Kafka, per Citati

Com succeeix amb tots els grans escriptors, l¡¯obra i la vida de Kafka han generat tres tipus de llibres diferents: les biografies exhaustives, les biografies menudes i els assaigs. Entre els assaigs, com tamb¨¦ sol passar, hi ha els acad¨¨mics i els que no ho s¨®n: aquests solen ser els millors, a manca d¡¯una classe acad¨¨mica continental que s¡¯atreveixi a escriure una assag¨ªstica a l¡¯estil de l¡¯anglosaxona: amable, cordial i llegidora, sense notes a peu de p¨¤gina ni exhibici¨® de savieses impertinents. La millor biografia voluminosa de Kafka ¨¦s la recent de Reiner Stach, en dos volums de 700 p¨¤gines cada un, dels quals a Espanya, de moment, nom¨¦s se n¡¯ha tradu?t el primer: Kafka. Los a?os de las decisiones, Siglo XXI, 2003. La m¨¦s bona biografia menuda de Kafka ¨¦s i potser ser¨¤ sempre la de Klaus Wagenbach (Alianza Editorial; un dia es troba i l¡¯altre, no), reprodu?da al segon volum, Diarios, de les Obras completas de Kafka a Galaxia Gutenberg-C¨ªrculo de Lectores. Els millors assaigs de factura acad¨¨mica s¨®n els de Heinz Politzer, Franz Kafka, Der K¨¹nstler (1965, tradu?t a altres lleng¨¹es) i tots els de Hartmut Binder (1976, 1979). I, tamb¨¦ entre els assaigs, per¨° dels no acad¨¨mics, el millor que jo hagi llegit fins avui ¨¦s el de Pietro Citati, ara editat ¡ªencara que el coneix¨ªem per una traducci¨® molt dolenta editada l¡¯any 1993 pel segell Versal, que, cosa certa, va publicar llibres molt importants de Cyril Connolly, Richard Sennet, Paul L¨¦autaud, Dorothy Parker i Joseph Brodsky, per iniciativa d¡¯Antoni Munn¨¦¡ª, en castell¨¤ i en catal¨¤, Acantilado i Quaderns Crema respectivament, Kafka, gran traducci¨® catalana d¡¯Anna Casassas, Barcelona, 2012.

Aquest tipus d¡¯aproximacions a l¡¯obra d¡¯un autor (m¨¦s que a la seva vida) s¨®n els m¨¦s agra?ts, generalment els que m¨¦s perduren i els que aconsegueixen la millor sintonia entre un escriptor determinat, l¡¯autor de l¡¯assaig i els lectors. D¡¯aquest Kafka, de Citati, potser es dir¨¤ que santifica exageradament l¡¯escriptor ¡ªcom quan el compara amb la figura de Crist, quan hauria estat molt m¨¦s adequat comparar-lo amb qualsevol profeta major¡ª, igual com Max Brod el va agafar, esbiaixadament, nom¨¦s pel costat teol¨°gic, cosa que no va fer Walter Benjamin, m¨¦s perspica? i amb una visi¨® pan¨°ptica de tot fet literari.

Per¨° s¡¯ha de recon¨¨ixer un extrem de la m¨¦s gran import¨¤ncia, i aix¨° ¨¦s que Citati, d¡¯una banda, coneix perfectament la tradici¨® liter¨¤ria d¡¯Occident ¡ªperqu¨¨ ¨¦s doctor en Filologia Cl¨¤ssica¡ª i d¡¯altra banda estima ¡ªno podem fer servir una altra paraula¡ª l¡¯obra, i fins i tot l¡¯ombra de Franz Kafka. Com George Steiner deia dels professors, l¡¯¨²nica garantia que un docent de literatura arribi als seus alumnes i els expliqui alguna cosa d¡¯import¨¤ncia ¨¦s que aquest professor estimi amb passi¨® l¡¯autor, l¡¯obra o el text que explica a classe. Amb l¡¯assaig passa el mateix: Citati ens ennova de moltes min¨²cies de la vida de l¡¯autor, com ara que la veu n¡¯era melodiosa i greu; que hauria volgut llegir en veu alta, davant una colla d¡¯amics, de cap a cap, L¡¯educaci¨® sentimental, de Flaubert, llibre que adorava; que tenia una habitaci¨®, a casa els pares, de la qual no es va moure mai, i que era el lloc de pas de tota l¡¯assemblea familiar ¡ªcom li passa tamb¨¦ a Gregor Samsa, a La transformaci¨®¡ª; que feia servir taps de cera per no sentir el brogit que feien les seves germanes petites; que tota la vida va tenir ganes de morir-se (sense dolor, cosa que no va succeir, a causa de la tuberculosi), o que ens va deixar una narraci¨® molt bona com a al¡¤legoria de la seva necessitat d¡¯estar absolutament sol: El cau. Per¨°, per damunt de tots els detalls biogr¨¤fics (pocs) d¡¯aquest llibre, hi plana el que ja hem dit: una sym-pathia tan gran com ben documentada per la vida i l¡¯obra d¡¯un escriptor que, al capdavall, com diu l¡¯autor un punt exageradament, va oferir al m¨®n la po¨¨tica m¨¦s important despr¨¦s de la plat¨°nica i de la goetheana ¡ªdiguem que tamb¨¦ molt important despr¨¦s de la po¨¨tica cervantina i flaubertiana, dos dels seus models primer¨ªssims, juntament amb Dickens i Heinrich von Kleist. Gran llibre, el de Citati.