Infraestructura, contradicci¨®

Una infraestructura encara no acabada cobreix ja les vies de metro i tren a l¡¯entrada de l¡¯Estaci¨® de Sants, en el tram entre la pla?a de Salvador Anglada i l¡¯estaci¨® de Santa Eul¨¤lia, a l¡¯Hospitalet. Cobrir, per¨°, en aquest cas no significa soterrar, sin¨® aixecar un edifici per contenir les vies, que en alguns trams t¨¦ l¡¯al?ada equivalent a la planta baixa de les cases ve?nes i en altres de m¨¦s de dues, a causa de les diferents rasants dels carrers. Aquest edifici gegant t¨¦ dos pisos aparents d¡¯activitat; un, ja en servei, suporta les vies dels combois i l¡¯altre cobreix el conjunt i donar¨¤ lloc a un passeig que unir¨¤ Sants i l¡¯Hospitalet. Quan tot estigui ben acabat s¡¯hi podr¨¤ passejar pel damunt, circulant la major part del temps a l¡¯al?ada del primer pis de les cases que l¡¯envolten.

?L¡¯originalitat d¡¯aquesta construcci¨® rau en el sistema de suport dels dos forjats, el dels combois i el de vianants. Enlloc de suportar-los amb columnes o pilars ben aplomats s¡¯ha triat fer-ho amb elements resistents de formig¨® armat prefabricats i muntats a 45 graus. Hi ha tres files paral¡¤leles de suports, una al centre i dues a les cares exteriors de la caixa. Tot plegat confereix a la construcci¨® l¡¯aspecte d¡¯una fa?ana formada per una colossal biga Warren de m¨¦s de 600 metres. Per¨° l¡¯element m¨¦s determinant, i sense el qual aix¨° no tindria gaire d¡¯extraordinari, ¨¦s que els laterals estan tancats amb vidres fixats mitjan?ant una fusteria met¨¤l¡¤lica disposada tamb¨¦ amb la mateixa inclinaci¨® que l¡¯estructura. Veure trens per la finestra, que ¨¦s el que passa realment, fa una impressi¨® estranya i poc habitual. Si ho prefereixen aix¨ª, ¨¦s un t¨²nel transparent, almenys en grans trams. La sensaci¨® es pot tenir a l¡¯estaci¨® de metro de Mercat Nou, continguda en aquesta caixa amb l¡¯andana situada per sobre el carrer. Des de dins es pot veure la ciutat a trav¨¦s dels grans vitralls entre els elements inclinats de l¡¯estructura, i el tr¨¤fic de combois que entren i surten de l¡¯estaci¨® de Sants.

Des de l¡¯exterior, aquest edifici ¡ªes veu a vegades com un pont o com una f¨¤brica¡ª el veiem acompanyant la perspectiva del carrer Antoni Camp-many o tancant la vista dels carrers transversals, en llargs trams alineats o sensiblement corbs. La seva fa?ana, formada quasi exclusivament per l¡¯estructura, resulta convincent, la inclinaci¨® de les barres ¨¦s coherent amb el moviment dels trens i l¨°gica per recollir els esfor?os que aquests la sotmeten al circular. L¡¯abs¨¨ncia de composici¨®, rid¨ªcula per altra banda en construccions d¡¯aquesta mena, ¨¦s fins a un cert punt agra?da. Per¨°, tot i aix¨ª, no podem deixar d¡¯observar que l¡¯esfor? per cobrir les vies d¨®na lloc a una infraestructura encara m¨¦s voluminosa i resulta un punt contradictori que en un extrem de la ciutat ens decantem per construir un edifici com aquest sobre les vies per corregir el seu impacte i el soroll i en l¡¯altre, a Gl¨°ries, decidim ender-rocar el viaducte, que t¨¦, per cert, edificis d¡¯habitatges molt m¨¦s allunyats. El paisatge urb¨¤ t¨¦ coses contradict¨°ries.

Als dibuixos del projecte, tot aquest edifici dur i sense gaires concessions, queda camuflat amb jardins i jardineres a les seves fa?anes i altres elements, per amagar la seva pres¨¨ncia en el que sembla un darrer gest de mala consci¨¨ncia per haver-lo constru?t. Aquestes operacions decoratives delaten, en el fons, una concepci¨® de les infraestructures com a solars i no com a edificis en si mateixos i acaben per fer-los malb¨¦. No podem deixar de pensar en el projecte Obus per Alger dissenyat per Le Corbusier als anys trenta on proposava construir habitatges sota el viaducte. Potser no caldria decorar-lo; en canvi, potser seria m¨¦s adequat afegir activitat comercial en els punts m¨¦s idonis per refor?ar l¡¯activitat dels car-rers i fins i tot podrien ser el suport d¡¯habitatges si la coordinaci¨® entre administracions ho permet¨¦s.