Errors monumentals

Fa uns dies s¡¯anunciava en aquest mateix diari la intenci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona de ¡°recuperar¡± un tros de la part sud de la muralla romana, al carrer del Sotstinent Navarro. La recuperaci¨® comportar¨¤ l¡¯enderroc d¡¯algunes cases, una operaci¨® important finan?ada per l¡¯Ajuntament i per un hotel de luxe que es construeix en el llen? interior de la muralla i que, segons les not¨ªcies aparegudes, suposar¨¤ descobrir uns 40 metres m¨¦s d¡¯aquest monument i que ha estat debatut fa pocs dies en unes jornades al Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona. No podem evitar preguntar-nos sobre el motiu d¡¯una decisi¨® com aquesta, ja que no estem parlant de restaurar una galera, un tap¨ªs o qualsevol altre objecte que com a objectes tenen sentit en si mateixos. Aqu¨ª estem parlant d¡¯una construcci¨® que forma part de la ciutat i de la seva estructura. Restaurar, en aquest cas, ¨¦s enderrocar cases que es van construir aprofitant la construcci¨® romana amb un sentit pr¨¤ctic innegable i obeint a un impuls que va ser com¨² a moltes altres ciutats europees.

Restaurar implica en certa manera corregir, endre?ar, tornar al seu lloc alguna cosa; implica una equivocaci¨® pr¨¨via que es repara. Per¨° estem segurs que s¡¯ha de corregir? L¡¯amortitzaci¨® de la muralla forma part de la ciutat, com tan b¨¦ expressa l¡¯esgl¨¦sia de Santa ?gueda, constru?da sobre la muralla afegint voltes entre les torres per ampliar la seva base, com es pot veure des de la pla?a de Berenguer. Establir categories segons les quals unes coses s¨®n d¡¯inter¨¨s ¡ªel rom¨¤, el rom¨¤nic i el g¨°tic¡ª, i d¡¯altres no, ¨¦s complex i all¨° que pot resultar indiscutible des del punt de vista de la recerca hist¨°rica pot no ser-ho des del conjunt de la ciutat com a entrellat urb¨¤.

Les restauracions com aquesta poden dur-nos a una neteja hist¨°rica de la ciutat que acabi amb alguns dels seus valors m¨¦s genu?ns com ara la superposici¨® i les contradiccions que comporta. Netejar-les, eliminar-les, ¨¦s tamb¨¦ esborrar un passat que ens pertany, i aix¨° inclou coses que ara a alguns els semblen equivocacions. Al meu entendre, ¨¦s tan equivocat enderrocar les cases afegides a la muralla com ho va ser en el seu moment suprimir quatre plantes de l¡¯edifici de l¡¯Ajuntament de la pla?a de sant Miquel o dedicar el Born a un memorial de les excavacions, per m¨¦s interessants que siguin les lli?ons que en podem extreure. No ens podem construir un pas-sat millor.

?s tan errat enderrocar

El monument rom¨¤, especialment en aquest tram, queda afligit per la seva cota, m¨¦s baixa que el carrer, i acaba per conferir un aire de darreres s¨°rdids a aquella part de la Via Laietana que no l¡¯arreglar¨¤ la f¨®rmula de m¨¦s muralla sin¨® la de m¨¦s activitat. Crec que haur¨ªem d¡¯admetre que n¡¯hi ha prou amb intuir la pres¨¨ncia de la muralla i ¨¦s m¨¦s emocionant buscar-la i trobar-ne un tros dins d¡¯un pati o a l¡¯interior d¡¯un restaurat pakistan¨¨s al carrer Aviny¨®. Rec¨®rrer la ciutat buscant aquestes petites evid¨¨ncies ¨¦s m¨¦s inspirador que no pas veure tot d¡¯una un gran tros de muralla.

No fa gaire que el Grup Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona apunta la hip¨°tesi ¡ªamb una prud¨¨ncia lloable asseguren que tan sols ¨¦s una hip¨°tesi¡ª que Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, ocupa la situaci¨® d¡¯un amfiteatre rom¨¤, basant-se en el sup¨°sit que en recintes emmurallats petits els amfiteatres es constru?en fora. D¡¯aqu¨ª, segons ells, el nom d¡¯Arenes ¡ªi no de la platja exactament¡ª, i tamb¨¦ la tra?a obliqua del carrer Plateria. Sentir aix¨° fa que ara mirem Santa Maria i intu?m el monument i per fer-ho en volem saber m¨¦s, cerquem gestos entre les cases que l¡¯envolten o en el parcel¡¤lari antic per descobrir-ne proves, i mentre ho fem teixim una ¨ªntima complicitat amb la nostra ciutat. I no necessitem que ens enderroquin res per veure-ho, n¡¯hi ha prou amb saber-ho i sentir-ho!