Un home invisible

Aquest ¨¦s el t¨ªtol de la novel¡¤la que va fer fam¨®s Ralph Ellison (1915-1994), de la nit al mat¨ª com qui diu, i que va originar una transformaci¨® important¨ªssima de la novel¡¤l¨ªstica nord-americana. La ¡°generaci¨® perduda¡± ¡ªen especial Faulkner, Hemingway i Dos Passos¡ª havien escrit llibres que semblen una versi¨® transoce¨¤nica del naturalisme franc¨¨s, amb un ¨¨mfasi extraordinari en situacions reals i en descripcions objectives per¨° quasi sempre allunyades de consideracions intel¡¤lectuals sobre la situaci¨® dels negres als Estats Units: una ra¨® per explicar-se aix¨°, naturalment, ¨¦s que cap dels tres autors esmentats era negre.

Ellison s¨ª que ho era. Va tenir una beca per fer estudis universitaris, com el protagonista de la nostra novel¡¤la d¡¯avui, i semblava que s¡¯havia de dedicar a la m¨²sica (tocava la trompeta, i esmenta i ret honor a Louis Armstrong al final de tot del llibre; i tamb¨¦ per aix¨° escriu una prosa tan sonora, perfectament vessada al catal¨¤ per Dolors Udina), per¨° va acabar fent el que li ¨¦s negat al jove negre del seu llibre, Un home invisible (1952; ara a Barcelona, Quaderns Crema, 2012): fer una carrera universit¨¤ria i ense-nyar. En vida nom¨¦s va publicar aquesta obra, a part un recull de narracions curtes i uns quants assaigs notables, i havia dedicat vint anys, abans de morir, a una obra anomenada Juneteeth, que es va perdre quan es va cremar casa seva. Ellison la va reescriure en part i els seus amics, un cop ell desaparegut, la van editar tant b¨¦ com van poder. En suma: Ellison ¨¦s l¡¯autor d¡¯un sol llibre molt important, nascut en el deixant de la millor novel¡¤l¨ªstica americana ¡ªMelville hi resulta palpable, tant en l¡¯argument com en l¡¯estil de frase llarga, hipot¨¤ctica, cosa que molestava lleugerament els seus contemporanis blancs esmentats¡ª i de l¡¯obra d¡¯un Dostoievski o d¡¯un Kafka: hi ha situacions kafkianes a dojo en aquest llibre ¡ªtan carregades d¡¯humor com les de l¡¯autor de Praga¡ª, com hi ha reminisc¨¨ncies d¡¯un conte de G¨°gol, El nas. Quant a Dostoievski, tinguem present que el protagonista del llibre acaba en una carbonera soterrada ¡ªaix¨° s¨ª, amb centenars de bombetes enceses, havent ell practicat un pont amb una l¨ªnia d¡¯electricitat¡ª, igual com el personatge de l¡¯escriptor rus escriu part de les seves confessions en un soterrani. L¡¯obra va causar un impacte tan gran ¡ªper b¨¦ que Richard Wright ja havia publicat, l¡¯any 1944, un precedent de la nostra hist¨°ria a The Man Who Lived Underground¡ª, que autors negres com James Baldwin o Toni Morrison se¡¯n van sentir sempre deutors.

El protagonista an¨°nim de la novel¡¤la ¡ªestrat¨¨gia que fins i tot t¨¦ alguna cosa a veure amb la ignor¨¤ncia del propi nom que exhibeix la llegenda de Parsifal¡ª perd una beca en una universitat per a negres dels Estats Units a causa d¡¯un incident absurd, per¨° que parteix de la narraci¨® d¡¯un incest com se n¡¯han vist poques en la hist¨°ria liter¨¤ria. Llavors se¡¯n va a Nova York a l¡¯espera de trobar-hi feina, i, despr¨¦s d¡¯una seq¨¹¨¨ncia de pur estil Dickens, en una f¨¤brica de pintura, el protagonista ¨¦s literalment abdu?t per una organitzaci¨® dita Germandat, amb barreja d¡¯homes blancs i negres, que reflecteix les males pr¨¤ctiques de les institucions m¨¦s governades pel dogma (comunista) que per la reflexi¨®. L¡¯estrateg triomfant de la novel¡¤la ¨¦s un altre, L¡¯Exhortatiu, que acaba essent el responsable d¡¯uns aldarulls, com tants n¡¯hi va haver cap a aquells anys, als carrers de Harlem.

Gaireb¨¦ com una bestreta del que narraria, a la manera existencial, Albert Camus a L¡¯estrany, la novel¡¤la d¡¯Ellison posseeix aquest m¨¨rit damunt gaireb¨¦ totes les novel¡¤les vindicatives de negres escrites a Nord-am¨¨rica: no ¨¦s cap vindicaci¨®, sin¨® m¨¦s aviat l¡¯exposici¨® de la invisibilitat i poquesa d¡¯un home amb una gran sobirania intel¡¤lectual, molt per sobre dels clix¨¦s ideol¨°gics i de l¡¯arborament expeditiu de les masses. L¡¯autor de L¡¯home sense qualitats, Robert Musil, que no va ser a temps de con¨¨ixer-la, hauria anomenat Ellison el seu germ¨¤ negre i bess¨®.