Tradici¨® condensada, patrimoni dispers

Si les ¨²ltimes d¨¨cades del segle xx van ser les de les cases de la cultura, les primeres del XXI s¨®n les dels museus etnol¨°gics. Tan sols Val¨¨ncia t¨¦ m¨¦s de 40 museus locals de car¨¤cter etnol¨°gic d¡¯un cap a l¡¯altre de la prov¨ªncia, una xifra que evidencia una tend¨¨ncia en al?a: posar de relleu les tradicions i el patrimoni cultural o natural d¡¯un poble. O d¡¯una comarca. Donar resposta a la pregunta de qu¨¨ hem fet o com hem viscut. L¡¯etiqueta etnol¨°gica ¨¦s m¨¦s comprensiva que no restrictiva, perqu¨¨ sota aqueix r¨¨tol hi ha centres dispars que giren tant al voltant de la producci¨® agr¨ªcola, siga de la pansa, de l¡¯arr¨°s, del vi o de l¡¯orxata, com de les festes o dels sistemes de transport, els materials de construcci¨® o la cultura popular en general.

Molts d¡¯aquests museus i centres de recuperaci¨® patrimonial s¡¯han posat en marxa els ¨²ltims anys. El Centre d¡¯Interpretaci¨® de la Cultura de la Pansa a R¨°tova, inaugurat el 2011, n¡¯¨¦s l¡¯¨²ltim. D¡¯aquesta eclosi¨® sorgeix una primera Fira de Museus Etnol¨°gics Locals de la Diputaci¨® de Val¨¨ncia, que se celebrar¨¤ la setmana vinent a la Benefic¨¨ncia de Val¨¨ncia, organitzada pel Museu d¡¯Etnologia. ¡°Aquests museus pretenen preservar i valorar l¡¯interessant patrimoni material i immaterial dels estils de vida de la localitat [¡­] i convertir-se en espais singulars que contribu?squen a atraure p¨²blics amb qu¨¨ dinamitzar culturalment i econ¨°micament el municipi¡±, explica Joan Segu¨ª, director del Museu d¡¯Etnologia de Val¨¨ncia, que des de fa temps col¡¤labora en aquestes iniciatives assessorant-los tant sobre ¡°la tasca museol¨°gica¡± com ¡°donant suport al treball de difusi¨® i de divulgaci¨® dels centres".

El fenomen de l¡¯augment d¡¯aquest tipus de museus afecta tant pobles menuts com grans, entitats publiques com privades i grans ciutats com a poblacions menudes. Ares d¡¯Alpont, per exemple, t¨¦ poc m¨¦s de 400 habitants i un Ecomuseu que integra col¡¤leccions preexistents. Una primera telefonada delata de seguida que ¨¦s un museu molt accessible. ¡°Bon dia, voldria parlar amb un responsable de l¡¯Ecomuseu¡±. La interlocutora: ¡°Jo mateixa¡±. ¡°Amb qui parle, per favor?¡±. ¡°Amb Mar¨ªa Jos¨¦ Alonso, l¡¯ADL¡±. Es tracta l¡¯Agent de Desenvolupament Local, la qual cosa suggereix la vinculaci¨® que es pret¨¦n del museu amb el progr¨¦s integral de la comunitat. ¡°El museu est¨¤ molt relacionat amb la historia, la tradici¨® i l¡¯economia de la zona¡±, reconeix l¡¯ADL, per a qui ¡°el que m¨¦s crida l¡¯atenci¨® als visitants, generalment, ¨¦s tot all¨° relacionat amb l¡¯apicultura¡±. Precisament, les abelles i la mel van ser una part important de l¡¯economia de la zona tradicionalment. La frase ¡°En estas tierras, antes sin orejas que sin ovejas y abejas¡± ¨¦s bastant reveladora. De fet, la d¡¯apicultura ¡°va ser la primera sala d¡¯exposicions monogr¨¤fica permanent de la prov¨ªncia de Val¨¨ncia¡±.

Inaugurat el 2006, l¡¯Ecomuseu consta d¡¯un Centre d¡¯acollida i interpretaci¨®, exposicions d¡¯apicultura, arqueologia i cereal, a m¨¦s d¡¯una aula did¨¤ctica i un itinerari urb¨¤ amb panells informatius en edificis representatius d¡¯Ares i la Losilla. El fil conductor ¨¦s el territori i la seua gesti¨® per grups humans diferents, la qual cosa pot interessar gent molt diversa. ¡°El visitant ¨¦s m¨¦s a?na familiar, de cap de setmana¡±, explica Alonso, ¡°a m¨¦s de les visites escolars, que s¨®n m¨¦s freq¨¹ents¡±. Els col¡¤legis procedeixen de la prov¨ªncia de Val¨¨ncia, fins i tot de la capital. S¨®n conscients que a poc a poc atrauran un tipus de turisme cultural interessat pel medi natural, i mantenen activitats de promoci¨® en col¡¤laboraci¨® amb les cases rurals i amb els museus de la localitat ve?na d¡¯Alpont.

En el Museu de l'Horta parlen de "comprom¨ªs amb l'entorn"

El canvi de l¡¯Ecomuseu d¡¯Ares al Museu de l¡¯Horta Sud de Torrent, ¨¦s, sobre tot, d¡¯escala, pel territori que abracen ¨Cl¡¯un ¨¦s local i l¡¯altre, comarcal¨C i els habitants que l¡¯ocupen, 1.000 voltes superior en l¡¯¨²ltim cas. No obstant aix¨°, el plantejament b¨¤sic no deixa de ser molt semblant. ¡°Nosaltres hem escollit un tipus de muntatge i de presentaci¨® ecol¨°gic, de manera que cada cosa est¨¤ situada en el seu ambient¡±, explica Adri¨¤ Bes¨®, director d¡¯aquest museu torrent¨ª que du el nom del seu impulsor, Josep Ferris March, i est¨¤ gestionat per un consorci de qu¨¨ participen una mancomunitat, un ajuntament, una fundaci¨® i una caixa. Situat en una antiga casa de llauradors del comen?ament del XX, Ca l¡¯Estudiant de Boqueta, en el museu es procura que ¡°totes les peces de l¡¯habitatge es vegen en el lloc on originalment estaven¡±, ¨¦s a dir, ben contextualitzades. En entrar al dormitori de matrimoni de la planta baixa, el visitant es trasllada literalment a una altra ¨¨poca i pot imaginar com era la vida quotidiana d¡¯una fam¨ªlia acomodada de l¡¯Horta a cavall entre el segle xix i el xx. ¡°Els objectes parlen per si mateix¡±, subratlla Bes¨® i posa com a exemple la ¡°carnera¡±, que mostra com es protegia la carn quan no hi havia neveres.

¡°Els que m¨¦s impacta emocionalment tot a?¨° s¨®n els menuts, ¨¦s quasi com si els parlares de l¡¯edat de pedra, per¨° els atrau clarament¡±, adverteix el director. El museu est¨¤ obert a tota mena de p¨²blic, per¨° ¡°especialment a l¡¯escolar¡±, apunta, encara que tamb¨¦ s¡¯ha obert els ¨²ltims temps a la tercera edat. Hi ha tamb¨¦ un p¨²blic familiar, sobretot de 30 a 40 anys i en estiu hi apareixen alguns estrangers que s¡¯aparten del turisme de les grans rutes. El p¨²blic que troben a faltar ¨¦s el de la franja d¡¯edat de 15 a 30 anys.

Aquest tipus de museus es nodreix fonamentalment d¡¯aportacions personals, coses que conserva la gent dels besavis. Inaugurat el 2000, el museu continua rebent donacions. ¡°Al principi, tot era bo, ara seleccionen m¨¦s, per¨° encara apareixen objectes que no estan en les col¡¤leccions¡±. Insisteixen molt que no s¨®n nom¨¦s llocs de visites. A l¡¯activitat nuclear de reconeixement i treball sobre l¡¯espai expositiu, s¡¯afigen activitats perif¨¨riques que varien en cada instituci¨®. El Museu de l¡¯Horta Sud, per exemple, dedica una atenci¨® especial a la m¨²sica, tant la culta com la tradicional i en general el folklore popular del territori valenci¨¤. ¡°Tenim un comprom¨ªs amb l¡¯entorn, que no es quede tancat el museu en les quatre parets de la casa, sin¨® que enllace amb el territori¡±, emfatitza Bes¨®. ?s habitual organitzar itineraris monumentals o paisatg¨ªstics: la marjal, el parc del Forn dels Tarongers, el que queda de l¡¯horta, les rutes de l¡¯aigua per a regadius, etc¨¨tera.

Les festes son les manifestacions m¨¦s cridaneres de la cultura popular. No ¨¦s estrany que alguns museus les tinguen com a fil conductor, com ¨¦s el cas del Museu Fester d¡¯Ontinyent, vinculat als Moros i Cristians. Encara ¨¦s menys estrany que Algemes¨ª dedique un museu a la seua festa, declarada recentment per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El museu ¨¦s del 2002 i, doncs, anterior a una declaraci¨® tan estimada. ¡°S¡¯ha notat molt¨ªssim l¡¯aflu¨¨ncia de visitants des de la declaraci¨® de la Unesco¡±, reconeix Juli Blasco, director del Museu de la Festa d¡¯Algemes¨ª. S¡¯ha notat sobretot, ¡°per part dels estrangers, que en un primer moment augmentaren un 50 %¡±, anota Blasco, que ho justifica en el fet que ¡°estan m¨¦s acostumats a valorar aquest tipus de reconeixements, aprecien la marca internacional¡±. Els visitants espanyols, augmentaren d¡¯un 20 a un 30 %. L¡¯aflu¨¨ncia valenciana tamb¨¦ s¡¯increment¨¤, ¡°per¨° menys¡±.

La declaraci¨® per la Unesco de patrimoni immaterial multiplic¨¤ l'aflu¨¨ncia estrangera al Museu de la Festa d'Algemes¨ª

Com que Algemes¨ª no ¨¦s una poblaci¨® eminentment tur¨ªstica, ¡°la gent es despla?a per un inter¨¦s cultural i t¨¦ un nivell cultural mitj¨¤ o mitj¨¤ alt¡±. En aquest sentit, el museu, situat en un convent renaixentista constru?t pels dominics el 1590, ¡°actua com a dinamitzador de la resta dels recursos i permet posar en valor altres actius patrimonials¡±. Fins i tot, va m¨¦s enll¨¤ de la festa i m¨¦s enll¨¤ del poble. D¡¯una banda, disposa d¡¯una Aula de Natura per a la difusi¨® del parc natural de la Llacuna del Samaruc. De l¡¯altra, ¡°busca consolidar-se com a centre d¡¯investigaci¨® sobre les tradicions festives valencianes¡±.

Cada museu ¨¦s una hist¨°ria i un poble. La pr¨°xima setmana es podr¨¤ contactar amb un bon grapat d¡¯aquests museus a la fira Etnopobles que se celebrar¨¤ a la Benefic¨¨ncia de Val¨¨ncia. I all¨ª estaran, a m¨¦s dels esmentats, l¡¯Ecomuseu de Bicorb, el Museo del Vino Bodega Redonda d¡¯Utiel, el Museu de la Cer¨¤mica de Manises, el de l¡¯Arr¨°s de Cullera, el de l¡¯Orxata d¡¯Alboraia, el de la Pilota del Genov¨¦s, el de la Rajoleria de Paiporta, el del Tren Alcoi-Gandia a Almoines, La Casa Gran de la Pobla de Vallbona, l¡¯Etnol¨°gic d¡¯Alfara de la Baronia, l¡¯Historicoetnol¨°gic de la Font de la Figuera, l¡¯Aula Museu d¡¯Instruments de M¨²sica Tradicional de Gilet, la Ruta de l¡¯Aigua de Riba-roja i el Museu Valenci¨¤ d¡¯Etnologia.