L¡¯afonia de D¨¦u

Els pensadors cristians han descobert una mina: apropiar-se d¡¯autors, tant ¨¦s que siguin ateus com protocristians. Amb aix¨° passen ells per moderns i fan veure que ¨¦s modern¨ªssim el missatge evang¨¨lic. Frau intel¡¤lectual? No, per¨° al llindar. Qui vulgui pot comprovar-ho en el llibre Amb D¨¦u o sense, que signen Francesc Torralba (professor de filosofia, creient) i Vicen? Villatoro (escriptor i descregut). S¨®n cartes de l¡¯un a l¡¯altre, certament, escrites per qui les signa, per¨° la correspond¨¨ncia acostuma a ser un assumpte privat i aquesta no ho ¨¦s gens: han estat escrites per ser publicades, a iniciativa de l¡¯editor. No ¨¦s el mateix escriure a un amic que fer-ho per al p¨²blic.

Amb tot, una bona edici¨® que comport¨¦s una retallada no hauria fet mal. Hi ha par¨¤grafs sencers perfectament in¨²tils. Un exemple: Villatoro anota que el paisatge ¨¦s un ¡°estat d¡¯¨¤nim¡± i ell el fa servir integrat a la narraci¨®. No ¨¦s aix¨ª en Torralba. Les seves descripcions paisatg¨ªstiques semblen, en general, per omplir planes. Res no aporten, m¨¦s enll¨¤ de fer saber les seves anades i tornades, d¡¯altra banda, poc interessants. De veritat es pot pretendre que el tren (d¡¯alta velocitat, ¨¦s clar) ¨¦s el lloc m¨¦s adient per escriure cartes? (p¨¤g. 135: ¡°puc escriure¡¯t perqu¨¨ s¨®c aqu¨ª dins¡±). Per no citar expressions impossibles com a la plana 334, on diu que al bosc cal ¡°c¨®rrer a poc a poc¡±.

Els corresponsals, en general, s¡¯escolten poc: Torralba n¡¯escriu una part des de Lle¨® per¨° Villatoro elogia les seves descripcions d¡¯Ast¨²ries. Villatoro cita un poema seu publicat i Torralba comenta la necessitat de publicar-lo.

En comen?ar, la t¨¨cnica ¨¦s la recerca de l¡¯acord. A partir de la meitat del llibre, Villatoro comen?a a discrepar educadament. Torralba insisteix a interpretar-lo a la seva manera, fins al punt que l¡¯escriptor acaba per creure (p¨¤g. 329) que s¡¯explica malament. Potser aix¨° t¨¦ a veure amb una certa estrat¨¨gia dels cristians: han passat tant per la pedra (o la foguera) els discrepants, que la consigna ara ¨¦s dir-se dialogant. Quan el professor de filosofia sost¨¦ que la veritat no existeix i que tot s¨®n opinions, Villatoro respon que d¡¯aix¨° res. Que hi pot haver casos dubtosos per¨° d¡¯altres no ho s¨®n gens. R¨¤pidament, Torralba recula (p¨¤g. 241). El professor diu coses molt rares. A la plana 246 afirma: ¡°Encarnaci¨® vol dir comprom¨ªs amb els m¨¦s febles¡±. Home, no; vol dir fer-se carn. Que aix¨° sigui poc cre?ble ¨¦s una altra hist¨°ria...

Els pensadors moderns desfilen als escrits de Torralba: Schopenhauer, Russell, Heidegger. Aix¨° s¨ª: convertits en menjaciris. Ernst Bloch ¨¦s un fil¨°sof ¡°jueu¡±, per¨° no marxista. Sant Tom¨¤s no ¨¦s cat¨°lic, ¨¦s ¡°immens¡±. Wittgenstein serveix una mica per a tot. A la plana 222 ¨¦s utilitzat per desmuntar les pretensions de la ci¨¨ncia: ¡°El m¨®n del feli? ¨¦s un altre que el de l¡¯infeli?¡±. Per¨° la cosa m¨¦s cridanera ¨¦s el maltracte al pobre Nietzsche qui, ves per on, resulta que diu quasi el mateix (p¨¤g. 283) que Santa Teresa de Lisieux.

Villatoro fa el que pot. Suggereix que la preg¨¤ria ¨¦s una forma de superstici¨® (p¨¤g. 312) i anota, sense dir-ho de Torralba, que hi ha qui ¡°escombra cap a casa: treu textos de Bu?uel, textos de Pla, i els converteix en cristians del seu cristianisme¡±. O marca dist¨¤ncies respecte a la pretensi¨® del seu oposant d¡¯adoctrinar els nens a les escoles a l¡¯hora que insinua que les esgl¨¦sies farien b¨¦ de no pretendre imposar els seus manaments al conjunt de la societat.

Hi ha altres vies de di¨¤leg entre filosofia i religi¨®. ?s el cas del llibre que aplega les converses entre Gianni Vattimo i Carmelo Dotolo (Dios: la posibilidad buena, a Herder): els ateus tamb¨¦ reben, per¨°, en el cas de Vattimo, les faves tenen forta dosi d¡¯ironia.

Dit i fet: un llibre interessant, el primer. Es pot veure el que Torralba en diu ¡°el silenci de D¨¦u¡± i que m¨¦s aviat sembla una afonia. I serveix per saber de quin peu calcen els cristians emergents, vestits amb pell de xai i no precisament pasqual.