Restituir Ruyra

No es pot dir que Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) sigui un autor que cal rescatar, i amb tot i aix¨° la publicaci¨® d¡¯aquest gruixut volum que aplega una gran part de la seva narrativa ¡ªsens dubte la substancial¡ª mereix ser qualificada d¡¯esdeveniment. Ho ¨¦s perqu¨¨ apareix directament en una col¡¤lecci¨® de butxaca de gran difusi¨® i s¡¯adre?a aix¨ª al p¨²blic m¨¦s ampli possible. I ho ¨¦s tamb¨¦ perqu¨¨ el plantejament editorial t¨¦ un evident valor reivindicatiu. S¨ª, Ruyra figura, alguns cursos, dins la llista de lectures del Batxillerat (al costat o alternant-se amb Narc¨ªs Oller i V¨ªctor Catal¨¤: etiquetat, doncs, com a modernista). S¨ª, una veterana categoria de la Nit de Santa Ll¨²cia du el seu nom i reconeix una obra de narrativa (juvenil, aix¨° s¨ª). I s¨ª, ha estat objecte de publicacions i homenatges en aquest segle.

Per¨°, com assenyala Toni Sala al magn¨ªfic pr¨°leg que ha escrit per a aquesta edici¨®, hi va haver un aband¨® de la lectura de Ruyra per motius ideol¨°gics (¡°lectors traumatitzats pel franquisme que no li perdonaven el ¡®sufocant baf sagristanesc¡±) i no sembla que aquella defecci¨® hagi estat reparada. Per aix¨° aquest volum hauria de restituir Ruyra al nombre de lectors que correspon a un cl¨¤ssic modern fonamental, ja que en proposa una lectura que, sense ser nova, ens l¡¯anostra, sense complexos, i va m¨¦s enll¨¤ d¡¯aproximacions de refer¨¨ncia com les de Josep Pla, Gabriel Ferrater i Joan Fuster. Una lectura que, sense ignorar-lo, desinfla el problema Ruyra (el pes del catolicisme, la ¡°incapacitat¡± per escriure novel¡¤la, el car¨¤cter del personatge, el conflicte amb una esposa tir¨¤nica) com a obstacle per llegir les seves memorables narracions. Penso que, si Ruyra hagu¨¦s escrit en castell¨¤, tindr¨ªem un Arturo P¨¦rez-Reverte dient-ne meravelles i entronitzant un escriptor que, com cap altre en catal¨¤, ha convertit la vida marinera en una experi¨¨ncia narrativa plena i captivadora.

La for?a de la prosa el situa en una posici¨® influent que nom¨¦s han tingut Pla i Monz¨®

Les marines conformen, en efecte, moltes de les millors p¨¤gines de Ruyra, potser les m¨¦s duradores. Sobretot a la primera part del volum, a les narracions de Pinya de rosa, Ruyra aconsegueix no solament mostrar el mar descrivint-ne gaireb¨¦ tots els estats possibles (colors, onatges), sin¨® que construeix nombrosos moments narrativament molt intensos, en qu¨¨ la bellesa de l¡¯escenari mariner es veu sacsejada per la seva terrible for?a destructora: l¡¯angoix¨®s retorn a port d¡¯uns llaguts fugint del remol¨ª devastador d¡¯una m¨¤nega (M¨¤negues marines), la lluita fins a l¡¯asf¨ªxia d¡¯un adolescent atacat per un pop que se li arrapa al cos (L¡¯idil¡¤li d¡¯en Temme) o la transmutaci¨® d¡¯un radiant mat¨ª de sol a la platja en un nus a la gola pel record tr¨¤gic de la mort d¡¯un fill devorat pel mar (L¡¯aniversari del noi Guixer). Com diu Sala, un cert Joseph Conrad no cau lluny.

Hi ha molt m¨¦s, ¨¦s clar, en Ruyra, com el pendent m¨¦s fant¨¤stic, situat sobretot al bosc ¡ªsempre nocturn, misteri¨®s, que genera basarda¡ª per¨° tamb¨¦ al somni ¡ªque pot ser premonitori (Av¨ªs misteri¨®s) o apocal¨ªptic (La fi del m¨®n a Girona)¡ª i, un cop m¨¦s, al mar, un mar llegendari (Les senyoretes del mar i La xucladora). Aqu¨ª es percep la petja del romanticisme, de l¡¯Edgar Allan Poe llegit amb plaer, l¡¯al¨¨ de Gustavo Adolfo B¨¦cquer i, tamb¨¦, del proper i reverenciat Jacint Verdaguer. Ruyra obre camins que devien trobar-se entre els motius pels quals el va admirar Pere Calders.

Malgrat les limitacions que se sol assenyalar en la seva obra, Ruyra ¨¦s inabastable perqu¨¨ ¨¦s un escriptor sensacional, meticul¨®s sense ser afectat, intel¡¤ligent davant la realitat de les persones a desgrat de les seves prevencions religioses. Li desplau el cant¨® fosc que tots tenim, per¨° el reconeix, com mostra expl¨ªcitament ¡ªi amb menys encert¡ª la rondalla El malcontent i, de manera m¨¦s impl¨ªcita per¨° prou m¨¦s torbadora, l¡¯obra mestra que ¨¦s La parada, en qu¨¨ el punt de vista adolescent de tantes narracions de Ruyra troba una de les seves realitzacions m¨¦s aconseguides.

El poder i la creativitat de la prosa de Ruyra el situen en una posici¨® decisiva i influent que, despr¨¦s, nom¨¦s han tingut Pla, qui en reconeix el mestratge, i Quim Monz¨®, l¡¯¨²ltim gran renovador. ?s imbatible en l¡¯¨²s de les comparacions, descriu persones i paisatges amb un punt de perfecci¨® gaireb¨¦ hiperrealista i est¨¤ dotat d¡¯un tremp narratiu, extret sovint de m¨ªnimes an¨¨cdotes, ben emocionant. Per aix¨°, aquest ¨¦s un llibre essencial.