El dest¨ª del Can¨°drom

El Can¨°drom Meridiana ha tornat a les not¨ªcies. Despr¨¦s d¡¯una campanya d¡¯assetjament del director, Moritz K¨¹ng, que ha culminat amb l¡¯abandonament del projecte de convertir-lo en un centre d¡¯art, sembla replantejar-se l¡¯¨²s d¡¯aquest edifici. Ara l¡¯edifici passar¨¤ a ser dirigit per Barcelona Activa. Un nou cop de tim¨®, doncs, per a aquesta obra singular que, tal com era previsible, resulta dif¨ªcil d¡¯encertar-ne el nou ¨²s. ?s, doncs, el moment de fer algunes reflexions sobre aquest punt, aparentment irrellevant, del dest¨ª dels edificis dignes de menci¨® per¨° constru?ts per a una finalitat que ha caducat. El cas del Can¨°drom resulta especialment oport¨² perqu¨¨ aplega algunes coses que el fan un exemple interessant, no ja per la v¨¤lua arquitect¨°nica que tenen, sin¨® perqu¨¨ no ¨¦s un edifici hist¨°ric ¡ªno ¨¦s un monument perqu¨¨ m¡¯entenguin¡ª i perqu¨¨ duu a primera l¨ªnia de debat el canvi d¡¯¨²s m¨¦s que el de la reparaci¨®.

De l¡¯arquitectura dels anys 50 i 60 en queden ja pocs exemples, tret evidentment dels habitatges, que s¡¯han mantingut com a m¨ªnim en la seva aparen?a externa. Els cinemes, les f¨¤briques i els edificis industrials han desaparegut pr¨¤cticament, o s¡¯han alterat tant que ja no resulten recognoscibles. Els que millor es conserven s¨®n generalment els que segueixen dedicant-se al mateix, com ara l¡¯editorial Gustavo Gili del carrer Rossell¨®.

Com es pot fer per trobar un nou ¨²s a un edifici? Com es pot fer sense haver-ne d¡¯alterar el car¨¤cter i l¡¯estructura? Un edifici t¨¦ unes caracter¨ªstiques que el fan adequat per a unes coses i no adequat per a d¡¯altres. Evidentment tot ¨¦s corregible, per¨° no podem introduir modificacions que facin absurd el seu dest¨ª. Un vapor amb columnes de fossa no ser¨¤ mai una bona pista de b¨¤squet. Els edificis tenen unes lleis: s¨®n di¨¤fans o compartimentats, s¨®n la suma d¡¯elements singulars o s¨®n repetitius, s¨®n transparents o opacs. Qualsevol d¡¯aquestes qualitats el fan idoni per a una fi o per a una altra.

Les qualitats del

Quan un edifici com el Can¨°drom ¨¦s extraordinari, pel seu dest¨ª original (es tracta d¡¯una grada per veure curses i no d¡¯un edifici d¡¯oficines o d¡¯una escola), per l¡¯estructura (una versi¨® pobra en acer de l¡¯hip¨°drom de la Zarzuela de Madrid) o per la forma (un dels m¨¦s escult¨°rics de Barcelona), resulta encara m¨¦s dif¨ªcil trobar-li un nou dest¨ª i en canvi resulta molt f¨¤cil deixar-se enlluernar pel valor ic¨°nic que t¨¦. Aquest ¨²ltim impuls que ens mou a veure en els edificis la seva imatge publicit¨¤ria ¨¦s, al meu parer, el que acaba per imposar-se a les decisions. Un edifici emblem¨¤tic per a un ¨²s emblem¨¤tic no sempre ¨¦s una equaci¨® ben plantejada.

El Can¨°drom ¨¦s gran, per¨° t¨¦ una superf¨ªcie ¨²til petita, t¨¦ molta superf¨ªcie coberta per¨° no tancada, ¨¦s dif¨ªcil d¡¯enfosquir-lo i t¨¦ molta forma. Totes aquestes qualitats s¨®n dif¨ªcils, a priori, per convertir-lo en un centre d¡¯art i f¨¤cils per exemple per destinar-lo a biblioteca, que ¨¦s la primera proposta que es va fer per¨° que finalment no es va tenir en compte. ?s un edifici lligat a l¡¯espai lliure del davant amb el que forma una unitat absolutament singular, la vertadera inauguraci¨® popular de l¡¯edifici va tenir lloc a les festes de la Merc¨¨ del 2010 i va posar de manifest aquesta relaci¨®. Barcelona necessita una direcci¨® per pensar en l¡¯¨²s dels edificis d¡¯acord amb la seva estructura formal i constructiva. T¨¦ tanta import¨¤ncia tenir una comissi¨® sobre aquest aspecte com una comissi¨® de qualitat. Cal que les decisions sobre el dest¨ª d¡¯aquests edificis siguin m¨¦s professionals. Per aprofitar adequadament un edifici ¨¦s important encertar-ne el nou ¨²s, especialment quan un edifici ¨¦s com la sabata de la Ventafocs, aleshores s¡¯ha de buscar el peu que hi vagi a mida.