Per qu¨¨ no llegim

Fins i tot la prestigiosa The New York Review of Books prestava atenci¨®, en un dels seus darrers n¨²meros, al llibre de David L. Ulin (The Lost Art of Reading, Why Books Matter in a Distracted Time, Seattle, Sasquatch Books, 2010), en qu¨¨ l¡¯autor es pregunta les causes per les quals les generacions joves (els postadolescents, com el seu fill Noah), llegeixen escassament, o no llegeixen gens, i es queden muts quan han de fer un comentari d¡¯un o altre llibre que els han obligat a llegir a l¡¯escola. (Diguem, de passada, que els nord-americans ja fa decennis que trien uns llibres de lectura per als escolars molt m¨¦s sensatament que els catalans, que continuem entestats a fer llegir als nostres nois i noies ¡ªD¨¦u els empari¡ª la poesia d'Ausi¨¤s March o les primeres novel¡¤les de la Rodoreda, per no esmentar coses encara menys passadores a la seva edat.)

David L. Ulin fa una declaraci¨® for?a sorprenent ¡ª¨¦s periodista, i llavors la cosa ja resulta menys estranya¡ª, al comen?ament del llibre, en el sentit que la culpa que els nois i noies no llegeixin no es deu ni als tel¨¨fons m¨°bils, ni a l¡¯iPad, ni a l¡¯iPod, ni a les v¨ªdeoconsoles, ni a l¡¯auge de les pandilles urbanes, ni a la televisi¨®, ni a res de tot aix¨°. Hom es queda, llavors, amb la pregunta de quina deu ser, doncs, la ra¨® per explicar-se la desafecci¨® a la lectura de les generacions m¨¦s joves. Ulin, com s¡¯ha dit, creu que la culpa no procedeix de les noves tecnologies: m¨¦s aviat les lloa, adduint que, at¨¨s que els joves tenen una dalera extraordin¨¤ria per aquests ginys que ens ofereix, any rere any, la ind¨²stria dels media, llavors m¨¦s aviat cal esperar que llegiran cada dia m¨¦s, perqu¨¨ l¡¯enlluernament de les tecnologies els hi animar¨¤: ¨¤nima bella!

Diu l¡¯autor, amb molt bon criteri, que el que aconsegueixen les hist¨°ries (narratives, s¡¯ent¨¦n) ¨¦s fer-nos present una s¨¨rie de coses que, altrament, no coneixer¨ªem mai. Per¨° Ulin no t¨¦ en compte que ¡°la idea del present¡±, entre els joves, equival avui estrictament a l¡¯experi¨¨ncia del present viscut, no a l¡¯experi¨¨ncia present dels fets esdevinguts en el passat, fets que, reals o narrats, posseeixen inevitablement un gruix que cada dia fa m¨¦s nosa a les persones joves, les quals, justament en el nostre moment hist¨°ric, viuen un present est¨¤tic en qu¨¨ el futur nom¨¦s compta com a desastre i el passat com a arqueologia oculta i oblidada. La idea que la literatura ¡°restaura per a nosaltres el temps en una forma m¨¦s fonamental¡± (p¨¤g. 80) ¨¦s una idea correct¨ªssima i lloable. Encara ho ¨¦s m¨¦s que el llibre acabi lloant el car¨¤cter metaliterari, immers en la diacronia de la hist¨°ria liter¨¤ria, de l¡¯obra de Borges, i que digui, cap a la darrera p¨¤gina, que ¡°llegir, despr¨¦s de tot, ¨¦s un acte de resist¨¨ncia en un paisatge de distracci¨®¡±. T¨¦ tota la ra¨®. Per¨° la pregunta amb qu¨¨ encetava el llibre, ¨¦s a dir, quins factors han fet que els joves s¡¯interessin cada vegada menys per la lectura, queda sense resposta. Hi ha moltes p¨¤gines dedicades als esfor?os de l¡¯autor per fer que el seu fill llegeixi i entengui The Great Gatsby, de Scott Fitzgerald, per¨° l¡¯autor reconeix que aquest seu fill no mostra cap inter¨¨s en aquestes lli?ons particulars.

¡°No l¡¯autor del llibre, sin¨® el president Obama, l¡¯encertava quan parlava de la crisi de la lectura al m¨®n occidental¡±

Acabada la lectura d¡¯aquest llibre carregat de bones intencions, el llegidor arriba a la conclusi¨® que l¡¯autor no ha tingut la mateixa gosadia que la que va manifestar el president Barak Obama ¡ªcitat per l¡¯autor a la p¨¤gina 62 del llibre¡ª en un discurs pronunciat el 9 de maig de 2010 a la Hampton University, en qu¨¨ va dir: ¡°Amb iPods i amb iPads, amb Xboxes i amb PlayStations ¡ªcap de les quals coses s¨¦ com funcionen¡ª la informaci¨® esdev¨¦ una distracci¨®, una diversi¨®, una forma d¡¯entreteniment, m¨¦s que una eina per a l¡¯enriquiment, m¨¦s que una cosa adre?ada a l¡¯emancipaci¨®. Per¨° tot aix¨° no ho dic per pressionar-vos; ¨¦s per donar m¨¦s pressi¨® al nostre pa¨ªs i a la nostra democr¨¤cia¡±.

L¡¯autor, doncs, tenia la clau per explicar-se el fenomen de la desafecci¨® actual a la lectura, per¨° s¡¯ha quedat, com a bon anti-ludita (de Ludd, no de ludus) beatament instal¡¤lat en la candidesa de sempre.