Catalans en pilotes

El 1892, a Barcelona acabava d¡¯obrir consulta el doctor Joaquim Collet i Gurgu¨ª, que va ser el primer metge naturista que hi va haver a la ciutat. Mesos abans havia tornat d¡¯Alemanya Jaume Santiveri, fundador de l¡¯empresa del mateix nom i pioner en la difusi¨® del naturisme a Catalunya. I sortia a la venda la primera traducci¨® espanyola de l¡¯obra de Sebasti¨¤ Kneipp, considerat el pare d¡¯aquesta tend¨¨ncia curativa. En poc temps, el desig de buscar en la natura un coneixement i una pau perdudes per la naixent i agressiva segona industrialitzaci¨® va provocar un esclat de grups, iniciatives i publicacions. Una efervesc¨¨ncia que va afectar igualment l¡¯alta burgesia i el proletariat fabril, conferint-li una gran popularitat. Les idees naturistes van arrelar amb for?a en la societat catalana; fins al punt de sobreviure semiclandestines despr¨¦s de la guer-ra civil, i arribar als nostres dies.

?Santiveri i el m¨¨tode Kneipp. El naturisme a Europa comen?a associat a una s¨¨rie de ter¨¤pies molt antigues, relacionades amb l¡¯aigua. A Catalunya existia la Societat Hidrol¨°gica M¨¨dica, que reunia els metges que exercien en balnearis. I a Barcelona funcionava l¡¯Institut Hidroter¨¤pic de Barcelona del doctor Llu¨ªs de Castellarnau, oncle de l¡¯escriptor Josep Maria de Sagarra. Tanmateix, les primeres ter¨¤pies naturistes que arriben a la ciutat s¨®n les del frare alemany Kneipp, que regentava un sanatori de refinada clientela a Woerishofen, on es feien cures d¡¯aigua freda i dietes vegetals.

Aquell mateix 1892, V¨ªctor Su¨¢rez tradueix Mi curaci¨®n por el agua, primer llibre en castell¨¤ de Kneipp. L¡¯¨¨xit d¡¯aquesta obra provocar¨¤ un llarg plet entre l¡¯autor i el traductor, que l¡¯havia treballat sense perm¨ªs. Per aquelles dates, ja han visitat el seu balneari els doctors catalans F¨¦lix Blanco i Collet i Gurgu¨ª. Aquest petit grup publicar¨¤ a partir de 1894 la versi¨® espanyola del conegut Almanac Kneipp.

Tanmateix, el gran impulsor d¡¯aquesta doctrina ser¨¤ Jaume Santiveri, jove que el 1891 regenta una camiseria al carrer del Call, i que cau malalt de tuberculosi. Buscant remei, acaba en mans de Collet, que l¡¯envia a Woerishofen. Quan torna comen?a a comercialitzar els productes Kneipp; i el 1897 obre una farm¨¤cia al costat de la seva botiga, on ven pur¨¦s vegetals, extractes d¡¯herbes, aliments naturals i diet¨¨tics. Arriba a importar una dutxa d¡¯Alemanya i fa una demostraci¨® a la Rambla, que acaba a pedrades. El 1914 obre la primera f¨¤brica a Can Tunis, on es crea la Col¨°nia Santiveri. En aquella ¨¨poca tamb¨¦ comercialitza els primers cereals dels germans Kellogg¡¯s. El negoci continua dins de la fam¨ªlia. En desapar¨¨ixer el fundador, se¡¯n va fer c¨¤rrec el fill Benito Santiveri, que mor¨ª durant un atracament el 1940. El va seguir el seu germ¨¤ Santiago, de 96 anys, que encara acudeix cada dia a la feina. Amb tres f¨¤briques a Espanya i prop de 50 botigues, avui exporten els seus productes a 29 pa?sos.

Vetarianisme catal¨¤. Qui coneix b¨¦ la hist¨°ria del naturisme a Catalunya ¨¦s el soci¨°leg Josep Maria Rosell¨®. Creu que va ser fonamentalment un moviment anti-desenvolupista, que va afectar de manera transversal a diverses tend¨¨ncies ideol¨°giques: ¡°Quan el naturisme arriba a Catalunya comparteix les mateixes caracter¨ªstiques que a la resta d¡¯Europa, per¨° aviat agafa una vessant popular inexistent en altres pa?sos. ?s un moviment que t¨¦ molt poca visibilitat exterior, redu?da als metges que apliquen alguna de les seves ter¨¤pies. Per¨° ¨¦s com un iceberg del qual nom¨¦s es veu la punta, doncs aconsegueix molts seguidors en els ateneus obrers¡±.

El naturisme catal¨¤, segons Rosell¨®, s¡¯estructura en cinc corrents principals: ¡°En primer lloc, el vegetarianisme social i despr¨¦s el vegetarianisme naturista, defensat per doctors que proven d¡¯institucionalitzar les seves ter¨¤pies. La trofologia ¨¦s m¨¦s populista i entra en pugna amb els anteriors. Tamb¨¦ hi ha la Lliure Cultura, que propugna el nudisme basat en el concepte d¡¯estat natural (¨¦s natural anar nu, menjar vegetals i gaudir de la natura). I, finalment, el naturisme llibertari, que accepta tots els corrents anteriors, per¨° propugna no sols una regeneraci¨® individual, sin¨® social¡±. Segons l¡¯estudi¨®s del tema, aquests cinc corrents ¡°estaven d¡¯acord en potenciar virtuts morals com la bondat, la just¨ªcia o la solidaritat. Tanmateix, cada corrent es va desenvolupar de manera diferent¡±.

A difer¨¨ncia d¡¯altres llocs, l¡¯origen del naturisme catal¨¤ ¨¦s m¨¦s proper al vegetarianisme que a la hidroter¨¤pia. Un dels primers a parlar-ne ¨¦s el doctor Josep Falp i Plana, que a partir de 1895 publica un recull d¡¯articles sobre el tema a La Vanguardia. El 1908 es crea la Lliga Vegetariana de Catalunya, constitu?da en un banquet al restaurant de l¡¯hotel Mundial Palace. Aquell ¨¤pat vegetari¨¤ per a 250 persones reuneix a gran part de la professi¨® m¨¨dica catalana i desperta una gran curiositat entre el p¨²blic. El men¨², el seg¨¹ent: ¡°Entreteniments Brahma, arr¨°s Pit¨¤gores, empanades Esa¨², faves a la gran Cartoixa, truita Tolstoi i amanida Lahmann; pa integral Kneipp, bescuit gelat, fruita, formatge, pastes, vi sense alcohol i malta Santiveri¡±. L¡¯acte coincideix amb la not¨ªcia que Thomas Alba Edison s¡¯ha fet vegetari¨¤.

De cop, Barcelona viu una febre per l¡¯amanida. S¡¯inaugura el Restaurant Vegetari¨¤ del carrer Pelai, apareix la Revista Vegetariana i el primer receptari de cuina ¡ªCocina Vegetariana, de R.P. Sans¨®n¡ª, s¡¯obre a la Rambla la Pensi¨® Vegetariana, i en el teatre Romea s¡¯estrena la com¨¨dia naturista Manducare. Tamb¨¦ hi ha cr¨ªtics contra el fenomen, com Santiago Rusi?ol, que estrena al Teatro Espa?ol la farsa El triomf de la carn.

Ja en aquells anys, per¨°, el conflicte entre els metges naturistes i els aficionats comen?a a fer-se evident. Aix¨ª, el 1926 es crea la figura legal del metge naturista, que ha de ser llicenciat en medecina i acreditar la seva titulaci¨® i quedar¨¤ prohibit obrir centres naturistes sense aquests requisits. Dos anys m¨¦s tard, es crea la Federaci¨® Naturista de Catalu-nya; i t¨¦ lloc a Barcelona el IV Congr¨¦s Naturista Espanyol.

Naturisme llibertari. La segona onada naturista arriba amb el nudisme, que havia arrencat amb la Lliure Cultura. A Barcelona neix el grup Amics del Sol, que a partir de 1915 comen?a a patrocinar l¡¯excursionisme en llibertat. Ho expliquen Flo I?igo i Pep Mart¨ªn, dos dels seus membres actuals. Aquest grup no tenia regles, ni junta directiva, ni local social; i encara es nega a fer proselitisme.

Amics del Sol va sortir de l¡¯agrupaci¨® esportiva i excursionista de l¡¯Ateneu Enciclop¨¨dic Popular, i el seu himne el va compondre Apel¡¤les Mestres. Constitueix un pont entre el naturisme vegetari¨¤ i el naturisme llibertari. Potencien el nudisme, l¡¯exercici gimn¨¤stic i la dansa, l¡¯alimentaci¨® i les medecines naturals. Van ser pioners en parlar de l¡¯ecologisme. I durant els anys trenta va ser el grup m¨¦s actiu en la conservaci¨® d¡¯espais verds, com els camins de muntanya de Montserrat que aquest grup va senyalitzar. ¡°Per nosaltres ¨¦s m¨¦s important la pr¨¤ctica que la teoria. La nostra ¨¦s una utopia arrancada sense cap mena de publicitat, basant-nos en la solidaritat i l¡¯amor a la natura¡±, mantenen ??igo i Mart¨ªn.

El nudisme coneixer¨¤ un gran ¨¨xit durant la d¨¨cada de 1920, amb l¡¯arribada de l¡¯itali¨¤ Nicol¨¢s Capo, el pare de la trofologia, provinent de l¡¯Uruguai. Malgrat que amb plantejaments similars al naturisme existent, sent la necessitat d¡¯obrir-se a la classe treballadora, i aix¨° el situa molt a prop del moviment llibertari. La trofologia es basa en la compatibilitat dels aliments, i aviat disposa d¡¯un espai propi quan el 1929 s¡¯inaugura el Parthenon, a Gav¨¤, o aix¨ª batejaren l¡¯espai on practicaven i difonien els seus postulats a l¡¯antiga masia de Can Torell¨® d¡¯aquella ciutat. El seu fundador ¨¦s el professor Capo, que tamb¨¦ crea i dirigeix la revista Pentalfa, que en el seu moment arribar¨¤ a tenir una tirada propera als 25.000 exemplars.

Molt criticat per l¡¯Esgl¨¦sia, aquest grup no tan sols difon el contacte nu amb els elements i una dieta saludable, sin¨® que organitza actes culturals de tota mena, incloent la primera boda nudista de la hist¨°ria. Aix¨° provoca un assalt dels falangistes el 1935 i la persecuci¨® dels seus membres, molts d¡¯ells exiliats despr¨¦s de la guerra civil.

Tot aquest conjunt de corrents ser¨¤ molt ben rebut en els ateneus m¨¦s propers a l¡¯anarquisme. Pels seguidors d¡¯aquesta ideologia, les pr¨¤ctiques de regeneraci¨® f¨ªsica i moral de l¡¯obrer resulten fonamentals. Per tant, no ¨¦s estrany que alguns dels principals pensadors naturistes fossin llibertaris, com Albano Rosell, Josep Elizalde i Isaac Puente. Per aquest col¡¤lectiu, el naturisme forma part d¡¯un conjunt de pr¨¤ctiques vistes amb simpatia, com l¡¯espiritisme, el pacifisme o l¡¯esperantisme. Per¨° no tots els llibertaris opinen igual. Hi ha qui diu que el naturisme ¨¦s ¡°com voler fer la revoluci¨® amb alls, llimones i cebes¡±. En aquest ambient tot t¨¦ una consciencia moral i pol¨ªtica. I aix¨° provoca l¡¯aparici¨® d¡¯una nova generaci¨® de naturistes, que ja no busquen cura a les seves malalties, sin¨® un nou ideal de vida i transformaci¨® social.

Durant la guerra civil, el grup Pentalfa prova d¡¯obrir fins i tot un sanatori per a ferits naturistes a Mont-roig del Camp; mentre, la ministra Federica Montseny va autoritzar un hospital naturista a Alacant. Per¨° les necessitats b¨¨l¡¤liques afebleixen les associacions, i en acabar el conflicte el moviment est¨¤ ja molt malm¨¨s.

L¡¯altra Perpiny¨¤. El naturisme catal¨¤ est¨¤ pr¨¤cticament desfet el 1939. Es clausuren centres i revistes, i molts dels seus seguidors s¨®n a la pres¨®. Nom¨¦s queda en peu el naturisme terap¨¨utic i el vegetarianisme, llavors representats per moss¨¨n Josep Angelats, autor de diverses obres sobre naturopatia i convertit en un m¨¤rtir pel franquisme en haver mort en una txeca. L¡¯altre supervivent ¨¦s el doctor Vicente Lino Ferr¨¢ndiz, que el 1933 havia obert l¡¯Institut Naturista Ferr¨¢ndiz. Aquest ¨¦s un dels pocs natur¨°pates que va poder exercir durant la dictadura. En la postguerra, la seva consulta va ser una de les m¨¦s visitades de la ciutat. El doctor Ferr¨¢ndiz havia estat deixeble dels Kellogg¡¯s al sanatori de Battle Creek, va ser l¡¯introductor del quiromassatge i un dels pioners de l¡¯acupuntura a Catalu-nya. El 1963 va patrocinar el primer Congr¨¦s Mundial de les Arts Curatives Naturals, que tingu¨¦ lloc a les Drassanes. Actualment, el seu fill ¡ªel doctor Jordi Sagrera Ferr¨¢ndiz¡ª mant¨¦ la consulta naturista del carrer C¨°rsega.

Sense fer remor, els col¡¤lectius nudistes tamb¨¦ es van anar recuperant en la clandestinitat. Oriol Avila t¨¦ 84 anys i una llarga experi¨¨ncia. Va ser secretari de la Societat Vegetariana, primer president del Club Catal¨¤ Naturista, promotor del Centre d¡¯Estudis Naturistes, i dues vegades candidat a senador pel Partit Vegetari¨¤. Com diu ell mateix: ¡°S¨®c pacifista i mai he amagat que s¨®c nudista. Encara em dutxo estiu i hivern amb aigua freda, prenc banys de sol i jugo tres cops per setmana a tennis¡±. El seu oncle tenia una editorial abans de la guerra, on havien publicat La verdadera ciencia de curar, de Louis Kuhne: ¡°Despr¨¦s vaig localitzar les revistes d¡¯en Capo, i vaig descobrir el nudisme¡±. Al 1945, en acabar la carrera crea una editorial dedicada a llibres naturistes. Gr¨¤cies a aix¨° viatja a l¡¯estranger, i a Su?ssa entra en contacte amb els primers clubs nudistes.

Llavors, els naturistes catalans feien la seva pr¨°pia peregrinaci¨® a Perpiny¨¤ per poder prendre el sol despullats. Va ser a Cap d¡¯Agde on, el 1974, es va celebrar el XIV Congr¨¦s Internacional Nudista, van ser-hi totes les associacions de casa nostra. Com que ja es proposava legalitzar-les, el govern franquista va enviar una comissi¨® formada per un metge, un funcionari del Ministerio de Informaci¨®n y Turismo i un sacerdot, que dif¨ªcilment devien passar inadvertits entre tanta gent nua.

El Club Catal¨¤ de Naturisme (CNN) es crearia el 1977: ¡°A Fran?a vaig con¨¨ixer a molts catalans i ens reun¨ªem al bar Vel¨®dromo. Un naturista anarquista anomenat Diego Segura ens va deixar el nostre primer local, on es va fer l¡¯acte fundacional del CCN. Vam voler legalitzar-nos i el ministre Mart¨ªn Villa ens ho va concedir, a condici¨® d¡¯estar nus en recintes privats i en entorns familiars¡±. Abans d¡¯anar-me¡¯n m¡¯assegura: ¡°Els ¨²nics que vivim tranquils malgrat la crisi som els nudistes i els vegetarians. Cada setmana surto al bosc a recollir herbes, i em faig unes amanides delicioses. Els germinats i el horts dom¨¨stics s¨®n l¡¯alimentaci¨® del futur¡±.

Lluita per les platges. A finals dels anys setanta del segle passat, el naturisme torna a agafar embranzida. En certes platges de Catalunya i d¡¯Eivissa es comen?a t¨ªmidament a practicar. El 1978 s¡¯edita la revista Integral i el 1982 es funda la Federaci¨® Espanyola de Naturisme. L¡¯actual president del Club Catal¨¤ de Naturisme ¨¦s Joaquim Plana. L¡¯associaci¨® ¨¦s la m¨¦s veterana de les 16 que formen la federaci¨® espanyola. Segons explica: ¡°Estem federats per poder defensar els drets dels nudistes. La nostra ¨¦s una activitat que si no es fa davant d¡¯una altra no genera cap problema. En privat, tots som nudistes¡±.

Explica que el CCN organitza competicions de nataci¨® o excursions amb clubs agermanats d¡¯Espanya i Europa. Ara per ara, a Catalunya hi ha dos c¨¤mpings nudistes: el Templo del Sol, a l¡¯Hospitalet de l¡¯Infant, i el Relax Nat de Palafrugell. Tamb¨¦ disposen de la poblaci¨® nudista d¡¯El Fonoll, situada a prop de Vallfogona de Riucorb. A part, les piscines Picornell de Barcelona fan horari nudista, els dissabtes de 21 a 23 hores, i els diumenges (d¡¯octubre a maig) de 16 a 18.

Avui, el CCN est¨¤ mobilitzat pel canvi en la llei municipal de Barcelona del 2011, quan va revocar el dret a anar nu per la ciutat que el propi Ajuntament havia reconegut el 2004. Segons Plana, ¡°nosaltres preferim parlar de platges de tradici¨® nudista, i no de platges nudistes. S¨®n llocs que fa anys que tenen aquesta activitat. Ni el codi penal, ni la llei de costes ho prohibeix. La mala imatge dels turistes mig despullats per la ciutat s¡¯ha aprofitat per carregar contra els col¡¤lectius nudistes. Ens han fet fora de la platja de Sant Sebasti¨¤ per afavorir interessos hotelers; i nom¨¦s queda la de la Mar Bella. Hem presentat recurs a l¡¯Ajuntament. L¡¯objectiu seria que nudistes i no nudistes pogu¨¦ssim compartir espai, respectant-nos els uns als altres¡±. La lluita per tornar al parad¨ªs segueix.