El viatge de Montaigne

A pesar que Montaigne va ser, com a bon humanista, imitador i visitador fidel de les fonts antigues ¡ªpaganes i cristianes¡ª, sembla que van passar-li per alt unes quantes refer¨¨ncies sobre com ¨¦s de saludable no viatjar i pernici¨®s fer-ho. Horaci, al qual el franc¨¨s cita poc als As-saigs, sembla expressar-se amb enorme claredat quan encunya el dictum fam¨®s Caelum mutant, non animum, qui trans mare currunt (¡°Els canvia el cel [damunt la testa], no l¡¯¨¤nima, a aquells qui travessen la mar¡±, Ep¨ªstoles). Tampoc no sembla que faci esment, als Assaigs, d¡¯aquella frase trobada a les Confessions de sant Agust¨ª, que va impressionar tant Petrarca quan aquest va llegir-la, a l¡¯atzar, tot pujant al mont Ventoux el 26 d¡¯abril de 1336: ¡°I corren els homes a admirar els cims de les muntanyes i el flux enorme dels mars i els amples cabals dels rius i la immensitat dels oceans i l¡¯¨°rbita de les estrelles, per¨° s¡¯obliden de mirar-se a si mateixos¡±. Tenint present la filiaci¨® humanista i cristiana de Montaigne, nom¨¦s aquestes dues citacions serien suficients per qu¨¨ hagu¨¦s fet all¨° que, segles m¨¦s tard, un altre pensador franc¨¨s, Pascal, aconsellava a la humanitat sencera: romandre a casa, com els eremites, cosa que solen fer els homes de lletres.

?Al cap i a la fi, Montaigne feia anys que vivia no sol, per¨° s¨ª tancat al seu estudi de la torre del ¡°castell de la muntanya¡±, i hi havia redactat, entre el 1571 i el 1580, les dues primeres parts dels Essais: per la lectura de les peces publicades fins en aquell moment no es t¨¦ mai la impressi¨® que Montaigne desitg¨¦s c¨®rrer m¨®n, m¨¦s encara si tenim present que diverses ocupacions militars i diplom¨¤tiques, totes inc¨°modes, ja l¡¯havien obligat a viatjar pel regne de Fran?a durant una colla d¡¯anys. I, tanmateix, en companyia del seu germ¨¤ petit, un parent pr¨°xim, una s¨¨rie menuda de criats i els cavalls, els burros i la c¨¤rrega necessaris, Montaigne va emprendre un viatge de 17 mesos i vuit dies que va dur la colla fins a Meaux, Augsburg, Munic, Innsbruck, Trento, Verona, Ven¨¨cia, Roma, Flor¨¨ncia, Pisa, Mil¨¤, Li¨®, i altra vegada a ¡°la muntanya¡±, casa seva. Els avatars van quedar recollits en un dietari, en part escrit per un assistent de Montaigne, de vegades sota el seu dictat, d¡¯altres vegades, no, i, en part, per l¡¯escriptor mateix, ad¨¦s en itali¨¤ macarr¨°nic, ad¨¦s en franc¨¨s. Tot plegat ¨¦s molt extravagant, i la intenci¨® de Montaigne degu¨¦ consistir solament a tenir uns apunts a partir dels quals escriure un o altre assaig sobre costums de pobles forasters; per¨° el manuscrit es conserv¨¤, va ser espolsat el 1772, editat el 1774, i des de llavors se n¡¯han fet edicions a balquena: ¨¦s una pe?a estranya, per¨° ¨¦s un montaigne. La nostra edici¨® d¡¯avui, en magn¨ªfica traducci¨® de Vicent Alonso, Diari de viatge a It¨¤lia per Su?ssa i Alemanya, Barcelona, La Mansarda, 2012, ¨¦s la primera en llengua catalana (valenciana, per ser exactes).

Per aquestes p¨¤gines ens ennovarem del car¨¤cter fl?neur de Montaigne: amb prou feines visita, a Roma, San Pietro in Vincula, per ¡°trobar-hi¡± el Mois¨¨s de Miquel ?ngel ¡ªper¨° no visita, o no ho diu, ni els rafael de les Estances Pontif¨ªcies ni els miquel¨¤ngel de la Capella Sixtina, ni les portes de Ghiberti de la catedral de Flor¨¨ncia, ni la c¨²pula de Brunelleschi. No ens ha de saber greu: llavors, aix¨° eren coses massa noves per a un home amant de l¡¯antiguitat: ¨¦s com si un franc¨¨s d¡¯avui, amb cultura liter¨¤ria que abrac¨¦s del segle XII a Racine, cregu¨¦s ¡ªbona creen?a¡ª que pot passar per Barcelona sense visitar la Sagrada Fam¨ªlia (per¨° no deixaria de veure Santa Maria del Mar). En suma: Montaigne va viatjar per estirar una mica les cames ¡ªen acabat, encara redactaria el volum tercer dels Essais¡ª, va viatjar, sobretot, en cerca d¡¯aig¨¹es terap¨¨utiques que li alleugessin el dolor causat pels c¨°lics nefr¨ªtics que patia, i, finalment, va viatjar pour se d¨¦payser, per canviar d¡¯aires. Millor aix¨°, com s¡¯ha dit, que anar en cerca d¡¯un edifici (Sant Pere) o d¡¯un mural (L¡¯Escola d¡¯Atenes) que Montaigne, gr¨¤cies a l¡¯art de la impremta, degu¨¦ haver vist reprodu?t m¨¦s d¡¯una vegada. La vida i els homes li interessaven m¨¦s.