Mayte Martin: ¡°Busco la complicitat del p¨²blic per seguir sent lliure¡±

Dem¨¤ divendres i dissabte Mayte Mart¨ªn (Barcelona, 1965) oferir¨¤ dos concerts (21 hores) a la sala barcelonina Luz de Gas sota el lema Boleros i altres can?ons d¡¯amor. Els dos concerts seran gravats per editar-se posteriorment en disc. Fins aqu¨ª, not¨ªcia normal: un m¨²sic que treballa i vol donar a con¨¨ixer la seva obra per¨° s¡¯oculta un veritable acte de rebel¡¤lia cultural. Mart¨ªn prescindeix de discogr¨¤fiques i de qualsevol altre intermediari per convertir al seu p¨²blic en productor d¡¯aquest nou disc. Ha creat el seu propi segell (Cosas de dos), el CD el distribuir¨¤ personalment per Internet i seran les col¡¤laboracions econ¨°miques dels seus seguidors les que finan?aran el projecte assistint als concerts (l¡¯entrada donar¨¤ dret a rebre el disc) o amb aportacions directes (tamb¨¦ a canvi de rebre el disc) realitzades a la seva web (maytemartin.com).

PREGUNTA. Qu¨¨ l¡¯ha dut a aquesta dr¨¤stica decisi¨®?

RESPOSTA. No vull quedar-me encallada en una situaci¨® sense sentit per a mi. No m¡¯identifico amb el funcionament de la ind¨²stria discogr¨¤fica. He arribat a la conclusi¨® que per ser alg¨² important en aquesta ind¨²stria has d¡¯entrar en el seu engranatge i jo no hi estic disposada. Voldria seguir sent lliure, fent el que vull. No t¨¦ sentit per a mi que existeixin tots aquests intermediaris que no fan res per a tu si no ets un producte al que poden dir qu¨¨ fer i com fer-ho, manejar-ho al seu gust. Les discogr¨¤fiques decideixen el que es porta i el que l¡¯artista ha de fer per a, en comptes de 500, vendre 30.000 discos. Al final l¡¯artista ¨¦s nom¨¦s una veu que es deixa manipular per aconseguir aquest objectiu. Si no jugues al seu joc, et deixen de costat. Molta xerrameca: ¡°Ets estupenda, quina gran artista¡±... per¨° ning¨² fa res per tu. Aix¨ª que, perqu¨¨ ning¨² faci res per a mi, elimino intermediaris i busco la complicitat del p¨²blic per seguir sent lliure.

P. Ha treballat amb diferents discogr¨¤fiques, tant multinacionals com independents, amb totes ha tingut problemes?

R. S¨ª, amb totes. B¨¦, no s¨®n problemes. A mi ning¨² m¡¯ha manipulat. Cap discogr¨¤fica s¡¯ha atrevit a dir-me el que havia de fer perqu¨¨ era moda. Aquest respecte l¡¯he tingut per¨° a canvi m¡¯han ficat en la llista d¡¯artistes de culte i no han posat mai la seva maquin¨¤ria promocional a la meva disposici¨®.

P. Li ha passat igual amb les discogr¨¤fiques independents?

R. Totes les discogr¨¤fiques s¨®n un negoci, totes.

P. La falta de promoci¨® ¨¦s el problema essencial?

R. I la distribuci¨®. Els meus discos han estat sempre mal distribu?ts. Darrerament, les superf¨ªcies dedicades a discos s¡¯han anat reduint. Si hi ha poc espai, al venedor li interessa tenir els supervendes, a les discogr¨¤fiques tamb¨¦ i si no ets a la botiga ning¨² pot comprar el teu disc. Estic molt cansada d¡¯anar a botigues i no trobar els meus treballs perqu¨¨ les cases discogr¨¤fiques no se¡¯n preocupen gens ni mica.

P. La ind¨²stria discogr¨¤fica passa pel seu pitjor moment, les desc¨¤rregues gratu?tes a Internet castiga el negoci...

R. Les discogr¨¤fiques s¡¯han cavat la seva tomba. Si haguessin cuidat m¨¦s el producte la gent valoraria m¨¦s tenir el disc original. Per estalviar uns c¨¨ntims s¨®n capa?os de qualsevol cosa, jo he hagut de discutir fins i tot per la qualitat del paper. Al final si el que ofereixen ¨¦s un producte de segona categoria sense cap cura artesanal, llavors a la gent li ¨¦s igual i prefereixen descarregar-lo d¡¯Internet. Tamb¨¦, els preus dels discos s¡¯han inflat molt i la gent no t¨¦ diners per comprar-ne constantment. A m¨¦s, d¡¯un CD que es ven a 20 euros l¡¯artista pel cap alt en rep dos. Alguna cosa falla. Les discogr¨¤fiques s¨®n un negoci que manipula l¡¯artista per¨° tamb¨¦ el p¨²blic. La gent solament pot comprar el que coneix, el que est¨¤ en l¡¯aparador. Hi ha una quantitat d¡¯artistes que, com que no juguem a aquest joc, ens quedem als llimbs i la gent del carrer no ens veu. Aix¨° ¨¦s una manipulaci¨® que se li fa al p¨²blic perqu¨¨, en el fons, l¡¯artista pot triar si accepta o no el joc. Jo tamb¨¦ podria haver optat per fer coses a la moda per¨° a mi el que em fa feli? ¨¦s fer el que em brolla, no el que toca. Jo em dedico a aix¨° perqu¨¨ se¡¯m posin els p¨¨ls de punta cada vegada que obro la boca i m¡¯aplaudeix la gent, la resta no em compensa.

P. La soluci¨® ¨¦s l¡¯autogesti¨®?

R. Crec que s¨ª. Ho estic fent tot jo sola perqu¨¨ vull controlar-ho tot, fer-ho a la meva manera perqu¨¨ m¨¦s que un projecte concret el que estic posant ¨¦s el meu futur, la meva carrera, en mans del p¨²blic oferint-los la meva veritat a canvi del seu suport. Si aix¨° no funciona haur¨¦ de plantejar-me de nou la vida.

P. Els discos no es venen per¨° encara queda la m¨²sica en directe, els concerts...

R. S¨ª i no. ?s un peix que es mossega la cua perqu¨¨ si no ets un supervendes els promotors tampoc et contracten. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s un negoci i els programadors el que busquen ¨¦s a l¡¯artista que ven 20.000 discos perqu¨¨ li ompli la sala.

P. Les institucions p¨²bliques hi haurien de fer alguna cosa?

R. Les institucions haurien de defensar l¡¯art, no el circ. Els diners p¨²blics estan mal invertits. Hauria d¡¯existir un criteri art¨ªstic i no fets circumstancials com si ho fas en catal¨¤ o no. Jo s¨®c una artista catalana per¨° no vull entrar en el joc de cantar en catal¨¤ per aconseguir una subvenci¨®. Si alguna vegada canto en catal¨¤ ho far¨¦ perqu¨¨ voldr¨¦, perqu¨¨ em brolla com la resta del meu treball.

P. Ja ha cantat en catal¨¤...

R. S¨ª, per¨° no a la Diada (riures). No s¨®c una rebel sense causa, no ¨¦s que faci les coses just quan toca fer el contrari. El que passa ¨¦s que no m¡¯importa el que toca fer, faig el que vull, quan vull i com vull.