Dos ¡®icebergs¡¯ a Barcelona

Fa poc es va presentar el Disseny HUB, el nou equipament de la pla?a de les Gl¨°ries de Barcelona, i es va poder veure l¡¯interior ja molt avan?at. En destaca el vest¨ªbul central, un espai de tres plantes d¡¯al?ada que corregeix la impostura de taponar el carrer d¡¯?vila, prenent l¡¯aspecte d¡¯una moderna estaci¨® de metro. Les escales mec¨¤niques del vest¨ªbul ressonen en les de l¡¯espai lateral a tota altura i connecten el nivell del carrer d¡¯?vila amb el foyer de la sala d¡¯actes de la darrera planta, i ajuda que tot plegat sembli un gran intercanviador, tota una met¨¤fora del DHUB.

Veient l¡¯exterior de l¡¯edifici, i l¡¯envergadura de la part soter-rada, de fet la m¨¦s important, ens adonem que la proporci¨® entre aquestes dues parts sembla seguir un cert efecte iceberg, cosa que inevitablement fa pensar en un altre edifici barcelon¨ª recent, la nova Filmoteca. Dos edificis amb difer¨¨ncies notables, estructura d¡¯acer en un i de formig¨® en l¡¯altre, vest¨ªbuls i espais comuns generosos en un i ajustats en l¡¯altre; per¨° similars en altres coses. Tenen una factura externa que manifesta les mol¨¨sties que tots dos es prenen per aconseguir un embolcall singular, i que tenen en el format allargat dels cossos emergents, en la proporci¨® entre aquests i la part soterrada i, especialment, en l¡¯aspecte de cap de martell, una gen¨¨tica compartida.

Tots dos expressen molt b¨¦ la fi d¡¯una ¨¨poca i sens dubte pertanyen, afegint la in¨¨rcia del temps, al segle passat, la dels edificis d¡¯aparen?a contundent, singulars, a?llats i amb una utilitat ¨²nica. El tret identitari arquitect¨°nicament parlant ¨¦s el volad¨ªs, que passar¨¤ a ser el de la Barcelona postol¨ªmpica. Edificis d¡¯habitatges, casernes de bombers, edificis corporatius, comissaries i museus han adoptat el volad¨ªs sense adonar-se que potser l¡¯¨²nic tret caracter¨ªstic ha estat la poca originalitat i la unanimitat en aquesta adopci¨®. ?s cert que les est¨¤tues eq¨¹estres hist¨°ricament han lliurat una batalla per l¡¯equilibri entre el volad¨ªs del cap i la cua, expressada pel n¨²mero de potes amb les que el cavall es recolzava a terra, per¨° l¡¯abstracci¨® sobre aquest problema escult¨°ric ens ha dut a edificis que s¨®n com a cavalls sense genet i potser, qui sap, sense rumb.

Tots dos s¨®n equipaments especials i tots dos han sorgit com a resultat de traslladar i unificar-hi funcions fins ara disperses. Edificis paraigua en l¡¯¨¨poca que aquesta coartada argumental ja no resulta tan convincent. Preferim entendre les coses per separat i donar-los-hi un sentit reomplint amb l¡¯experi¨¨ncia pr¨°pia les escletxes, que trobar el concepte que ho explica tot, la paraula clau, que nom¨¦s serveix per tranquil¡¤litzar les nostres consci¨¨ncies. Preferim el debat i admetem certes contradiccions i defugim de la coher¨¨ncia cada cop m¨¦s sospitosa de fer costat a all¨° oficial. ?s la mateixa difer¨¨ncia entre comprar en un centre comercial, on ho trobarem tot agrupat, que anar a comprar en botigues pel carrer; similar a caminar per la ciutat com un turista sota la batuta del guia, que deixar-se emportar per la vella deriva situacionista. Quins avantatges t¨¦ que tot sigui al mateix lloc? Evidentment des del punt de vista de la vitalitat de la ciutat, cap ni una. Doncs b¨¦, en aix¨° els dos edificis tamb¨¦ s¨®n semblants. El cert ¨¦s que podr¨ªem haver seguit tenint quatre museus dispersos enlloc d¡¯un de centralitzat i diferents sales de cinema enlloc d¡¯un multicinema. La idea del Grec, disposar d¡¯una programaci¨® escampada per la ciutat, nom¨¦s serveix per l¡¯estiu?

Aquestes coincid¨¨ncies no signifiquen plagi, signifiquen que les idees, com les formes, s¨®n comunes i recurrents en ¨¨poques determinades. Interessen com a manifestaci¨® d¡¯una cultura i permeten pensar en quina patologia les provoca. A qu¨¨ deu obeir la forma martell?