La segrestadora del carrer Ponent

Al principi del segle XX, Barcelona va viure atemorida per una dona misteriosa a qui es va culpar de tota mena de crims. Cent anys despr¨¦s, aquest personatge ha protagonitzat un dels ¨¨xits de la temporada teatral gr¨¤cies a La vampira del Raval, d¡¯Albert Guinovart i Jaume Villanueva. L¡¯obra es representa al Teatre del Raval, situat a l¡¯antic menjador de la benefic¨¨ncia on l¡¯Enriqueta anava a comprar pa sec. Paral¡¤lelament, en un lloc tan remot com M¨¨xic D.F., forma part de l¡¯exposici¨® Mujeres que matan. I en aquests moments s¡¯estan escrivint tres assaigs sobre aquest personatge femen¨ª (a c¨¤rrec de Paco Villar, Elsa Plaza i Sebasti¨¤ d¡¯Arb¨°). Tamb¨¦ es prepara una s¨¨rie de televisi¨® (de Ricard Reguant), i dues pel¡¤l¨ªcules (una de Sebasti¨¤ d¡¯Arb¨° i l¡¯altra de Pedro Costa).Qu¨¨ t¨¦ aquesta vampira que desperta tant d¡¯inter¨¨s?

On s¨®n els nens? Aquesta hist¨°ria comen?a un 10 de febrer de 1912, quan la senyora Guitart denuncia que la seva filla ha desaparegut. Encara que el governador Portela Valladares ho desmenteix, pel Raval corre la brama que alg¨² s¡¯emporta les criatures. En aquell barri, un sol nen perdut no ¨¦s not¨ªcia. El 17% dels infants moren abans de fer l¡¯any; i un 15,5% de les defuncions s¨®n de menors de dos anys. La pobresa ¨¦s al¡¤lucinant i els obrers estan explotats en llargues jornades laborals. La prostituci¨® i la droga fan estralls, i la delinq¨¹¨¨ncia regna pels carrers.

Les autoritats editen i distribueixen un full amb la fotografia de la nena. Per aquelles dates, una dona del carrer Ponent ¡ªClaudina Elias¡ª explica haver-ne vist una d¡¯igual a la finestra d¡¯una ve?na. El matalasser que ho sent li diu al gu¨¤rdia municipal Josep Asens, i aquest ho comunica al comissari Ribot. Amb l¡¯excusa d¡¯una den¨²ncia per un galliner il¡¤legal, el 27 de febrer entren a la casa assenyalada. I es troben amb una dona de 43 anys de nom Enriqueta Mart¨ª amb dues nenes petites. Una ¨¦s la Tereseta Guitart; i l¡¯altra, l¡¯Angeleta, la identitat de la qual ser¨¤ el primer misteri d¡¯aquest cas (segons sembla, ¨¦s filla de la cunyada de l¡¯Enriqueta). A la casa, descrita com un cau de mis¨¨ria, ¨¦s detinguda i portada a la comissaria del carrer Sep¨²lveda. All¨¤ comproven que ha estat confident, que t¨¦ una causa pendent per robatori i un judici per haver prostitu?t una menor, que data de 1909. El jutge Ramon Mazaira, que porta la desaparici¨® de la nena, es posa malalt. I dos dies despr¨¦s nomenen jutge especial a Ferran de Prat. A l¡¯Enriqueta la representa l¡¯advocat Eduardo Barriobero, que arriba misteriosament de Madrid per portar el cas.

El judici aviat es converteix en un circ, amb cont¨ªnues filtracions als periodistes. El sumari arriba als 2.000 folis, i s¡¯hi acusa l¡¯Enriqueta per corrupci¨® de menors, ¨²s de nom fals i falsedat documental. Hi declara tothom, des del folklorista Joan Amades a la vedet Bella Nena, passant per pares que havien perdut fills, ve?nes, prostitutes, senyors de l¡¯alta burgesia, captaires o l¡¯ajuntament anterior en pes, els noms dels quals han aparegut en una llista trobada a casa de la Mart¨ª. Aquests declaren que no la coneixen, i ella diu que es tracta d¡¯un llistat per saber on anar a pidolar.

Hansel i Gretel al Raval. El 14 de mar?, l¡¯Enriqueta t¨¦ un atac de cor, i diu a la policia que busquin a casa seva. ?s pr¨¤cticament impossible saber qu¨¨ hi van trobar. Parlen de sacs d¡¯ossos i roba de nen, d¡¯una habitaci¨® moblada amb molt de luxe, d¡¯armaris plens de roba bona. Regiren les cases on havia viscut abans i tamb¨¦ hi descobreixen ossos ¡ªen amagatalls a dins de les parets¡ª, que els forenses diuen que s¨®n d¡¯infant petit, i en un segon examen resulten ser d¡¯animals. Es parla d¡¯un altre nen ¡ªPepito¡ª, que vivia amb ella. I llavors, l¡¯Angeleta explica que ha vist com l¡¯assassinava sobre la taula del menjador. Fins llavors era una segrestadora, que havia estat prostituta i alcavota, curandera, llevadora, practicava avortaments i demanava caritat. Ara tamb¨¦ ¨¦s una assassina, que ven sang per guarir la tisi.

Quan la van detenir, Enriqueta Mart¨ª vivia amb el seu pare de 80 anys i era amant de Salvador Vaqu¨¦, tot i que el marit residia a 30 metres. A tots tres els detenen per c¨°mplices. Portava casada 17 anys amb Joan Pujal¨®, un pintor bohemi, macrobi¨°tic i extravagant; per¨° vivien separats per la intensa vida sentimental d¡¯ella. Vaqu¨¦ era fill del director d¡¯una coneguda asseguradora francesa. Venia de la Bisbal, on havia tingut un caf¨¨-cantant; i era l¡¯amo d¡¯una casa a Horta on es feia portar noies joves. Tot l¡¯assenyala com l¡¯aut¨¨ntic cervell del negoci (el Cu-Cut parlava de l¡¯empresa Mart¨ª, Pujal¨®, Vaqu¨¦ y Cia). Tanmateix, ¨¦s un home de diners i surt al carrer molt aviat.

I llavors, l¡¯abril de 1912 tot s¡¯acaba. Els diaris deixen de parlar-ne. Acaba d¡¯enfonsar-se el transatl¨¤ntic Tit¨¤nic i tot all¨° deixa de ser not¨ªcia. A la pres¨®, Enriqueta Mart¨ª t¨¦ un r¨¨gim penitenciari especial, i ha de dormir amb el cap i les mans destapades, sempre vigilada per preses de confian?a. Ha declarat diverses vegades que est¨¤ molt malalta. L¡¯abril de 1913 es diu que si ¨¦s necessari la portaran en llitera a declarar, per¨° no cal. Mor d¡¯un c¨¤ncer d¡¯¨²ter, el 12 de maig d¡¯aquell any. Cap dels acusats en el seu judici resulta condemnat.

Enriqueta la vampira. Tot i no ser mai jutjada per assassinat, la seva llegenda no va fer sin¨® cr¨¦ixer. Es va dir que havia mort enverinada perqu¨¨ no parl¨¦s, o linxada per les seves companyes de pres¨®. I durant el franquisme va passar a ser un tema tab¨². En aquells anys, de la vampira se¡¯n parlava en veu baixa. Rafael Olmos, excap dels Mossos d¡¯Esquadra i ve¨ª del Raval, recorda haver sentit de petit: ¡°Porta¡¯t b¨¦ o vindr¨¤ l¡¯Enriqueta i et traur¨¤ la sang¡±. M¡¯ho explica Paco Camarasa, de la llibreria Negra y Criminal de la Barceloneta: ¡°Fins fa uns deu anys molt poca gent se¡¯n recordava. No va tornar a la popularitat fins a l¡¯article de Pedro Costa a ¡®El Pa¨ªs¡¯, l¡¯any 2006¡±.

Quan la van detenir vivia amb el seu pare de

Molt abans, el periodista i divulgador Sebasti¨¤ d¡¯Arb¨® ja havia destapat el cas. Ell en va parlar a mitjans dels anys 60, quan treballava amb el fam¨®s Enrique Rubio: ¡°Llavors encara vivien molts testimonis, que no volien parlar per por de les conseq¨¹¨¨ncies¡±. Va entrevistar la Claudina Elias, el brigada Ribot, el matalasser tafaner i la Teresa Guitart. Tamb¨¦ va ser ell qui la va batejar com ¡°la vampira del Raval¡± a R¨¤dio Barcelona, l¡¯any 1974. Segons el senyor d¡¯Arb¨®: ¡°El seu contacte amb l¡¯alta societat era un notari, que va ser trobat mort al port de Barcelona. De dia feia de captaire amb les nenes que segrestava, i de nit es vestia de senyora per oferir-les a la bona societat. Escollia un nen que estigu¨¦s sol, li donava un caramel i l¡¯adormia amb un mocador. Despr¨¦s l¡¯embolicava sota la capa i se l¡¯emportava¡±. En aquella ¨¨poca, la tuberculosi matava molta gent. Poc abans hi havia hagut el cas de G¨¢dor, on un saginer havia assassinat un nen per vendre la sang a un ric malalt. ¡°Al casino de l¡¯Arrabassada hi havia una sala secreta on es feien rituals. I molts dels socis eren t¨ªsics. A Ponent ¡ªdiu d¡¯Arb¨®¡ª, es van trobar grimoris, llibres de m¨¤gia i receptes de pocions. Ella era una bruixa. Si va morir d¡¯un c¨¤ncer, llavors va ser un cas de just¨ªcia k¨¤rmica. Robava sang i va morir dessagnada¡±.

La mala dona. Per Marc Pastor, mosso d¡¯esquadra, escriptor i autor de La mala dona, ¨¦s un tema male?t: ¡°El Xino era el Whitechapel de Barcelona, i l¡¯Enriqueta el nostre Jack l¡¯Esbudellador. Tots dos casos coincideixen a tenir m¨¦s llegenda que realitat, i en haver passat en un moment que la policia era m¨¦s pol¨ªtica que criminal. Les t¨¨cniques policials estaven molt endarrerides. Analitzant el que en sabem, l¡¯Enriqueta actuava molt a prop del seu domicili. Era una dona freda, capa? de treure un benefici econ¨°mic de qualsevol manera, fins i tot matant. Per for?a, uns crims aix¨ª sempre generen una teoria conspirativa. En el cas d¡¯Enriqueta Mart¨ª molt m¨¦s, per estar relacionats amb prostituci¨® infantil i homes de l¡¯alta societat. Que segrestava i prostitu?a nenes est¨¤ demostrat; que les obligava a acompanyar-la a pidolar, tamb¨¦. Les matava? No ho s¨¦, per¨° hi ha indicis per pensar que s¨ª¡±. I afegeix: ¡°La hist¨°ria de l¡¯Enriqueta ¨¦s la hist¨°ria de Barcelona. Captaire de dia, senyora de nit¡±.

De manera semblant es manifesta el periodista Paco Villar, que, escrivint a finals dels anys 90 la seva Historia y leyenda del barrio Chino va topar amb el cas. ¡°L¡¯Enriqueta era una dona de bandera ¡ªdiu el senyor Villar. Per¨° quan va deixar d¡¯exercir, es va dedicar a segrestar infants pels bordells i per la mendicitat. No s¨¦ si va matar cap nen, per¨° el seu historial delictiu era prou important. Com a m¨ªnim, podem preguntar-nos on van anar els infants ¡ªalguns acabats de n¨¦ixer¡ª amb qui se la va veure en diverses ocasions (nens tan petits no acaben en bordells). El problema ¨¦s que quan esclata l¡¯esc¨¤ndol, la premsa dretana el minimitza, mentre la premsa d¡¯esquerres demana caps. S¨®n els diaris els que la bategen com ¡°la mala dona¡±. El Correo Espa?ol diu que els crims s¨®n propis d¡¯un republic¨¤, mentre que El Diluvio respon que fan m¨¦s per un mon¨¤rquic. Quan la detenen, la gent apedrega la comissaria i s¡¯organitza una cassolada davant de la pres¨®. Aix¨° desperta el record recent de la Setmana Tr¨¤gica i del cas Rull. Tot sembla indicar que el tema va ser aturat per les autoritats, per por d¡¯un esclat social. Sabien que estava a punt de morir de c¨¤ncer i van donar el cas per tancat¡±.

La dona del sac. Per Miquel ?ngel Parra i Ivan Ledesma ¡ªguionistes de la s¨¨rie que volen rodar per televisi¨® Ricard Reguant i la productora Fausto PC¡ª, l¡¯Enriqueta Mart¨ª va ser una mena de senyora Lovett sense Sweeney Todd: ¡°Va comen?ar fent avortaments, despr¨¦s corrupci¨® de menors i segrestos. Aprofitava tot el que es podia vendre. Els nens pels bordells o per la mendicitat; els nonats i els morts per vendre la sang, els greixums... fins i tot les pestanyes per fer-ne postissos. Hi van haver moltes irregularitats misterioses durant el judici. El jutge va precintar la sala on emmagatzemaven les proves, perqu¨¨ no nom¨¦s desapareixien sin¨® que apareixien objectes que no figuraven en els registres originals¡±. Segons ells, el jutge Mazaira va ser enverinat, i a Ferran de Prat li van enverinar la dona, i li van cremar la casa del carrer Mallorca. ¡°L¡¯Enriqueta Mart¨ª es va convertir molt aviat en part de la cultura popular de la ciutat. Des del primer moment va ser un crim medi¨¤tic¡±.

L¡¯abril de 1912 tot s¡¯acaba. Els diaris deixen de parlar-ne. S¡¯acaba d¡¯enfonsar el transatl¨¤ntic

Mentre encara se la jutjava, G. N¨²?ez de Prado publicava La secuestradora de ni?os (una vida de cr¨ªmenes), i J. Conde de la Rosa La secuestradora de ni?os (un proceso misterioso). Al Paral¡¤lel es van afanyar a estrenar La ni?a secuestrada al Teatre Apolo, i Teresita o El secuestro de una ni?a a l¡¯Espa?ol. Al teatre Noviciado de Madrid estrenaven La secuestradora. Els noticiaris cinematogr¨¤fics de la Revista Path¨¦ van projectar El secuestro de la ni?a Teresita Guitart. I al cinema Iris-Park, La ni?a perdida o la secuestradora de ni?os. Un fabricant local va treure una joguina amb el nom La q¨¹esti¨® de l¡¯Enriqueta, i La Campana de Gr¨¤cia li va dedicar una auca. Com va declarar ella mateixa: ¡°Ara s¨®c m¨¦s famosa que la Chelito¡±.

Segons la historiadora i escriptora Elsa Plaza ¡ªautora d¡¯El cielo bajo los pies¡ª, aquesta celebritat ¨¦s un artifici que amaga la persona. Va arribar al tema per casualitat, quan l¡¯any 2004 es va topar amb el llibre de N¨²?ez de Prado en una biblioteca municipal: ¡°No vaig cercar tant el personatge com l¡¯¨¨poca en qu¨¨ va poder existir. Com tantes dones pobres del seu barri, l¡¯Enriqueta patia una doble explotaci¨® de classe i de g¨¨nere. I la van convertir en la marca gore de Barcelona, atribuint-li crims que no va cometre mai. Dies abans havia sortit el cas d¡¯Ant¨°nia Leal, que regentava un bordell de menors al carrer de la Botella. Un gu¨¤rdia urb¨¤ va denunciar la desaparici¨® de la seva filla. En la investigaci¨® van sortir implicats dos policies, un comissari i el violador Jaume Moner, que comprava nenes per 50 pessetes. En aquest cas nom¨¦s la van condemnar a ella, als altres no els va passar res. Quan jutgen l¡¯Enriqueta ¨¦s igual. Recuperen una den¨²ncia de 1909, per haver portat a un bordell de Sabadell una noia de 17 anys. All¨¤ hi vivia la prostituta Pepita Subirana, que era la mare del fam¨®s Pepito. Els crims els va inventar la premsa. Tamb¨¦ es va parlar d¡¯una sala amb mobles cars i un fam¨®s sof¨¤. A l¡¯agost de 1912 la casa del carrer Ponent va ser desnonada. El periodista Lu¨ªs Ant¨®n del Olmet de l¡¯ABC va veure com treien els mobles, i no va trobar cap rastre de la luxosa habitaci¨®. Les autoritats van crear un monstre per no haver de parlar de la moral vigent en aquella societat. Les criatures desapareixien de veritat; unes les enviaven a Fran?a, a la f¨¤brica de vidre Lagrasse de Saint Denis, on van trobar 200 infants espanyols segrestats. D¡¯altres acabaven en bordells de Buenos Aires. Just l¡¯endem¨¤ de l¡¯enfonsament del Tit¨¤nic va desapar¨¨ixer un altre nen al Raval¡±.

El 1918, els diaris van parlar de m¨¤fies que llogaven criatures per a la mendicitat. Un any despr¨¦s esclatava l¡¯esc¨¤ndol de l¡¯orfenat Vallehermoso, on desapareixien criatures, i els asilats vivien entre brut¨ªcia i mossegats per les rates. Encara al 1930 va c¨®rrer el rumor de desaparicions al barri d¡¯Horta, on tres nens van ser segrestats. Una hist¨°ria que tornaria a comen?ar, amb altres formes i mitjans, amb els nens desapareguts del franquisme.

Cas obert. Encara que cada investigador veu el cas a la seva manera, tots els entrevistats coincideixen que hi van haver massa contradiccions per no sospitar en alguna mena de conspiraci¨® per tapar l¡¯assumpte. Fos quin fos el negoci de la Mart¨ª, Pujal¨®, Vaqu¨¦ y Cia, els clients per for?a havien de ser gent benestant; una burgesia capa? de comprar la just¨ªcia i sortir-ne sempre indemne. La veritat no se sabr¨¤ mai, ja que han desaparegut tant el sumari com els arxius policials i penitenciaris d¡¯Enriqueta Mart¨ª; condemnada aix¨ª a ser una desconeguda en qui es pot projectar qualsevol cosa. Va matar alg¨²? El cas continua obert.

Rere les passes de l¡¯Enriqueta

La Biblioteca de Montbau va organitzar una Ruta de la Mala Dona, coordinada per Paco Camarasa. Algun dels escenaris on es va desenvolupar aquesta hist¨°ria encara s¨®n visibles. La casa natal de l¡¯Enriqueta Mart¨ª era una masia desapareguda, situada al carrer Falgueres, 57, de Sant Feliu de Llobregat. El bordell on se la va acusar per corrupci¨® de menors es trobava al carrer Minerva, 6, a Gr¨¤cia. A m¨¦s, va residir i treballar a Peu de la Creu, 1, i a Paloma, 7; i va tenir una herboristeria a Riera Baixa, 18.

La Tereseta Guitart vivia al carrer de Sant Vicens, 19, i va desapar¨¨ixer a la cantonada amb al carrer Ferlandina. No obstant aix¨°, l¡¯epicentre de tot el cas va ser el pis del carrer Ponent, 29. All¨¤ van trobar la nena desapareguda. I en dies posteriors van fer troballes macabres al carrer Tallers, 72, a Picalqu¨¦s, 3, i a Jocs Florals, 155. L¡¯Enriqueta Mart¨ª est¨¤ enterrada a la fossa comuna de Montju?c.