt diferents: des d¡¯El descr¨¨dit de la realitat ¡ªunes primeres divagacions sobre art encara una mica enquilosades¡ª fins als articles insolents sobre pol¨ªtica i religi¨® publicats a Serra d¡¯Or posant a prova la valentia i la paci¨¨ncia dels monjos que el protegien; o al Diccionari per a ociosos, conjunt d¡¯entrades que van de l¡¯aforisme al petit assaig i on Fuster corrobora que la vasta cultura i la claredat de l¡¯expressi¨® no estan renyides. Per¨° tot i recollir una obra heterog¨¨nia i molt dilatada en el temps, trobem en els volums unes constants clar¨ªssimes: una gran lucidesa en el diagn¨°stic de situacions i conflictes, molta mala llet a l¡¯hora d¡¯exposar-los, i una prosa seca, amena i propera a l¡¯oralitat.

Si Fuster va utilitzar un estil planer ¨¦s, d¡¯entrada, perqu¨¨ era autodidacta i sempre havia dialogat directament amb els autors que llegia: per aix¨° esperava que el lector fes el mateix amb ell. A m¨¦s, com que creia en la capacitat reformadora de l¡¯art i de l¡¯articulisme, pretenia que aquests arribessin a un p¨²blic ampli. Per aquest motiu demanava: ¡°cal tornar a traduir Dickens al catal¨¤, perqu¨¨ les versions de Josep Carner, magn¨ªfiques, fan il¡¤legible al nivell popular un escriptor precisament popular¡±. I encara, si volia resultar accessible ¨¦s perqu¨¨ creia que en aquella Espanya urgia dir algunes coses de manera clara. Per aix¨° considerava clarament ¡°una ll¨¤stima que Espriu hagi abandonat el sarcasme per la supuraci¨® metaf¨ªsica¡±.

Fuster no va ser mai gaire amic de la metaf¨ªsica, sobretot si hi veia una excusa per no parlar directament, com creia que era el cas d¡¯Ortega y Gasset, a qui retreia que no aprofit¨¦s la seva aura d¡¯intel¡¤lectual per promoure canvis de cap mena. En canvi se sentia proper a Pla, amb qui va compartir la precarietat econ¨°mica, la censura, l¡¯autocensura i l¡¯hostilitat del clima pol¨ªtic i cultural. Sobre ell escrivia al 1970: ¡°Un dels escriptors m¨¦s bescantats per la seva propensi¨® biling¨¹e va ser Josep Pla: qui no se¡¯n recorda? I no tard¨¤rem a comprovar que Pla era, en realitat, l¡¯autor que m¨¦s escrivia en catal¨¤¡­ Avui, davant la massa enorme dels seus papers impresos, fa ang¨²nia ¡ªi vergonya¡ª aquell record¡±. Per aclarir del tot la seva actitud i la de Pla, hi afegeix uns anys m¨¦s tard: ¡°Els qui som catalanoparlants hem de ser contra natura biling¨¹es¡±.

Amb aquesta mateixa claredat amb qu¨¨ va parlar del biling¨¹isme for?at, va repassar la farsa del Comprom¨ªs de Casp, la bogeria de Nietzsche, la LOAPA, la seva impot¨¨ncia cultural i sexual, el roman? del PSOE i l¡¯OTAN, les costelles de Twiggy. Llegir aquests volums ¨¦s llegir les foteses i els passatges claus de la nostra hist¨°ria amb els ulls d¡¯un rondinaire agut i atacat pels matisos; d¡¯un pensador heterodox confinat a Sueca que, tot i declarar-se esc¨¨ptic i burlar-se de les pretensions ¨²ltimes de la filosofia, va llegir i escriure per voler entendre i com volent trobar. Ens cal treballar pels que vindran, repetia Fuster. Confiem que la falsa aparen?a d¡¯Estat que ens han donat les autonomies no adormi ambicions com la d¡¯ell.