Paraules de T¨ªsner el vell

Avel¡¤l¨ª Art¨ªs-Gener, T¨ªsner (Barcelona, 1912-2000) va n¨¦ixer i morir el mes de maig, separades totes dues fites per quasi 88 llargs i fruct¨ªfers anys de vida. Va tenir una vida plena, rica en aventures i perip¨¨cies vitals ben diverses sempre marcades per un doll de creativitat que va trobar diversos llenguatges expressius en la literatura, la pintura, el periodisme, l¡¯escenografia, la caricatura, el figurinisme, la il¡¤lustraci¨®, el guionatge, la traducci¨®, la publicitat, la r¨¤dio, els mots encreuats, la televisi¨®... Enguany, en concret el proper dilluns 28, se celebra el centenari del seu naixement, juntament amb el del seu cu-nyat, amic i company de vida, Pere Calders, i tamb¨¦ el de Joan Sales.

Es tracta de tres escriptors imprescindibles per entendre, des de perspectives diferents per¨°, les viv¨¨ncies profundament trasbalsadores de la guerra i l¡¯exili. Per aix¨°, tant l¡¯Ajuntament (eren barcelonins tots tres) com la Generalitat estan preparant una commemoraci¨® conjunta que vol donar comptes d¡¯aquestes figures de la literatura catalana que van escriure i sobreviure un per¨ªode convuls i complex de la hist¨°ria de Catalunya.

El m¨¦s polifac¨¨tic dels tres va ser, sens dubte, T¨ªsner, bon novel¡¤lista i memorialista, per¨° tamb¨¦ valent periodista i ninotaire i pioner dels mots encreuats a Catalunya [vessant a la qual Paul Vidal pica l¡¯ullet a la p¨¤gina 3 tot confegint uns mots encreuats sobre la seva figura]

De personalitat extraordin¨¤riament expansiva, simp¨¤tic, xerraire, enginy¨®s, ple de talent i de generositat, T¨ªsner ¨¦s un escriptor que conv¨¦ recuperar o descobrir, segons els casos. Un centenari ¨¦s una magn¨ªfica ocasi¨® per a fer-ho. Abastar-lo en la seva totalitat ¨¦s quasi impossible o nom¨¦s per a iniciats. La vintena llarga de llibres publicats, les seves obres completes (a P¨°rtic) en sis volums, les traduccions de Garc¨ªa M¨¢rquez, de Yourcenar, Vargas Llosa, Borges, Capote... el converteixen en un prol¨ªfic autor, a m¨¦s de extremadament polifac¨¨tic. Ricard Salvat ¡ªque, entre altres coses, va encarregar-li l'escenografia de Mort de dama de Lloren? Villalonga¡ª parlava de les ¡°infinites activitats laterals d'un dels escriptors m¨¦s importants de la Catalunya de la segona meitat del segle XX¡±. Centrant-nos tan sols en la seva obra de creaci¨® liter¨¤ria, malgrat resulta dif¨ªcil fer-ne una selecci¨®, podr¨ªen destacar-se els seg¨¹ents cinc t¨ªtols.

556 Brigada mixta (1945). Relat breu en qu¨¨ novel¡¤la l'experi¨¨ncia biogr¨¤fica m¨¦s que no pas novel¡¤lar la guerra. La ren¨²ncia que posteriorment en fa T¨ªsner es deu a que no va complir el deute ¨ªntim d'escriure sobre l'indicible de l'experi¨¨ncia b¨¨l¡¤lica.

Les dues funcions del circ (1966, finalista del Premi St. Jordi). Aqu¨ª assaja ja la tem¨¤tica de la confrontaci¨® entre dues cultures en el context de la Martinica francesa, on el seu vaixell va fer estada de cam¨ª a l'exili a causa d'una avaria.

Prohibida l'evasi¨® (1969, Premi Prudenci Bertrana). Novel¡¤la de car¨¤cter experimental amb fortes influ¨¨ncies del mitj¨¤ televisiu en el que va estar imbu?t a M¨¨xic.

L'enquesta del Canal 4 (1972, Premi Sant Jordi). De car car¨¤cter experimental i futurista, comporta un fort comprom¨ªs i esperan?a amb la caiguda de les dictadures.

Viure i veure (1989-1995). Quatre volums de mem¨°ries de la que fou la seva darrera obra publicada (i multipremiada) on apareix el T¨ªsner personatge i persona: verbigr¨¤cia.

Paraules d'Op¨°ton el vell (1968, finalista del Premi Prudenci Bertrana). La seva obra mestra. Per m¨¦s que T¨ªsner s'esforc¨¦s a dir que el seu m¨¨rit principal era la trapelleria ¨¦s evident que l'exercici de modificar el punt de vista sobre la hist¨°ria del descobriment de la pen¨ªnsula ib¨¨rica traspua una ironia fina i punyent. No deixa de ser una manera d'obligar-nos a pensar com haurien estat les coses des d'una altra perspectiva, qu¨¨ hauria passat si els descobridors resultessin ser els descoberts. Aquesta ¨¦s l'aventura d'aquest llibre: una reflexi¨® sobre els descobriments, les intoler¨¤ncies, les colonitzacions, el contacte amb l'alteritat i el rebuig de la difer¨¨ncia. ¡°Pertanyo a un pa¨ªs ocupat militarment¡±: aquesta va ser una de les seves conviccions.

A T¨ªsner els mexiques li permeten parlar dels catalans i dels espanyols. T¨ªsner va confessar-li a Maria Ant¨°nia Oliver: ¡°Quan em mori quedar¨¤ una cosa per la que podr¨¦ ser recordat: les Paraules d'Op¨°ton el Vell. Potser per la resta de coses no, per¨° les Paraules... s¨ª, veritat?¡±. Segur que s¨ª!