El pa¨ªs com a problema

Fuster era conscient de ser un escriptor d¡¯una cultura, d¡¯un pa¨ªs, ¡°inexistent¡±. Vivia a les catacumbes. El r¨¨gim el tolerava, per¨° no hi comptava. M¨¦s aviat la superviv¨¨ncia de la cultura en catal¨¤ era una punxa en el tal¨®. L¡¯escriptor es veia enmig del remol¨ª d¡¯un m¨®n ben a prop de l¡¯abisme. Tamb¨¦ sabia que la soga de Franco no era eterna. Era una illa enmig d¡¯Europa, enmig de la cultura. Per a Fuster ¡ªi per a molts¡ª la literatura no era nom¨¦s efusi¨® ¨ªntima ¡ªque tamb¨¦¡ª, no podia viure en l¡¯aire, li calia una cultura arrelada. Les excitacions que generaven els escriptors dels cinquanta s¡¯esvairien si no es feia res. La deriva tr¨¤gica del pa¨ªs exigia una resposta moral, una implicaci¨®, perqu¨¨ un ¡°poble¡± ¨¦s una font poderosa d¡¯identitat personal i col¡¤lectiva, i, per tant, per a molts era una c¨¤rrega ¨¨tica irrenunciable. Calia ¡°la nostra preocupaci¨® i la nostra acci¨®¡±, deia Fuster. Ell mateix urgia rigor, risc i responsabilitat. ?s a dir, feia falta actuar. Un primer pas era repensar la hist¨°ria i fabricar-se una visi¨® de conjunt per a posar les bases de la nova etapa. Aix¨ª, Fuster demanava claredat i agafar els assumptes per les ferides: netejar-los de t¨°pics, mites i prejudicis i auscultar, tot seguit, la hist¨°ria, detectar els problemes i traure¡¯n conclusions a fi de reorganitzar els fonaments del futur i de la cultura. Una cultura que sintonitzar¨¤ amb el dial del m¨®n.

Un tema clau era revisar la q¨¹esti¨® valenciana i el lligam amb la resta dels territoris que fan servir la mateixa llengua. Calia fer-ho en termes moderns i de rigor. Fuster ho va fer en Nosaltres, els valencians. Els resultats ja els sap el lector. Fractur¨¤ la ficci¨® d¡¯un parad¨ªs de t¨°pics que imposava el r¨¨gim i estimul¨¤ una altra imatge del pa¨ªs. Des d¡¯aleshores, historiadors, soci¨°legs o economistes s¡¯apuntaren al tren de mirar amb ulls nous la realitat valenciana. Han passat molts anys i les coses han canviat radicalment. I no es tracta ara de combregar amb cada paraula seua. El seu impacte va ser fer preguntes ineludibles i aportar-hi arguments de pes, transcendentals. El que preval de Fuster ¨¦s la seua actitud, l¡¯obertura mental que exigia. El dilema nostre ¨¦s: serem capa?os de fer els interrogants necessaris i tramar raons rellevants.

Fuster considerava que el paper subaltern que exercia el Pa¨ªs Valenci¨¤ l¡¯abocava a la letargia m¨¦s absoluta. Superar-la era aspirar a convertir el pa¨ªs en protagonista del present. Per a comen?ar, era inajornable explicar quins eren els ¡°d¨¨ficits profunds¡± que impedien ser un poble normal. Alguns historiadors apunten que la seua concepci¨® n¡¯¨¦s feble, perqu¨¨ es basa nom¨¦s en la llengua i la hist¨°ria. Aix¨° no ¨¦s cert, si m¨¦s no del tot, perqu¨¨ precisament si els valencians volien que tingueren valor no els restava altre remei que preservar de la seua identitat i, per aconseguir-ho, havien de cohesionar-se com a grup i tramar projeccions de futur. La cultura valenciana nom¨¦s podria salvar-se si oferia ¡°productes¡± de qualitat i ambici¨®.

La singularitat dels papers de Fuster ¨¦s la seua for?a comunicativa. Presenta els temes per la implicaci¨® que poden tenir, per la seua urg¨¨ncia vital o social, davant els quals el lector no pot quedar indiferent. La manera directa d¡¯apel¡¤lar al lector, de dir-li que ell tamb¨¦ ¨¦s responsable del que passa, era novetat per la seua gosadia en la Val¨¨ncia asfixiada de la postguerra.

L¡¯assaig, per a Fuster, era un trampol¨ª per a situar-se en el moviment de la hist¨°ria, un dispositiu des del qual ¡°aclarir-se¡± provisionalment les accions dels humans. La seua mirada pot ser esc¨¨ptica, per¨° alhora mira de ser raonable i pr¨¤ctica. Sap que les explicacions no s¨®n as¨¨ptiques; no hi ha fets purs, van acompanyats de valors. S¡¯ha de ser di¨¤fan i des d¡¯ac¨ª ser tan assenyat com es puga. Per aix¨° li produ?en urtic¨¤ria les postures absolutes i tota metaf¨ªsica que cercara l¡¯ess¨¨ncia de les coses; Fuster es conformava de recon¨¦ixer-les, no perdre¡¯s en imatges inadequades, perqu¨¨ el que hem de valorar ¨¦s l¡¯home, la ¡°realitat¡± que va fent l¡¯home, la ¡°realitat¡± que va fent-se l¡¯home. Avui l¡¯amplitud de la mirada de Fuster potser ens resulta normal ¡ªde segur?¡ª, per¨° quan aparegu¨¦ va ser un cr¨¤ter en el mur del franquisme. I a aix¨°, a la seua obertura mental, no podem renunciar.