¡°Sense la llum que va projectar Fuster, els valencians no ser¨ªem res com a poble¡±

Amb No mos fareu catalans. Hist¨°ria inacabada del ¡®blaverisme¡¯ (L¡¯esfera dels llibres, 2006), reeditada m¨¦s tard per la Universitat de Val¨¨ncia, el periodista i escriptor Francesc Viadel (Algemes¨ª, 1968) feia una immersi¨® acurada i completa en el revers obscur de la (de)construcci¨® nacional valenciana. Ara, amb Valencianisme, l¡¯aportaci¨® positiva (Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia, 2012), subtitulat com a ¡°Cultura i pol¨ªtica al Pa¨ªs Valenci¨¤ (1962-2012)", Viadel fa la seua recerca dirigint el focus cap a la vorera contr¨¤ria: sense obviar les ombres del moviment d¡¯arrel fusteriana, pel que fa a les dues vessants, tant pol¨ªtica com cultural, l¡¯objectiu ¨¦s ressaltar-ne, amb una actitud constructiva inhabitual, el balan? positiu. Juntament amb la relativa innovaci¨® de l¡¯enfocament, el llibre cont¨¦ un ap¨¨ndix biogr¨¤fic ben oport¨² de les figures m¨¦s destacades i un balan? literari i musical d¡¯un per¨ªode que, de manera intencional, arranca l¡¯any 1962, data d¡¯aparici¨® de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

¡°La hist¨°ria del valencianisme des de l¡¯any 62 ¨¦s un cam¨ª ple de dificultats, d¡¯alguns fracassos estrepitosos, sobretot pel que fa a la pol¨ªtica, i d¡¯adversitats brutals, com ara l¡¯anticatalanisme. Per¨° ¨¦s indubtable que, si fem una reflexi¨® seriosa, ens adonem que hauria estat molt pitjor sense la llum que va projectar Fuster, la seua tasca constructora i la creaci¨® d¡¯uns quadres intel¡¤lectuals i pol¨ªtics que van imaginar un altre pa¨ªs¡±, argumenta Viadel. ¡°Sense aix¨°¡±, rebla, ¡°els valencians com a poble particular no ser¨ªem res¡±. ¡°El moviment¡±, prossegueix, ¡°s¡¯ha concretat en una s¨¨rie de coses: una escola, una literatura, una escena musical, algunes formulacions de tipus pol¨ªtic¡­ Aquesta aportaci¨® ha estat positiva: hem passat d¡¯un pa¨ªs que abandona la seua llengua a un pa¨ªs on subsisteixen aqueixes coses. El PP, per contra, el que ha fet ¨¦s fer perviure l¡¯imaginari franquista. El model de Francisco Camps i de la dreta conservadora ha estat la devastaci¨® del pa¨ªs¡±, assegura, no sols amb relaci¨® als terrenys cultural i ling¨¹¨ªstic.

"El valencianisme s¡¯ha concretat en una escola, una literatura, una escena musical..."

All¨° que crida l¡¯atenci¨®, per tant, ¨¦s que s¡¯haja pogut posar en marxa ¡°una producci¨® cultural amb totes les condicions en contra: sense una ind¨²stria, una televisi¨®, un mercat, un suport institucional¡­ ?s una producci¨® modesta, per¨° si repasses i mires el punt de partida que ten¨ªem en els anys 60, t¡¯adones que el salt ¨¦s brutal, no tan sols quantitatiu, sin¨® tamb¨¦ qualitatiu¡±. El llibre fa balan? d¡¯aix¨°. I d¡¯una traject¨°ria pol¨ªtica sotmesa a matisos. ¡°El valencianisme estricte no ha tingut un pes molt important, per¨° ¨¦s veritat que el valencianisme ha impregnat el discurs de totes les formacions, fins i tot de la dreta. Moltes q¨¹estions, com ara l¡¯autogovern, s¡¯han at¨¦s per la pressi¨® pol¨ªtica exercida¡±. Pel que fa refer¨¨ncia a un dels aspectes m¨¦s debatuts en el moviment, la interactuaci¨® amb els territoris que comparteixen llengua i cultura, l¡¯autor ¨¦s concloent. ¡°Sense m¨¦s complicitats ling¨¹¨ªstiques, culturals i pol¨ªtiques, estem venuts tots. Aix¨° s¡¯ha vist molt clarament amb el que ha passat amb l¡¯alta velocitat o el corredor mediterrani. Aquestes reivindicacions, si no es fan juntament amb Catalunya, s¨®n mortes, i el PP aix¨° ho sap¡±, explica. Significa aix¨° que el valencianisme ha de tornar a posar en l¡¯agenda els Pa?sos Catalans? ¡°La primera prioritat no pot ser la construcci¨® dels Pa?sos Catalans, perqu¨¨ hi ha unes altres prioritats. Ara, no s¡¯ha d¡¯oblidar all¨° de la mata de jonc. De ren¨²ncies, cap. Per¨° l¡¯ordre de prioritats ¨¦s un altre. El valencianisme s¡¯ha d¡¯enganxar a les batalles del segle XXI¡±, adverteix.

D¡¯una altra banda, arran de la confecci¨® del volum, Viadel repara en una gran quantitat de llacunes i de car¨¨ncies en l¡¯estudi del per¨ªode. Manca, al seu parer, una hist¨°ria cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤. O un estudi en profunditat de la producci¨® liter¨¤ria: qu¨¨ s¡¯ha escrit, qui ho ha fet, en quines coordenades i per qu¨¨, un poc en la l¨ªnia del que va publicar recentment Josep Vicent Frechina sobre la m¨²sica en valenci¨¤. Fins i tot mancaria un diccionari. ¡°Hi ha articles dispersos de tota mena, per¨° les car¨¨ncies s¨®n brutals¡±, conclou.

?