Drassanes
Al voltant de la nova dataci¨® del vell edifici
No me¡¯n s¨¦ avenir del circ creat al voltant de la nova dataci¨® del vell edifici de les Drassanes de Barcelona.Jo he vist dos equips arqueol¨°gics fent corredisses per veure qui s¡¯enduia la not¨ªcia que l¡¯emblem¨¤tica construcci¨® no era del segle XIII, com fins ara s¡¯havia cregut, sin¨® de finals del XVI, 300 anys enll¨¤, que no s¨®n precisament quatre dies. L¡¯equip A excava des del 2010 i ha arribat a aquesta conclusi¨® sobre l¡¯evid¨¨ncia dels basaments dels arcs actuals i les restes de l¡¯antic edifici trobades al passeig de Josep Carner. L¡¯equip B ¨¦s m¨¦s llan?at: combina l¡¯arqueologia amb el periodisme de grans titulars en un programa setmanal de TV-3 anomenat Sota terra. El capitaneja un arque¨°leg tocat amb salacot fins i tot quan va en metro al Museu Mar¨ªtim. Aquest programa no es va poder estar d¡¯anunciar, dies abans de l¡¯emissi¨®, el fabul¨®s canvi de dates que trastoca ¡ªaix¨ª ho va dir¡ª la hist¨°ria de l¡¯art catal¨¤, fet que va provocar la convocat¨°ria immediata d¡¯una roda de premsa per part de l¡¯equip A per tal de deixar ben fixada l¡¯autoria de la descoberta. Lamentable.
Com m¨¦s lamentable encara ¨¦s que es justifiqu¨¦s el desajust cronol¨°gic amb una explicaci¨® tan peregrina com que aquest pa¨ªs, arquitect¨°nicament parlant, va arribar a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia el segle XIII, i quan, a finals del XVI, va necessitar unes drassanes m¨¦s espaioses va repetir fil per randa els patrons del seu acreditat g¨°tic civil, de manera tan perfecta i acurada que en els seg¨¹ents 500 anys tothom havia de pensar que es tractava de l¡¯edifici original. L¡¯antihistoricisme ¨¦s flagrant.
Per¨° ¨¦s que a m¨¦s en aquest lloc de descobriments tan prodigiosos hi t¨¦ la seu des del 1941 el Museu Mar¨ªtim, una instituci¨® suposadament cient¨ªfica que t¨¦ com a primer objectiu investigar i preservar el seu propi patrimoni. De veritat en els darrers 70 anys ning¨² no s¡¯havia plantejat la discordan?a entre les mides de les embarcacions de l¡¯Edat Mitjana i les del Renaixement? Perqu¨¨ era molt probable, com ara es demostra, que aquestes estiguessin en relaci¨® amb les mides dels tallers on es fabricaven. I que aix¨° passi en un dels edificis considerat dels m¨¦s emblem¨¤tics de la ciutat no t¨¦ perd¨® de D¨¦u.
Ens hauria de caure la cara de vergonya a tots plegats per la frivolitat amb la qual s¡¯ha donat a con¨¨ixer aquest afer. Ens omplim la boca amb Catalunya cada deu minuts, per¨° no ens ho prenem gens seriosament. Resulta que estar¨ªem en pres¨¨ncia de la inversi¨® en infraestructura m¨¦s important dels ?ustries a Catalunya, per¨° fins ara hav¨ªem preferit creure que era obra de Jaume I. Anem aviats.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.