Disparant sense bales

R¨¦mi Ochlik (Thionville, 1983) era el nen prodigi del fotoperiodisme franc¨¨s. Amb 22 anys va fundar la seva pr¨°pia ag¨¨ncia IP3 amb la intenci¨® de cobrir temes de car¨¤cter social i pol¨ªtic i conflictes de tot el m¨®n. El 2011 se¡¯n va anar a Tun¨ªsia per immortalitzar les revoltes que estaven comen?ant a assolar el m¨®n ¨¤rab i, al cap d¡¯un any, el 22 de febrer del 2012, va ser assassinat a S¨ªria en el bombardeig del centre de premsa d¡¯Homs, en el qual va perdre la vida tamb¨¦ Marie Colvin del Sunday Times i van resultar greument ferits Edith Bouvier i Paul Conroy.

¡°R¨¦mi ja havia estat a prop de la mort diverses vegades, per¨° no va ser fins a Tun¨ªsia, el 14 de gener del 2011, quan va veure morir un dels seus millors amics, el fot¨°graf francoalemany Lucas Dolega, tocat al cap per una granada lacrim¨°gena, que es va adonar que no era un joc i que els fotoreporters s¡¯havien convertit en dianes com qualsevol altre militar o insurgent¡±, va assegurar ?milie Blach¨¨re, la seva companya sentimental i professional, durant la presentaci¨® de l¡¯exposici¨® R¨¦mi Ochlik, fotoperiodista. Les primaveres ¨¤rabs, 2011, que li dedica el centre Arts Santa M¨°nica, fins al 2 de juny.

La mostra, que s¡¯inaugura aquesta tarda, es va organitzar gr¨¤cies a l¡¯impuls de Joan Foncuberta i la col¡¤laboraci¨® entre l¡¯Alliance Fran?aise de Sabadell, l¡¯Institut Fran?ais de Barcelona i el Festival Internacional de Fotoperiodisme Visa pour l¡¯Image de Perpignan, el director del qual Jean-Fran?ois Leroy ¨¦s comissari del projecte, juntament amb l¡¯amic i col¡¤laborador de R¨¦mi Ochlik, Arnaud Brunet.

El recorregut inclou 55 de les fotografies que el jove reporter va fer durant les primaveres ¨¤rabs a Tun¨ªsia, Egipte, L¨ªbia i S¨ªria, on va captar les ¨²ltimes imatges: un grup d¡¯insurgents intentant entrar a la ciutat de Baba Amra, un soldat que patrulla entre les runes i un esgarrif¨®s funeral en plena nit per evitar que les fam¨ªlies siguin atacades per l¡¯ex¨¨rcit. S¨®n obres que, a m¨¦s de la c¨¤rrega informativa, demostren l¡¯enorme creativitat i qualitat de la fotografia de guerra, i tamb¨¦ la seva capacitat d¡¯empatitzar amb els m¨¦s febles i indefensos, que es posa de manifest tamb¨¦ en els textos, que acompanyen les instant¨¤nies.

¡°Ens hauria agradat trobar a Par¨ªs la complicitat i disponibilitat que hem trobat amb el Santa M¨°nica. Per¨° les institucions parisenques que s¡¯ocupen de fotografia tenen la programaci¨® tancada fins al 2018 i la seva falta de flexibilitat no encaixa b¨¦ amb els temps del fotoperiodisme¡±, indica Leroy. El director del principal festival dedicat al periodisme gr¨¤fic va descobrir l¡¯extraordinari talent d¡¯Ochlik, quan amb 20 anys se¡¯n va anar a Hait¨ª per immortalitzar la caiguda del president Jean-Betrand Aristide i de passada fer el seu treball de final de carrera. El resultat va ser tan extraordinari que el reportatge es va mostrar al festival i Ochlik va ser guardonat amb el Premi per a Joves Reporters, que, a partir de la pr¨°xima edici¨®, portar¨¤ el seu nom. ¡°No hem organitzat aquesta exposici¨® perqu¨¨ s¡¯hagi mort, sin¨® perqu¨¨ la seva feina ha estat excepcional. Les seves imatges ja s¨®n emblem¨¤tiques del que ¨¦s el nou llenguatge de la fotografia de guerra i s¨®n la millor resposta a tots els cretins que afirmen que el fotoperiodisme ¨¦s mort. Al contrari, cada vegada ¨¦s m¨¦s necessari, els fotoreporters s¨®n els nostres ulls al m¨®n¡±, explica Leroy, que prepara un llibre sobre les primaveres ¨¤rabs d¡¯Ochlik. El llibre es presentar¨¤ el mes setembre durant la 24? edici¨® del festival de Perpiny¨¤, junt amb l¡¯exposici¨® que, despr¨¦s de l¡¯estrena a Barcelona, comen?ar¨¤ una llarga itiner¨¤ncia. ¡°R¨¦mi era un etern insatisfet, per¨° aquesta mostra li hauria agradat, tanca la hist¨°ria que ell va comen?ar¡±, conclou la seva companya.