Musa poc heroica

Ara que commemorem el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge, amb prou feines s¡¯esmenta una faceta decisiva de la seva personalitat. Montsalvatge fou un dels puntals de la revista Destino, com a compaginador i cr¨ªtic musical i tamb¨¦ com a director ¡ªtot i que nom¨¦s nominalment, en substituci¨® for?osa de N¨¦stor Luj¨¢n, condemnat pel Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic franquista.

?Montsalvatge compaginava Destino a la manera cl¨¤ssica, amb l¡¯ajuda d¡¯un cordill. S¡¯hi esmer?ava amb pulcritud i amb un disseny modern i utilitari, d¡¯un sentit art¨ªstic afinat. Com en la seva obra musical i en la seva producci¨® bibliogr¨¤fica, l¡¯empremta personal de Montsalvatge es feia palesa en la compaginaci¨® de Destino pel rigor, la distinci¨®, l¡¯eleg¨¤ncia i la modernitat. Aquest treball al setmanari va ser molt m¨¦s que una forma d¡¯arrodonir els seus ingressos com a compositor, pedagog i cr¨ªtic musical, tasca que exerc¨ª ja abans de la guerra civil al diari El Mat¨ª, i a la qual es dedic¨¤ despr¨¦s a Destino i a La Vanguardia.

Montsalvatge va ser un puntal d¡¯aquella redacci¨® de Destino, que fou un petit oasi liberal i il¡¤lustrat en una Barcelona grisa i trista, sotmesa a la mis¨¨ria cultural i moral del franquisme. Amb Josep Verg¨¦s, Joan Teixidor i N¨¦stor Luj¨¢n, i amb les aparici-ons m¨¦s o menys puntuals de nombrosos col¡¤laboradors de la revista, Montsalvatge prenia el pols a l¡¯actualitat en unes tert¨²lies presidides pel liberalisme i l¡¯intercanvi d¡¯informacions i opinions sobre la vida pol¨ªtica i cultural nacional i internacional.

Nascut fa cent anys a Girona en una fam¨ªlia de banquers que controlava els bancs d¡¯Olot, Girona i Figueres ¡ªi que deix¨¤ de fer-ho arran de la mort del pare de Montsalvatge¡ª, aquest es va impregnar de l¡¯atmosfera familiar, il¡¤lustrada, culta i filantr¨°pica, que va configurar la seva personalitat humana i art¨ªstica. Forjat musicalment sota els mestratges de Toldr¨¤, Morera i Pahissa, i molt influ?t per les avantguardes de Stravinsky, Sch?nberg, Honegger i Gerhard, va optar per la modernitat i el progressisme. Va fer-ho des de la consci¨¨ncia que forma i fons s¨®n indestriables en una obra d¡¯art. Per aix¨° va refusar l¡¯enc¨¤rrec que el ministre d¡¯Informaci¨® i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, li va fer de compondre una obra de lloan?a dels franquistes ¡°25 a?os de paz¡±. Ho va fer amb una excusa ir¨°nica: ¡°la meva musa no ¨¦s procliu al g¨¨nere heroic¡±. Ja en democr¨¤cia, sign¨¤ manifestos d¡¯artistes i intel¡¤lectuals catalans demanant el vot a opcions progressistes.