¡°Partiam, partiam!¡±

Tendim a l¡¯acomiadament xiclet¨®s. No hi ha estona m¨¦s llarga que la que va del moment en qu¨¨ la parella visitant diu all¨° de ¡°Au, marxem, que aquests senyors han d¡¯anar a dormir¡± fins als dos girs de clau al pany que sentencien inapel¡¤lablement la vetllada. En itali¨¤, hi ha una expressi¨® treta de l¡¯¨°pera per prendre consci¨¨ncia d¡¯aquest allargament tan innecessari com rid¨ªcul, i ¨¦s quan alg¨² dels implicats en el comiat diu ¡°Partiam, partiam!¡± (¡°Marxem, marxem!¡±), fent al¡¤lusi¨® als llargu¨ªssims cors de finals d¡¯escena dels melodrames rom¨¤ntics, on els cantaires repeteixen una vegada i una altra que se¡¯n van, per¨° no hi ha manera de trobar el moment de fer-los fora.

?A casa tenim bons exemples de ¡°Partiam, partiam!¡±. Un de sonat va ser la retirada dels escenaris de Llu¨ªs Llach, amb una gira que semblava que no havia d¡¯acabar mai m¨¦s. Ara b¨¦, res comparat amb la sortida de Pep Guardiola del Bar?a. Com no podia ser d¡¯una altra manera, al comiat de l¡¯heroi de Santpedor el dia de l'Espanyol no hi va faltar la can?¨® Que tinguem sort del m¨²sic de Verges, on es parla de ¡°robar temps al temps d¡¯un rellotge aturat¡±, que ja ¨¦s afici¨® a fer durar la cosa.

Conscient m¨¦s que ning¨² del punt hiperb¨°lic de la situaci¨®, el gran Pep, que t¨¦ un sentit del rid¨ªcul gaireb¨¦ malalt¨ªs, va comen?ar el seu parlament al Camp Nou dient all¨° de ¡°Va, fem-ho r¨¤pid que aquests nois han d¡¯anar a dutxar-se!¡±, adaptaci¨® lliure del ¡°Partiam, partiam!¡± a la circumst¨¤ncia culer. Encara que, com assenyadament diu Vila-Matas, tant se val que Guardiola anunci? que se¡¯n va, perqu¨¨ de fet es queda, atrapat com est¨¤ pel seu dest¨ª barcelonista. Ho va recon¨¨ixer quan va concloure aquell fam¨®s parlament amb la frase: ¡°A mi no em perdreu mai¡±. Ser-hi i no ser-hi al mateix moment: aix¨ª ¨¦s com es comporten els electrons, segons les darreres teories f¨ªsiques.

Precisament per aix¨° vaig optar per acomiadar-me de Guardiola llegint El Bar?a. Del f¨²tbol total al f¨²tbol cu¨¢ntico (Alfabia; en catal¨¤ a Edicions 62), a veure si en treia l¡¯aigua clara. N¡¯¨¦s l¡¯autor Sandro Modeo, periodista itali¨¤ que ha buscat la g¨¨nesi de la revoluci¨® guardiolesca remuntant-se als or¨ªgens del futbol total, el totaalvoetbol teoritzat per Rinus Michels, entrenador del Bar?a en dues etapes entre el 1971 i el 1978. Diu Modeo que el sistema de joc del Bar?a de Guardiola ¨¦s pura f¨ªsica qu¨¤ntica: cada jugador actua com una part¨ªcula individual i alhora, associada a altres electrons, com una onada, ¨¦s a dir com un fluid en un instant de suspensi¨® temporal.

E se non ¨¨ vero¡­ Partiam, partiam!